Jacques François Dugommier
De Viquipèdia
Jacques François Dugommier (Trois-Rivières (Guadeloupe), 1 d'agost de 1738 - 18 de novembre de 1794) fou un general francès.
Dugommier es va incorporar al servei en els dotze anys d'edat la companyia dels cadets de les colònies a Rochefort, on va ascendir i va rebre la creu de Sant-Lluís.
Lluita des del 1759 quan participa en la defensa de la Guadeloupe contra els Britànics i el 1762 a Martinica, durant la guerra dels set anys. Pren el nom de Dugommier el 1785, i després de 25 anys de servei a les colònies, es retirar per ocupar-se de l'explotació de les seves terres a Guadaloupe.
Al principi de la revolució francesa, és distingit com un patriota i és triat membre del parlament colonial i comandant de la Guàrdia Nacional que de Martinica; va prendre una part molt activa amb els desordres que van agitar la illa. Torna a França en 1792, sent escollit diputat de la Convenció Nacional, relleva a Jean-François Carteaux com a comandant de l'exèrcit d'Itàlia, que du a terme el Setge de Toló, en mans dels britànics, i seguint els consells del seu capità Napoleó Bonaparte aconegueix pendre la ciutat el 1793. Va Ser caracteritzada per la seva humanitat després de rendir del lloc. Al setembre de 1793, fa retirar la tropes de Piamonteses aliades de l'Arxiducat d'Àustria en diversos combats, durant la guerra de la Primera Coalició.
Nomenat cap de l'exèrcit dels Pirineus, durant la Guerra Gran és l'encarregat de recuperar la terra perduda en relació als espanyols del general Antonio Ricardos, comte de la Unión. Reorganitza l'exèrcit, i el reforça després dels durs combats de l'any anterior, amb incessants atacs inútils contra les posicions fortificades dels espanyols. Del 28 d'abril a l'1 de maig, guanya la victòria decisiva a la Batalla d'el Voló sobre els espanyols del comte de la Unión, assegurant la reconquesta del Rosselló. Portvendres, defensat per 400 francesos nobles de la legió Panetier també cau, passant després l'ofensiva a l'altra banda dels pirineus, prenent Sant Sebastià. Mor el 18 de novembre durant la Batalla del Roure.
És enterrat a la fortalesa de Bellegarde, en el bastió que mira a Espanya, i el seu nom es col·loca en el Panteó de París, mentre que Napoleó llega 100.000 francs a la seva família. És recordat a Perpinyà en un monument en forma de piràmide.
