Gual

De Viquipèdia

Gual al Rifred de Calonge (Baix Empordà)

Un gual és un indret on es pot travessar un riu a peu, a cavall o amb un vehicle perquè què l'aigua és prou baixa i el fons prou sòlid.

Per a la seva importància militar i econòmic en èpoques als quals els ponts eren rars, la presència d'un gual sovint va ser la rao de l'establiment de pobles i ciutats. Això va ser el cas de Navarcles al Bages, de Salamanca o de Roma.

A Catalunya moltes carreteres de pagès encara tenen guals en lloc de ponts per a creuar les rieres de règim pluvial, dels quals el nivell d'aigua és baix, si més no són seques a l'estiu. Hom hi trobarà sovint un passatge amb pedres per a facilitar el camí als vianants.

[edita] Guals en la toponímia

vadum, vado (castellà)
Una de les hipòtesis de l'origen del nom de Sabadell és que provingués del llatí vadum o badallum, en referència al gual per travessar el riu Ripoll.
trajectum
Un altre mot llatí, trajectum (que va evolucionar en neerlandès vers -drecht, -trecht i –tricht) es troba al nom de la ciutat de Maastricht o gual al Mosa i molts altres topònims: Barendrecht, Berendrecht, Dordrecht, Duivendrecht, Haastrecht, Moordrecht, Sliedrecht, Utrecht, Tricht, Zwijndrecht.
voorde, ford…
Un gual es diu voorde en neerlandès, ford en anglès i Furt en alemany i ens condueix doncs a llocs com Amersfoort, Bosvoorde, Dietfurt, Dievoort, Frankfurt, Oxford, Steenvoorde, Stratford, Vilvoorde i Voorde.
rito, rhyd…
El mot gàl·lic rito es troba al nom llatí de Limoges Augustoritum o gual d'August, en Niort que provindria de Nova Ritum o gual nou al riu Sèvre i al municipi gal·lès Rhyd-Ddu o gual negre…
àtha
Es troba el mot gaèlic àtha en el nom irlandès de Dublin Baile Átha Cliath (“la ciutat al gual amb les tanques de canya”) i en Átha an Rí (“gual dels reis”)