Bruixeria
De Viquip??dia
La bruixeria ??s segons els creients, el poder mal??fic exercit per qui se suposa que t?? un pacte amb el diable. La bruixeria ??s considerada una qualitat innata dels qui hom suposa que la posseeixen.
L???origen de les pr??ctiques de bruixeria pot ??sser cercat en la superviv??ncia de cultes pagans, especialment en les doctrines dualistes cristianes i en la creen??a en el poder del dimoni, molt esteses a l'Europa medieval. Les dones que la practiquen s??n anomenades bruixes, i els homes, bruixots. La bruixeria comportava un culte diab??lic amb una lit??rgia par??dica de la cristiana; els seus principals actes eren els infanticidis, la missa negra i les reunions de l'akelarre o del s??bat. Per la seva relaci?? amb el culte pag?? funerari, la bruixa ha estat associada amb els meg??lits.
Alguns indrets s??n popularment relacionats amb les reunions de bruixeria, com la muntanya del Pedraforca i el pla de les Bruixes, prop de Vallgorguina, al Maresme. La bruixeria fou considerada ja des del segle XIII per l'Esgl??sia Cat??lica una heretgia o una secta, i tant la inquisici?? com l'autoritat civil la perseguiren. La pena aplicada per als convictes era generalment la de mort: el penjament i la cremaci?? de la v??ctima.
Es calcula que a Europa el nombre de persones cremades fou d???unes 500 000.
[edita] Bruixeria als Pa??sos Catalans
Als Pa??sos Catalans, consten documentalment processos i ordenacions que prohibeixen la bruixeria des dels segles XIV i XV, per?? va ser al segle XVI quan es produ?? el proc??s de les monges del convent de Benifass??, i, ja al XVII, els processos de les bruixes de Vic (1618-1620), amb la mort de la famosa bruixa dita La Napa, del Llu??an??s, les instruccions de Felip III als bisbes, i el proc??s del 1627 contra els seguidors del bruixot Lloren?? Calmell.
Al segle XVIII s'observa una reacci?? contra aquesta creen??a, manifestada en diverses obres publicades, com la dels enciclopedistes francesos. Per?? encara en ple s XIX van tenir lloc alguns processos.
