Batalla de Tr??bia

De Viquip??dia

La batalla de Tr??bia fou una batalla de la Segona Guerra P??nica entre els ex??rcits romans i cartaginesos que va tenir lloc el 18 de desembre de l'any 218 aC a la vora del riu Tr??bia, entre les ciutats de Placentia (actual Piacenza) i Ariminium (actual Rimini).

[edita] Preparaci??

Ann??bal havia travessat els Alps i havia arribat a territori itali??. All?? l'espererava Publi Corneli Escipi??, pare d'Escipi?? l'??frica, van combatre en un petita batalla al riu Ticino que va guanyar Ann??bal i on Escipi?? va ser ferit. El senat va ordenar a l'altre c??nsol Tiberi Semproni Llong I que era a Sic??lia, que an??s a refor??ar a Escipi??. Els dos c??nsols es van trobar al campament prop del riu Tr??bia (afluent del Po que neix als Apenins). Ann??bal es va veure obligat a combatre contra l'impulsiu Semproni abans que el m??s prudent Escipi?? es recuper??s de les seves ferides i pogu??s assumir el comandament.

El mes de desembre de 218 aC va ser especialment fred i nev??s. Escipi?? encara s'estava recuperant de les seves ferides per?? Semproni estava neguit??s per a lluitar. Inquiet per lluitar abans que Escipi?? es recuper??s i, sobre tot, abans de l'elecci?? dels nous c??nsols per a la qual ja faltava poc, Semproni va prendre mesures en previsi?? d'un xoc important.

Ann??bal va preparar un pla per a treure profit de la impetuositat d'en Semproni, l'ex??rcit d'Ann??bal va acampar a l'altre banda del riu. Va trobar una zona plana i lliure d'arbres per?? adient per a una emboscada, ja que estava travessada pel riu amb bancs plens de canyes i d'altres tipus de vegetaci??.

Ann??bal va enviar un escamot amb 1.000 homes d'infanteria lleugera i 1.000 de cavalleria a les ordres del seu germ?? Mag?? Barca a amagar-se entre les canyes a la riba i parar una emboscada als romans. Quan es va fer de dia va enviar la seva cavalleria fins al campament dels romans per tal de provocar-los i retirar-se a continuaci?? fins a una posici?? on Mag?? els pogu??s atacar en el moment oport??.

[edita] Esdeveniments

Tan bon punt Semproni va veure la cavalleria cartaginesa va enviar a la seva cavalleria a fer-los fora del campament. Poc despr??s va llen??ar els seus 36.000 efectius d'infanteria romana, 4.000 de cavalleria aliada i 3.000 auxiliars gals al que li semblava que era una vict??ria. Feia un dia r??fol, estava nevant i els romans no havien esmorzat encara, quan van travessar el gual del riu Tr??bia estaven tan esgotats i gla??ats que amb prou feines podien agafar les seves armes. Els cartaginesos a l'altra banda, s'havien alimentat b?? i s'havien untat el cos d'oli. Ann??bal va col??locar les seves tropes a la posici?? que ell havia triat.

Va col??locar una l??nia de 1.000 homes d'infanteria lleugera i darrere seu el cos principal format per 20.000 efectius d'infanteria africans, ibers, gals i celtes, amb 10.000 de cavalleria i tres elefants a les ales.La primera l??nia d'infanteria va cedir, per?? els velites (tropes lleugeres romanes) tamb?? es van retirar a trav??s de les l??nies romanes.

Despr??s van intervenir els hastati i els principes (infanteria pesant) que es van enfrontar als seus contrincants, mentre les dues infanteries combatien la cavalleria cartaginesa molt superior en nombre i els elefants van atacar a la cavalleria romana. Mica en mica la cavalleria romana es va anar allunyant de la infanteria a la que havia de protegir. Mentrestant Ann??bal va enviar als seus elefants a atacar als gals a l'extrem esquerra dels romans, els quals no havien vist mai un elefant, es van desmoralitzar i van retirar-se. Un cop la cavalleria romana es va allunyar del camp de batalla la cavalleria cartaginesa va caure sobre els seus flancs, dificultant el combat contra la infanteria que els feia front. En aquest moment la for??a amagada de Mag?? va sortir del seu amagatall i va atacar a les ja pressionades tropes romanes des del seu darrere. Els romans afeblits pel fred, la gana i el cansament no van poder fer front a la pressi?? a la que estaven sotmesos i finalment es van col??lapsar.

M??s d'una tercera part dels romans va morir mentre intentava fugir, b?? ofegats al riu o aixafats pels elefants. La vanguarda del centre de Semproni va tenir m??s sort i va trencar les l??nies enemigues fins a quedar separats de les seves ales. En veure que els flancs s'havien desbandat van decidir retirar-se en ordre fins a la ciutat de Piacenza.

[edita] Conseq????ncies

Els romans atonits per la desfeta de Semproni al riu Tr??bia, aviat van fer plans per a fer front a la amena??a que venia del nord. Semproni va tornar a Roma i el senat va decidir elegir 2 nous c??nsols l'any vinent, el 217 aC. Els nous c??nsols escollits van ser Gneu Servili i Gai Flamini, aquest ??ltim va portar l'ex??rcit rom?? al desastre del llac Trasim?? i despr??s a la Batalla de Cannes.