Velite
De Viquipèdia
El velite era una de les unitats d'infanteria lleugera de l'exèrcit romà abans de la reforma de Mari, era generalment d'algun poble sota el domini de Roma. Anava armat amb un yelmo, escut, espasa i javelines i com protecció per al cos es cobrien amb una pell de llop. Els velites formaven sempre en primera línia de combat, seguits dels hastati, principes i triari. Actuaven en les primeres escaramusses de la batalla per a després replegar-se entre els buits que deixaven les centúries abans de formar per al combat.
Els velites ("veges-los" en singular) era la unitat d'infanteria lleugera de l'Exèrcit Romà. Estava formada pels ciutadans més pobres i aquells que encara no es consideraven adults per a formar part d'altres unitats d'infanteria com són els hastati. Es diu que els velites van entrar a formar part en l'any 211 substituint als pitjor armats i menys eficients, no obstant això, aquesta afirmació és una dubtosa interpretació d'un únic passatge de Titus Livi. Els velites anaven armats amb una espasa i amb un feix de javelines lleugeres; protegits per un escut circular d'uns 40 cm de diàmetre i molts d'ells, tenien en el seu cap uns cascos que cobrien amb trossos de pells (gairebé sempre de llop) per a fer-se distingir davant dels oficials. Administrativament, estaven assignats a una centúria i un manípulo concret.
A la batalla aquesta unitat realitzava escaramusses. En general, hi havia 1.200 velites per cada 3.000 membres de la infanteria romana, però en temps de crisi, el seu nombre es multiplicava.
Les reformes de Gai Mari van suprimir aquesta categoria d'infanteria lleugera, i els antics velites van ser integrats amb la infanteria pesada en les noves cohortes.
