Metapontum

De Viquip??dia

Matapont o Metapontum o Metapontoium (??????????????????????), nom grec Metapontion pel que no es coneguda, fou una ciutat de la Magna Gr??cia al golf de T??rent, entre els rius Bradanus i Casuentus, a uns 20 km d'Heraclea i 40 de T??rent

Fou una ciutat grega fundada per una col??nia d'aqueus. Estrab?? diu que fou fundada per colons de Pylia que havien tornat de la guerra de Troia, i Just?? assigna la seva fundaci?? a Epeios, el llegendari constructor del cavall de Troia; un altra tradici?? li assigna un origen foci i diu que fou fundada per Daulios, tir?? de Crisa, prop de Delfos. Ant??oc de Siracusa diu que el seu nom original fou Metabos, d'un heroi ep??nim.

Segons l'idea mes general la ciutat fou fundada per evitar la seva colonitzaci?? per T??rent per un grup de colons aqueus encap??alats per Leucippos que va obtenir el territori per un tractat fraudulent. La data de la colonitzaci?? no est?? establerta per?? degu?? ser entre el 700 i el 690 aC. La col??nia va prosperar r??pidament amb estreta alian??a a Crotona i S??baris, tamb?? col??nies aquees; apareix a l'hist??ria en una lliga amb aquestes ciutats contra Siris, col??nia j??nica, guerra que aparentment va acabar amb la destrucci?? de Siris.

Les doctrines de Pit??gores van tenir a la ciutat la m??xima acceptaci?? i quant el savi fou expulsat de Crotona, se'n va anar a Metapontum on va romandre fins a la seva mort. La seva casa fou lloc de culte (s'hi va construir un temple i un museu) i la tomba objecte d'orgull.

Durant l'expedici?? atenenca a Sic??lia el 415 aC la ciutat va voler romandre neutral per?? el 414 aC fou for??ada a una alian??a amb Atenes i va proveir a la flota atenenca amb alguns vaixells auxiliars.

El nom es esmentat altre cop el 345 aC quan hi va desembarcar Timoleon en la seva expedici?? a Sic??lia, per?? no va prendre partit a favor seu.

El 332 aC es va aliar a Alexandre I d'Epir en la lluita contra els lucans. Despr??s de la derrota de Pand??sia el 326 aC les restes del rei foren portades a la ciutat. Quan Cle??nim d'Esparta fou convidat a dirigir la lluita el 303 aC, es van oposar a la presencia de l'espart?? per raons desconegudes, i aquest finalment va usar l'ex??rcit per atacar a la ciutat aliat amb els lucans. Finalment va haver de ser adm??s a la ciutat com aliat, va cobrar una forta contribuci?? i va cometre altres exaccions. En aquesta ??poca la riquesa havia tornat d??bils als seus habitants i el seu efeminament havia esdevingut proverbial.

Quant va arribar Pirros d'Epir la ciutat li va donar suport. Despr??s d'aix?? les noticies desapareixen per?? no devia tardar a caure a mans dels romans despr??s de la retirada de Pirros.

A la segona guerra p??nica es va declarar per Ann??bal just despr??s de la batalla de Cannes el 216 aC, per?? al cap de poc temps apareix amb una guarnici?? romana i no fou fins el 212 aC, que va abra??ar altra cop el partit cartagin??s. Ann??bal hi va establir una guarnici?? i la va convertir en una de les seves principal bases, per?? despr??s de la batalla del Metaure la va haver d'evacuar (207 aC) emportant-se a tots els habitants per salvar-los de la venjan??a romana.

Fou ocupada pels romans i va continuar existint com una petita vila essent esmentada pels autors cl??ssic com a petita ciutat, ciutat en decad??ncia o fins i tot en ru??nes.

En queden les ru??nes , que no presenten rastres de muralla; es composen d'un temple (conegut per Tavola dei Paladini) amb algunes columnes encara dretes; i un altre temple (al lloc anomenat Chiesa di Sansone) probablement a la mateixa ciutat, tot a la vora de la vila de Torre di Mare.