Picè

De Viquipèdia

El Picè (llatí Picenum) fou una regió d'Itàlia durant l'antiga Roma. Fou el país del picentins (picentini) o picens (piceni), nom convencional, mentre la branca desplaçada al sud entre Capània i Lucània s'anomenen picentes per distingir-los del picentins del Picenum.

Era una regió al centre d'Itàlia a la costa de la mar Adriàtica entre la desembocadura de l' Aesis i la del Matrinus, arribant a l'interior fins als Apenins. Tenia a l'oest el país dels umbres i dels sabins, al sud el país dels vestins, i al nord el territori dels gals sènons (aquest districte fou inclòs després a la província d'Úmbria però considerat del Picenum per alguna autors com Polibi i Livi que esmenten el Ager Gallicus com a part del Picenum). Passava per Picenum la via Valèria.

La província del Picenum fou establerta per August com a cinquena regió d'Itàlia (sense el territori dels gals sènons que fou inclòs a l'Úmbria). A la part sud hi vivia un poble anomenat els pretutis (praetutii) que presentaven diferencies amb els picens; el territori entre els rius Vomanus i Matrinus formava un districte especial anomenat Ager Hadrianus.

El 380 aC es va establir una colònia d'exiliats grecs siracusans a Ancona i es l'únic fet conegut de l'historia del Picenum fins el seu contacte amb Roma. Per la seva proximitat amb els gals, Roma va buscar l'aliança dels picentins i la va obtenir el 299 aC en un tractat que fou respectat escrupolosament pels picens. La llarga pau va fer esdevenir el Picenum un dels districtes mes poblats d'Italia.

El país fou ocupat militarment pels cònsols Sempronius Sophus i Appius Claudius en una sola campanya el 268 aC, sense trobar resistència; les causes de la guerra son desconegudes; en aquell moment només els sal·lentins i els picens no havien estat sotmesos a Roma i conservaven una real independència.

Després del 268 aC van esdevenir subjectes aliats de Roma. El seu territori fou afectat per la segona guerra púnica però no s'esmenta als picens com aliats dels cartaginesos (si ho foren els picentes).

El poble no apareix de fet a l'historia fins a la guerra social, el 91 aC. Les hostilitats es van iniciar a Asculum que era considera capital del Picenum; a aquesta ciutat foren assassinats el procònsol Q. Servilius i el seu llegat Fronteius, i això fou la senyal de revolta general. El primer atac de Cneus Pompeius Strabo contra la ciutat fou rebutjat (90 aC) i el general casi be fou expulsat de Picenum mentre els altres exercits romans estaven ocupats lluitant contra els mars i els pelignes. El següent any fou atacada de nou i el general dels picens Judacilius va dirigir un llarg enfrontament que va acabar amb la rendició d'Asculum seguida de tot el Picenum (89 aC). Llavors van rebre la ciutadania romana com un dels resultats de la guerra.

A la guerra civil el 49 aC Cèsar va ocupar sense lluita la regió que es va declarar al seu favor; els pompeians es van retirar d' Auximum i Asculum on tenien guarnicions.

A la guerra civil entre Vespasià i Vitel·li el 69, el darrer va ocupar la província sense resistència.

Picenum va restar província durant tot l'Imperi però sembla que la seva població es va reduir. Vers el segle II la província apareix unida administrativament amb un districte anomenat Flamínia (per on passava la via Flamínia) i les dues entitats van formar una província que abraçava tota la franja de l'Úmbria al llarg de la costa de la mar Adriàtica, i el territori dels sabins, vestins, pelignes i mars. Aquesta província ampliada apareix al Liber Coloniarum sota el nom de Picenum, incloent ciutats com Alba, Nursia, Nomentum, Fidenae, i Tibur. Però aquesta unió fou temporal i al segle III Flamínia i Valèria es van separar de Picenum, i aquesta mateixa província es va dividir en dues: Picenum Suburbicarium, (o simplement Picenum), que corresponia pràcticament a la província (cinquena regió) creada per August; i Picenum Annonarium, que corresponia al territori entre el Aesis i el Rubicó (l'antic Gallicus Ager), separat de l'Úmbria.

A partir del 404 Ravenna va esdevenir capital imperial i això va contribuir a evitar la decadència de la província.

La regió va passar als ostrogots però l'emperador bizantí Justinià I i va enviar als seus generals. Auximum, considerada la capital, fou teatre de lluites, fins que finalment fou conquerida per Belisari. Picenum va formar part de l'Exarcat de Ravenna quant aquest es va crear.

Durant el govern grec va sorgir el nom de Pentàpolis per la regió que comprenia bona part del Picenum, així anomenada per tenir cinc ciutats principals. Els longobards la van ocupar el 751 però els francs van anar a Itàlia el 754 i el rei dels francs la va donar al Papa després de la derrota del rei Astolf.

[edita] Rius

• Matrinus (La Piomba) límit entre el Picenum i el país dels vestins
• Vomanus (Vomano), límit entre el districte d'Ager Hadrianus i els pretutis
• Batinus (Tordino o Trontino) a Interamna (moderna Teramo)
• Truentus (Tronto) a Asculum (moderna Ascoli)
• Tinna (Tenna)
• Flusor (Chienti)
• Potentia (Potenza)
• Misio o Misius (Musone)
• Aesis (Esino) entre Ancona i Sena Gallica (Senigaglia) que formava el límit provincial al nord entre Picenum i Úmbria.

[edita] Ciutats

• Matrinum, a la desembocadura del riu del mateix nom, port d'Àdria
• Castrum Novum, a la desembocadura del riu Batinus
• Castrum Truentium o Truentum, a la desembocadura del riu Truentus
• Cupra Maritima
• Castrum Firmanum (moderna Porto di Fermo) a la desembocadura del rierol Leta.
• Potentia (moderna Santa Maria a Potenza) a la desembocadura del riu Potentia
• Numana (Umana o Numana)
• Ancona
• Auximum (Osimo)
• Cingulum (Cingoli)
• Firmum (Fermo)
• Asculum (Ascoli)
• Interamna (Teramo) capital dels pretutis
• Adria (Atri)
• Beregra (Civitella di Tronto)
• Cupra Montana
• Cluana
• Novana
• Faleria (Fallerone)
• Urbs Salvia (Urbisaglia)
• Tolentinum (Tolentino)
• Septempeda (San Severino)
• Treia (Treja)
• Ricina
• Pausulae
• Pollentia

Fou el lloc de neixement de persones tan notables com Gneu Pompeu Magne i del seu pare Pompeu Estrabó.