Gai Claudi Neró (cònsol 207 aC)
De Viquipèdia
Gai Claudi Neró (en llatí Caius Claudius Nero) fou un magistrat romà que pertanyia a la gens Clàudia, branca dels Tiberii. Neró, paraula d'origen sabí que pel que sembla volia dir "vigorós", va ser adoptat pel fundador de la família Tiberi Claudi Neró, fill d'Api Claudi Cec. Caius era net de Tiberi Claudi Neró.
En el quart consolat de Quint Fabi Màxim i el tercer de Marc Marcel (214 aC) va comandar un cos de cavalleria. Va rebre ordes d'atacar la reraguarda d'Anníbal a Nola, però no va arribar a temps i el cònsol Marcel fou derrotat pels cartaginesos. Marcel el va castigar severament. Fou després pretor segurament el 212 aC i fou cridat pels cònsols Quint Fulvi i Appi Claudi per ajudar al setge de Càpua.
Va ser designat propretor a Hispània el 211 aC a la mort de Gneu Corneli Escipió per lluitar contra Àsdrubal Barca, i va desembarcar a Tarraco, però Àsdrubal va eludir el seu atac.
Cridat després a Itàlia i el 209 aC fou llegat sota Marcel, i va participar a la batalla de Canusium, on Anníbal fou derrotat.
El 207 aC va exercir com a cònsol (al costat del seu amic personal Marc Livi Salinator) i va anar al sud d'Itàlia contra els cartaginesos i va derrotar a Anníbal en alguns encontres. Anníbal es va retirar a Metapontum i Neró va capturar als missatgers que li enviava el seu germà Àsdrubal. Neró va decidir marxar contra Àsdrubal que es volia reunir amb Anníbal a l'Úmbria, va comunicar el seu desig al senat i el va instruir de com actuar. Junt amb el seu col·lega Marc Livi (al que es va reunir al Picè) es va dirigir a l'Úmbria on va lliurar batalla contra Àsdrubal a la riba del Metaure, en la que el general cartaginès va morir; fou la més gran carnisseria de tota la guerra. Neró va retornar al sud portant el cap d'Àsdrubal que va tirar al campament d'Anníbal, i dos captius per explicar el que havia passat. Quan es va celebrar el triomf Marc Livi va gaudir dels màxims honors (carruatge amb quatre cavalls) perquè la batalla s'havia lliurat a la seva província, però l'opinió publica sabia que el mèrit era de Neró.
Més tard va ser censor ( 204 aC) i el 201 aC fou enviat com ambaixador a Ptolemeu V Epífanes d'Egipte, per comunicar la victòria final a la guerra i agrair la fidelitat egípcia.
Va morir ja en el segle I aC.
