Hècate
De Viquipèdia
Segons la mitologia grega, Hècate fou una deessa lunar, filla de Perses i d'Astèria.
Provinent de Tràcia, no fou objecte de culte públic entre els grecs, que tendien a confondre-la amb Selene i Àrtemis, però també amb Persèfone, ja que els antics imaginaven que quan la lluna no es veia en el cel era perquè s'amagava sota terra.
Sovint era representada amb tres cossos junts, que figuraven la lluna nova, la lluna plena i la mitja lluna.
Com a divinitat nocturna i infernal, esdevingué el geni tutelar dels fetillers i el seu culte acabà gairebé reduït a les sessions de bruixeria.
Tanmateix, es considerava que afavoria amb grans riqueses i beneficis els que li eren fidels.
[edita] Bibliografia
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 105.
- Burkert, Walter, 1985: Greek Religion (Cambridge: Harvard University Press). Publicat al Regne Unit com a Greek Religion: Archaic and Classical, 1987. (Oxford: Blackwell) ISBN 0-631-15624-0.
- Johnston, Sarah Iles, (1991): Restless Dead: Encounters Between the Living and the Dead in Ancient Greece. ISBN 0-520-21707-1.
[edita] Enllaços externs
- Informació sobre Hècate. (anglès)
- Àmplia informació sobre aquesta deessa. (anglès)
- Hècate segons la tradició clàssica grega. (anglès)
