Ex??rcit rom??
De Viquip??dia
Taula de continguts |
[edita] Monarquia
El servei afectava als ciutadans entre disset i seixanta anys. Fins als quaranta-cinc participaven en les campanyes, i els majors defensaven les ciutats i formaven la reserva. En general les classes altes no intentaven defugir el servei militar, ja que el seu compliment era imprescindible per apoder accedir a les magistratures de l'Estat i fer carrera pol??tica (el *cursus *honorum).
L'organitzaci?? pol??tica b??sica en aquella ??poca era la gens. La leva obligava a cada *gens a proporcionar un cert nombre d'homes armats m??s altres homes de suport. El requisit b??sic era ??sser ciutad?? rom?? (infanteria o cavalleria pesades) o b?? ciutad?? d'algun poble baix domino rom?? (*velites i cavalleria lleugera), el que contribu??a que l'ex??rcit tingu??s una moral elevada i un gran fervor patri??tic. No es tenien en compte altres factors com la religi?? o el color de la pell. Per contra, l'habitual entre els pobles i civilitzacions de l'??poca era un ex??rcit format per mercenaris professionals sense importar el seu origen.
La leva nom??s era obligat??ria en temps de guerra, per?? les cont??nues guerres en les quals Roma es veia implicada feien que en la pr??ctica la leva sempre estigu??s en vigor. Encara que els soldats percebien una paga (no molt elevada) els seus camps de cultiu quedaven desatesos, el que inevitablement els causava p??rdues si la campanya s'allargava.
Amb el temps els criteris de sang noble es van anar relaxant. A mitjan segle VI adC el rei Servio Tulio va posar la riquesa personal per davant del criteri de sang en relaci?? als drets i deures dels ciutadans. Entre aquests drets i deures es trobava l'ex??rcit. Servei Tulio va dividir Roma en trenta tribus, i va agrupar als ciutadans en cinc classes socials, subdividides en un total de cent noranta-tres cent??ries.
[edita] La legi??
En els primers temps no havia distinci?? entre ex??rcit i legi??, Roma disposava d'una sola legi?? de fins a tres mil infants i tres-cents cavallers. No obstant aix?? les guerres en aquella ??poca eren r??tzies limitades que acabaven amb l'hivern, i ??s dubt??s que alguna vegada s'arrib??s a reunir l'ex??rcit al complet. Ni tan sols era un cos permanent, es reclutava i llicenciava segons les necessitats. Els tres-cents cavallers (centuriae flexuntes o centuriae celeres) formaven la cavalleria de l'ex??rcit de l'Antiga Roma. Estaven sota el comandament de tres tribuns de la Cavalleria (Tribuni Celerum) i el cap suprem de la Cavalleria era el Magister Equitum. L'aristocr??cia al principi i les classes riques posteriorment ocupaven la primera l??nia com mostra del seu lideratge del poble, i tamb?? perqu?? podia pagar-se el millor equipament, amb el que les seves unitats eren molt eficaces i b?? armades. Molt pocs membres de les classes m??s baixes podien pagar-se'l amb la seva paga de soldat.
Amb el creixement de la poblaci?? de Roma i les majors necessitats militars el nombre de legions va augmentar primer a dues i posteriorment a quatre. El comandament suprem de la cavalleria corresponia a un Magister Equitum, i el de la cavalleria de cada legi?? als Tribuns de la Cavalleria. El comandament suprem dels infants corresponia inicialment al rei i despr??s als C??nsols o Dictadors (o als Legatus). El comandament dels infants de cada legi?? corresponia als Tribuns de la Mil??cia. Els infants van ser dividits en cinc classes segons el seu armament (en funci?? de la riquesa personal) sent les tres primeres cridades hoplites (per l'armadura) i les altres dues Velites (auxiliars).
[edita] La primera marina romana
En l'any 311 aC es va instituir la figura dels almiralls (Duoviri navals) per a dirigir la petita armada romana, formada per uns pocs vaixells (galeres sobretot) i pels contingents mar??tims de les ciutats aliades que posse??en marina (com N??pols, en aquell moment Neapolis).
El 267 aC es van instituir els quatre sensors de la marina (Classici quoestores), amb seus respectives en quatre ports: Ostia, Cal?? (a Campania), Ariminium (Rimini), i altra seu el nom de la qual i situaci?? no ??s conegut.
[edita] El or??gens del dispositiu militar de Roma
Inicialment, integraven l'ex??rcit de Roma tres mil infants i tres-cents cavallers. Els tres-cents cavallers (centuriae flexuntes o centuriae celeres) de l'ex??rcit (Legio), estaven sota el comandament de tres tribuns de la Cavalleria (Tribuni Celerum). El cap suprem de la Cavalleria era el Magister Equitum.
Les divisions d'infants tamb?? estaven manades per tres tribuns de la Mil??cia (Tribuni Militum). El cap suprem de la infanteria era el rei i amb la rep??blica, els c??nsols o Dictadors (o als Legatus).
Les legions (quatre inicialment, i despr??s m??s) es van organitzar amb la rep??blica amb els hoplites al centre i les cavalleries en les ales, en l'anomenada Legi?? manipular.
Les dues primeres files van armades amb la llan??a coneguda per Pilum, de punta triangular o quadrangular; la tercera fila disposa de llan??a (hasta).
Els soldats de les tres primeres classes van ser dividits en tres ordres segons l'edat: Els Hastati, Els Princeps (aquests dos grups en lloc de la llan??a o hasta portaven l'arma llanc??vola o llan??a coneguda per Pilum) i els Triarii. Cada ordre es dividia en deu manipuls, cada manipul (amb un oficial al comandament) en dues cent??ries (amb centurions al comandament).
Els pertanyents a les altres classes eren considerats Velites (auxiliars) i agregats als manipuls de les tres ordres citades. Les tres ordres tenien divers gruix i es componien en general de quatre files.
Pel seu front la legi?? es dividia en els manipuls o escamots.
Quan l'ex??rcit es detenia a la nit s'envoltava d'una circumval??laci?? a manera de fortalesa.
El comandament de la Legi?? corresponia als sis tribuns militars elegits entre els ciutadans de classe alta. Aquests tribuns manaven sobre els caps de manipula, i aquests sobre els centurions. Des del 362 aC tant els oficials superiors com els inferiors van ser elegits pel Comicis (anteriorment els oficials eren designats pel general).
En l'ex??rcit es va establir la pena de mort per als que incomplien la disciplina.
Quan un recluta accedia a l'ex??rcit era incl??s en una manipula com auxiliar (separant-se del grup als rorarii o onders) i despr??s, segons el temps de servei, eren incorporats a una de les tres ordres.
Sol els soldats veterans formaven part d'alguna de les tres ordres. El pes de la lluita corresponia als Hastaris o Astaris, i als Pr??nceps, mentre que els Triaris intervenien per decidir el curs de la batalla.
Durant algun temps l'escut quadrat va ser substitu??t pel rod??, per?? finalment s'adopt?? definitivament l'escut quadrat, a l'estil dels samnites.
En l'any 311 aC s'institu?? la figura dels almiralls (Duoviri navales) per dirigir la petita marina romana, formada per uns pocs vaixells (galeres sobretot), i pels contingents mar??tims de les ciutats aliades que posse??en marina (com N??pols).
El 267 aC es van instituir els quatre questors de la marina (Classici quoestores), amb seus respectives a quatre ports: Ostia, Calis (en Camp??nia), Ariminium (Rimini), i una altra seu el nom i situaci?? de la qual no ??s conegut.
L'elecci?? dels caps militars corresponia al Comicis Tribunats, que nomenaven a vint-i-quatre tribuns militars, sis per cada legi??, designant aquests al seu torn als graus inferiors. Per?? la proposta del Comicis de Tribu es feia pr??via proposta dels Tribuns Populars, sorgits de l'aristocr??cia plebea, recaient per tant, gaireb?? sempre, en la noblesa patr??cia o plebea.
Cada vegada m??s, l'ex??rcit actuava amb l'afany d'obtenir un bon bot?? de guerra, que abans pertanyia a l'Estat, per?? que despr??s va comen??ar a repartir-se entre la tropa (l'iniciador d'aquesta mesura va ser Escipi??).
Els soldats reclutats entre la classe aristocr??tica tenien esc??s esperit combatiu. Per a elevar-lo va ser prec??s dictar una llei que obligava, per aspirar a una magistratura, a haver servit deu anys en l'ex??rcit, amb el que es va impedir que l'aristocr??cia desert??s de les seves obligacions militars.
Els t??tols i honors eren ambicionats. Abans els honors del triomf es concedien nom??s al c??nsol que tornava victori??s i augmentava el territori de la Rep??blica. El segle II aC qualsevol escaramussa d??nava lloc a la celebraci?? d'un triomf, dins o fora de Roma. Per posar fi a aix?? es va decidir en l'any 181 aC que per celebrar un triomf, la batalla devia haver originat almenys cinc mil morts, per?? sovint es van augmentar les xifres en els informes per saltar-se la norma. Els t??tols de vict??ries, reals o fict??cies, augmentaven. Les fam??lies van comen??ar a adoptar sobrenoms al??lusius (cognomen secundum o agnomen), costum iniciat per Escipi?? (que es va titular Africanus), pel seu germ?? (Asiaticus) i pel seu cos?? (Hispanicus). El 163 aC el conquistador de Mesina va prendre el sobrenom de Mesala, i aix?? altres molts.
- Vegeu tambe: Roma (Regne i Rep??blica)
[edita] L'ex??rcit a l'??poca imperial
L'ex??rcit es reclutava sense cap limitaci?? de cens. Amb l'entrada dels proletaris l'ex??rcit va tendir a una professionalitzaci??, si be aquests soldats tenien m??s facilitat per al saqueig. Els ascensos es guanyaven per m??rits, per favors o per diners. El temps d'enganx va ser augmentant progressivament i no eren excepcionals serveis de trenta o m??s anys (amb August es fix en 16 anys i amb Tiberi en 20, i uns anys menys per els Pretorians).
L'ex??rcit imperial roma va mantenir una bona estructura organitzativa derivada de la rep??blica. Entre l'establiment de l'imperi i la meitat del segle II, l'ex??rcit estava organitzat aix??:
- Legions
- Legions vexil??lars
- Evocats
- Cohorts pretorianes
- Equites pretorians
- Primpilars
- Oficials
- Equites singulars de l'emperador
- Statores
- Speculatores
- Exploratores
- Ales
- Ala Millaria
- Ala Quingenaria
- Maure equites i Pannonii veredarii
- Cohortes peditatae
- Cohortes quitatae
- Classici
- Nationes (b??rbars)
A m??s hi havia les cohorts urbanes i les cohorts de vigil??ncia (vigilum)
Els cavallers i les classes altes havien desaparegut pr??cticament de l'ex??rcit i la infanteria era dif??cil de reclutar sense rec??rrer a les capes m??s baixes de ciutadans i als provincials sense ciutadania. Per exercir alguns c??rrecs municipals calia un cert temps de servei en l'ex??rcit. Si calia es recorria a mercenaris estrangers (sobretot germans).
Les legions es reclutaven entre els ciutadans, primer a It??lia, per?? amb l'extensi?? de la ciutadania es van reclutar progressivament a les prov??ncies en les quals estaven acantonades. El nombre de legions oscil??l?? en tota l'??poca imperial, sent sempre un n??mero pr??xim a la trentena (vint-i-tres amb August, despr??s vint-i-cinc, i cap al final eren trenta-dos).
La legi?? (l'emblema de la qual era un ??guila platejada) consistia en deu cohorts (amb el seu respectiu estendard) cadascuna de les quals amb cinc o sis cent??ries de cent homes (subdividides en dec??ries), comptant doncs cada legi?? 5. 000 o 6. 000 homes d'infanteria, dividits en cinquanta o seixanta cent??ries. Comptava tamb?? amb cent vint homes de cavalleria. Les cohorts s'estructuraven en deu files de 40 o 60 fileres que en temps de Traj?? es van reduir a cinc files. Amb Adri?? va sorgir la cohort miliar (composta d' 1200 soldats escollits) mentre les restants cohorts van ser anomenades quingent??ries i comptaven 500 soldats. Des le regnat d'Adri?? el reclutament es va fer exclusivament a les prov??ncies on servia la Legi??.
Les cent??ries estaven al comandament de centurions (el centuri?? m??s elevat era el primus pilus ??s a dir el m??s antic), per damunt del qual havia sis tribuns de la legi?? de rang eq??estre, i el legatus de la legi??, de rang senatorial, que havia estat anteriorment pretor (a les prov??ncies on solament hi havia una legi??, el legatus de la prov??ncia i el de la Legi?? era la mateixa persona).
Els legionaris eren ciutadans reclutats per allistaments voluntaris o en lleves for??oses. A partir de l'any 70 es van reclutar majorit??riament a prov??ncies, sent a vegades fills de soldats veterans establerts a les prov??ncies.
Cada vegada tenien m??s import??ncia els esquadrons regulars auxiliars i especialment els de la cavalleria (Alae).
El servei militar vint anys, m??s altres cinc sota les banderes (sub vexillis) ??s a dir exempts de tasques rutin??ries. Els legionaris podien comprar cases a la prov??ncia en la que prestaven servei, per?? no terres, per no descuidar els seus deures militars (en canvi podien comprar terres en altres prov??ncies). El legionari no podia casar-se legalment encara que habitualment vivia amb una dona i actuava com casat amb car??cter general. Al llicenciar-se se li lliurava una parcel??la de terreny individual, o ben conjuntament amb altres legionaris en una col??nia (o alternativament rebia tres mil denaris). El veter?? no sempre sabia portar la parcel??la, i a m??s aquesta a vegades la terra estava en llocs poc rendibles per les seves condicions orogr??fiques. A partir de l'any 90 es va dispensar als veterans de l'impost de portoria i probablement tamb?? de l'impost anomenat annona. La prohibici?? als legionaris de contreure matrimoni va persistir (encara que mai es va complir), per?? al considerar-se in??til, va ser suprimida a finals del Segle II amb Septimi Sever.
La paga del legionari era de deu asos diaris (??s a dir 225 denaris anuals; 1 denari = 4 sestercis = 16 asos) amb els quals devien pagar-se els vestits, armes i la tenda i subornar als centurions si volien ser eximits d'algun servei. Se'ls pagava tres vegades a l'any (75 denaris cada vegada). Amb Domici?? (81-96) la paga es va elevar a 300 denaris anuals (1 denari = 4 sestercis = 16 asos) i s'havia doblat en temps de Caracal??la.
Es van estructurar diverses cohorts especialitzades: les d'infanteria (Pediata), la de cavalleria o mixta (Equitata), la policial (Togata), la de vigil??ncia (excubitoria), la de guarnici?? en una ciutat (urbana), l'encarregada d'apagar incendis (Vigilum), i l'encarregades de la gu??rdia i cust??dia imperial o d'un cabdill (Pretoriana).
Aquesta gu??rdia personal del general en cap va ser habitual en l'Imperi. Existia el quarter general (Gu??rdia Pretoriana o gu??rdia del general en cap) els membres de la qual tenien m??s sou i estaven dispensats dels treballs del campament, i que van arribar a ser els ??rbitres de l'Imperi.
El comandament suprem de l'ex??rcit corresponia a l'Emperador. A prov??ncies el comandament corresponia al governador provincial (per?? aquest al seu torn estava supeditat a l'Emperador que podia apartar-lo quan volgu??s), podent tamb?? assumir-lo temporalment l'Emperador.
Els Legati legions propretores, lloctinents de la legi?? amb funcions de pretor (oficials, en nombre de deu) s'alternaven en el comandament de la legi?? i ocasionalment sortia d'entre ells el general o cap ??nic. El seu nomenament corresponia a l'Emperador o al governador de la prov??ncia. Als llegats els assistien els tribuns militars, que eren designats pel governador provincial o per l'Emperador. Els governadors provincials (i evidentment tamb?? l'Emperador) podien nomenar als centurions.
Al costat dels llegats de la Legi?? estaven els benefiaciarii (encarregats de missions de confian??a), els straten (escuders), els comentarienses (arxivers), els cornicularii (comptadors) i els actuarii (escrivents). Els Tribuns militars es dividien en laticlaves (afectes a l'administraci??) i agusticlaves (missions pr??piament militars). Als centurions els auxiliava un oficial secundari anomenat optione, alguns dels quals tamb?? exercien funcions administratives. En cavalleria el suboficial que manava una turma (nou genets) era anomenat decuri??. Altres suboficials eren el tesserarius (equivalent a un sergent), el signifer, aquilifer o vexillarius (portaestandart), el campiductor (instructor) i el pecuarius (furrier).
La legi?? disposava d'arsenals (armamentaria) i de tallers de fabricaci?? i reparaci??. Els soldats rebien un sou, donatius imperials en ocasi?? de l'acc??s al tron, les festes o els motins, regals (stillaturae) i el bot?? de guerra. La raci?? d'aliments di??ria va ser creixent i se li proporcionava blat, sal, va venir, vinagre, carn fresca i carn salada.
Els campaments es van convertir en places forts. Disposaven de muralles i torrasses i es dividien interiorment en quatre parts marcades per dues vies perpendiculars. Contenien sala de banys, sala de reunions, capelles, oficines, pres??, hospital, magatzems, etc . Els mercaders, artistes, prostitutes i altres acudien a les seves rodalia i s'establien constituint-se aglomeracions urbanes, i creixien les poblacions civils (Canabae) i les cases de banys i amfiteatres. Els terrenys pr??xims s'utilitzaven com pastures per al bestiar, i en general s'arrendaven per a aquest fi als pagesos de la zona. Els legionaris posse??en sovint esclaus.
Des d'August es va organitzar la sanitat militar i es van crear serveis m??dics de campanya i hospitals, i una secci?? de veterinaris per als animals.
En els per??odes de pau els legionaris realitzaven exercicis i marxes i constru??en atrinxeraments, fortificacions, camins, naus, ponts, t??nels, cisternes, monuments, aq??eductes, fonts, etc . Amb Adri?? es van crear les col??nies militars que convertien els legionaris en ciutadans dins el seu campament.
L'equip del legionari es va completar, i a la cuirassa es va afegir la humeriola per cobrir l'espatlla. El casc es va perfeccionar amb carrilleras. El cintur?? (cingulum) va ser dotat d'un davantal protector format per corretges. El cal??at va ser modificat i es va introduir la c??liga. Tamb?? es va introduir una corbata (focale).
La flota romana imperial estava servida per soldats i tripulants (classiarii) i pels remers (esclaus). El seu comandament corresponia als trierarchi (que manaven un vaixell) i praefecti (que manava seccions).
[edita] L'ex??rcit a la segona meitat del segle III
La nova situaci?? pol??tica for??ava a mantenir un ex??rcit nombr??s en peu de guerra. El sou dels legionaris havia augmentat amb Septimi Sever i Caracal??la a uns sis-cents denaris anyals, i sembla que d'aquesta suma ja no se'n restaren m??s les despeses d'alimentaci?? i d'equip (vestidor, cal??at, tenda, armament), si b?? aix?? no est?? acreditat. L'??nica refer??ncia indicativa respecte d'aix?? ??s que se sap que a finals del segle III les cohorts auxiliars rebien un salari en efectiu de dos-cents denaris anuals en concepte de despeses d'alimentaci??.
La paga del legionari era petita, encara que el costum dels Emperadors d'efectuar donatius a les legions amb motiu de la seva proclamaci?? augmentava els ingressos (especialment els pretorians que rebien major part). Un dels darrers grans donatius fou el de Septimi Sever que amb motiu del seu des?? any de govern, va regalar a cada legionari una paga extraordin??ria (donativa) que ascendia probablement al sou de dos anys (als pretorians els va fer donaci?? de 2.500 denaris). Per?? aquest donatiu no va ser l'??nic, i els donativa podien considerar-se com a part del sou dels legionaris, doncs si b?? eren percebuts irregularment, els Emperadors no dubtaven a buidar el tresor de l'Estat, si era prec??s, per assegurar el favor de l'ex??rcit.
Per?? en els confusos anys posteriors al 235, els sous dels legionaris van perdre poder adquisitiu conseq????ncia de l'acceleraci?? de la inflaci??. Els donativa, d'existir, serien petits i irregulars. L'estructura de les legions i de les forces auxiliars, gaireb?? no van variar. No obstant aix?? les unitats auxiliars, ja formades per ciutadans romans ??nicament, van ser despla??ades als punts conflictius, i van perdre el seu origen local o regional (i en ocasions "nacional") al integrar-se a les seves files reclutes de les prov??ncies pr??ximes a les zones on operaven (probablement els que cobrien les baixes). L'??nica difer??ncia entre una legi?? i una unitat auxiliar, era la mida de la unitat.
Durant aquesta ??poca turbulenta apareixen algunes institucions que m??s tard es consolidaren: El Comitatus, grup d'unitats que acompanyaven a l'Emperador en les seves campanyes, que va prendre el seu nom de Comes ??s a dir companys (de l'Emperador); i el dux, sorgit inicialment com un c??rrec militar de zona (el primer dux conegut va ser el Dux Ripae, ??s a dir el cap de la Riba, encarregat de la defensa de la frontera del Eufrates, la seu del qual sembla haver estat Dura Europos). El Comitatus est?? documentat en la segona meitat del Segle III, probablement a partir del Gali?? (despr??s del 260), mentre que el Dux Ripae existia ja el 240.
El comandament de les legions corresponia a un Legatus de rang senatorial, normalment un antic pretor. Per sota d'ell estaven els Tribuns de la Legi??, de rang eq??estre i algun senatorial. Per sota estaven els centurions (oficials), amb un complex sistema de promocions entre ells, sent el principal el primus pilus (el seu comandament fou anomenat primpilat). Finalment estaven els suboficials (decurions i altres) despr??s dels quals arribaven els soldats, des dels m??s veterans fins als Tirones (reclutes). A partir de l'una data indeterminada entre el 260 i el 280, les persones de rang senatorial van tenir vedat el seu acc??s als c??rrecs militars en la legi?? (Legatus, Tribuni Militia, Primus pilus), c??rrecs que d'altra banda no sempre van recaure en la classe eq??estre. La majoria dels c??rrecs eq??estres procedien de les prov??ncies, calculant-se que els procedents d'It??lia eren sol una cinquena part. Despr??s de l'eliminaci?? de les persones de rang senatorial dels comandaments de l'ex??rcit, aquests van passar al que es podiren anomenar oficials de carrera, i el pas des de la tropa a l'oficialitat va ser facilitat considerablement, podent accedir amb rapidesa als comandaments elements poc romanitzats.. En aquesta ??poca es van crear els ex??rcits m??bils de reserva per a les zones en perill a la frontera; es va crear tamb?? la cavalleria pesada com tropa de xoc.
