Bruixeria
De Viquipèdia
La bruixeria és segons els creients, el poder malèfic exercit per qui se suposa que té un pacte amb el diable. La bruixeria és considerada una qualitat innata dels qui hom suposa que la posseeixen.
L’origen de les pràctiques de bruixeria pot ésser cercat en la supervivència de cultes pagans, especialment en les doctrines dualistes cristianes i en la creença en el poder del dimoni, molt esteses a l'Europa medieval. Les dones que la practiquen són anomenades bruixes, i els homes, bruixots. La bruixeria comportava un culte diabòlic amb una litúrgia paròdica de la cristiana; els seus principals actes eren els infanticidis, la missa negra i les reunions de l'akelarre o del sàbat. Per la seva relació amb el culte pagà funerari, la bruixa ha estat associada amb els megàlits.
Alguns indrets són popularment relacionats amb les reunions de bruixeria, com la muntanya del Pedraforca i el pla de les Bruixes, prop de Vallgorguina, al Maresme. La bruixeria fou considerada ja des del segle XIII per l'Església Catòlica una heretgia o una secta, i tant la inquisició com l'autoritat civil la perseguiren. La pena aplicada per als convictes era generalment la de mort: el penjament i la cremació de la víctima.
Es calcula que a Europa el nombre de persones cremades fou d’unes 500 000.
[edita] Bruixeria als Països Catalans
Als Països Catalans, consten documentalment processos i ordenacions que prohibeixen la bruixeria des dels segles XIV i XV, però va ser al segle XVI quan es produí el procés de les monges del convent de Benifassà, i, ja al XVII, els processos de les bruixes de Vic (1618-1620), amb la mort de la famosa bruixa dita La Napa, del Lluçanès, les instruccions de Felip III als bisbes, i el procés del 1627 contra els seguidors del bruixot Llorenç Calmell.
Al segle XVIII s'observa una reacció contra aquesta creença, manifestada en diverses obres publicades, com la dels enciclopedistes francesos. Però encara en ple s XIX van tenir lloc alguns processos.
