S??baris
De Viquip??dia
S??baris (Sybaris, ??????????????) fou una important ciutat de la Magna Gr??cia a lla part occidental del golf de T??rent, a poca distancia de la costa, entre els rius Crathis i Sybaris (o riu S??baris). D'aquest darrer (modern Coscile) derivava el seu nom; en aquell temps arribava a la mar per?? avui diu desaigua al Crati a 3 km de la desembocadura.
Fou la primera de les col??nies gregues d'aquesta part d'It??lia i Scymnus Chius diu que fou fundada vers el 720 aC pels aqueus. El seu oekist (fundador) fou un ciutad?? d'Helice a Acaia. Tamb?? van participar a la fundaci?? ciutadans de Trozen, per?? els aqueus finalment els van fer fora.
R??pidament va adquirir una gran prosperitat per la fertilitat de la plana on estava situada. A la ciutat, a diferencia d'altres, eren admesos ciutadans de les nacions ve??nes que rebien els drets de ciutadania. La riquesa va portar als h??bits luxuriosos i el nom de sibarita (natural de S??baris) va quedar com a denominaci?? de persones amb gustos especialment refinats.
Amb tot els relats de l'??poca foren sens dubte exagerats, per?? probablement els ciutadans eren al segle VI aC els mes rics i pr??spers de tots els habitants de ciutats gregues. S??baris governava sobre 25 ciutats i podia mobilitzar tres-cents mil homes (xifra probablement exagerada); les ciutats dependents eren probablement dels enotris per?? tamb?? es van fundar algunes col??nies a la mar tirrena: Posid??nia, La??s i Skidros; els cavallers de la ciutat que desfilaven a les processons eren uns cinc mil el que dona exemple de la seva gran riquesa (hi havia quatre vegades mes cavallers que a Atenes). Smindyrides va demanar la ma de la filla de Cleistenes de Sici?? i a la seva comitiva portava un miler d'esclaus. Ateneus dona detalls de l'extraordinari refinament dels sibarites si be segurament son exagerats; els seus vestits eren luxosos i es feien en la mes fina llana de Milet; Alc??menes de S??baris va fer una ofrena al temple del Juno Lacini que quan despr??s va caure en mans de Dion??s de Siracusa fou venuda per 120 talents (una quantitat molt alta per l'??poca).
De la hist??ria de la ciutat no se sap gaire cosa. A la segona meitat del segle VI aC sembla que es van produir disputes internes; el demagog dem??crata Telis es va enfrontar al govern olig??rquic i va assolir el poder enviant a l'exili a molts ciutadans. Telis va exercir com a tir?? i els exiliats es van refugiar a Crotona, i Telis va exigir la seva entrega, que Crotona va refusar, i va esclatar la guerra. Telis va anar a Crotona amb un exercit que suposadament tenia tres-cents mil homes i es va trobar amb l'enemic al riu Traeis; l'ex??rcit de Crotona era un ter?? del sibarita per?? va obtenir una vict??ria completa, i milers de sibarites foren morts o executat i la resta perseguits fins a les mateixes portes de la ciutat; els crotonians es van apoderar de S??baris i van decidir de destruir-la; van modificar el curs el riu Cratis i van inundar el lloc que va quedar cobert per l'aigua (510 aC). Molts grecs van veure el fet com un c??stig div?? a l'orgull i arrog??ncia dels sibarites.
La ciutat no fou restaurada. Els que van sobreviure es van refugiar a La??s i Scidros. Descendents dels sibarites van intentar reconstruir S??baris 58 anys despr??s per?? els crotonians els van expulsar r??pidament i finalment els colons, units amb un contingent atenenc, van poder fundar Thuris.
La seva situaci?? exacta no ha pogut ser determinada. La plana dels rius Coscile i Crati (antics Sybaris i Crathis) no esta actualment poblada. El lloc est?? situat en el terme de la moderna Cassano allo Ionio.
