Batalla del Mas Deu
De Viquipèdia
| Batalla del Mas Deu | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Guerra Gran | |||||||||||||||||
| Data | 19 de maig de 1793 | ||||||||||||||||
| Localitat | Trullars | ||||||||||||||||
| Resultat | Victòria espanyola | ||||||||||||||||
  Batalla del Mas Deu
|
|||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
| Guerra Gran (1793-1795) |
|---|
| Ceret - Mas Deu - Parestortes - Trullars - El Voló El Roure - Roses - Pontós |
La batalla del Mas Deu va ser lluitada 19 de maig de 1793, i va donar la victòria al general espanyol Antonio Ricardos contra l'exèrcit francès de Luc Siméon Auguste Dagobert, intentant aturar l'avanç a la ciutat de Perpinyà.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
El govern espanyol va declarar la guerra contra la República Francesa el 17 d'abril de 1793 en resposta a l'execució de Lluís XVI de França i Maria Antonieta. L'exèrcit espanyol, sota el comandament del general Antonio Ricardos van envaïr el Rosselló per Sant Llorenç de Cerdans, amb uns 25.000 homes i un centenar de peces d'artilleria, ocupant la ciutat poc defensada d'Arles, i avançant cap a Perpinyà per la vall del riu Tec després de la victòria a la batalla de Ceret.
[edita] L'ordre de batalla
El general Dagobert va establir la seva línea de defensa en la banda sud de la Península del Rear[1], utilitzant els barrancs del riu Rear como fossat natural, desplegant les tropes entre el Mas Deu i el Mas del Comte, i l'artilleria es va col·locar en l'antic castell del Rear, des d'on es controlava l'avanç de les tropes per la carretera de Perpinyà, i en l'extrem del pla, dominant tots els accessos.
El general Ricardos va disposar les seves tropes en dues línies, l'avantguarda amb quatre regiments d'infanteria i un de cavalleria, dos batallons d'infanteria i vuit peces d'artilleria, un flanc dret format per un regiment i una brigada d'infanteria, un regiment de cavalleria i sis peces d'artilleria, i el flanc esquerra, format per un regiment i un batalló d'infanteria, quatre regiments de cavalleria, i sis peces d'artilleria. La segona fila la formava una columna de trenta companyies i un regiment d'infanteria amb sis peces d'artilleria, que havia d'avançar per darrere del centre, i unir-se amb ella, o reforçar un flanc si fos necessari.
[edita] La Batalla
L'atac del general Ricardos inicialment pretenia envoltar l'ala dreta francesa disposada al Mas del Comte, i a les cinc de la matinada es va iniciar un duel d'artilleria amb aventatge francès, amb el que la decisió a les 8 del matí va ser atacar aquesta posició des de tres direccions mentre la cavalleria liderada pel propi general Ricardos atacaria l'ala dreta,, però els barrancs no permetien la maniobra de la cavalleria, amb el què es va retirar després de dos intents per punts diferents sota el foc de l'artilleria.
El general Dagobert, creient que l'ataque principal seria contra l'ala dreta va retirar tropes de l'ala esquerra per reforçar la dreta, deixant molt afeblida la defensa de l'artilleria, que va ser abandonada, sent coberta la retirada per l'artilleria del castell. L'ala dreta va aguantar fins que es va acabar la munició, i veient l'avanç de la infanteria espanyola, el general Dagobert va ordenar la retirada.
[edita] Consequències
Aquesta batalla significa la consolidació de la presa de posicions de l'exèrcit espanyol en la seva progressió per la presa de Perpinyà, tallant les comunicacions de les viles del sud amb la ciutat, i ocupant Argelers, Elna i les fortificacions de Bellegarde.
