Geronthrae
De Viquipèdia
Geronthrae o Geranthrae fou una antiga ciutat de Lacònia en una posició alta fent front a la planta d'Eurotas. Pausànies diu que la ciutat tenia un temple i una cova dedicats a Ares i es feia un festival anyal del que eren excloses les dones. Al tomb del àgora hi havia algunes fonts. A l'acròpoli hi havia un temple dedicat a Apol·lo. A l'edat mitjana es va construir una fortalesa al lloc. El seu nom actual es Gheráki o Geraki, i es conserven algunes restes de la muralla.
Fou una ciutat aquea que finalment on es va estendre la cultura micènica, i després de llarga resistència, fou ocupada pels doris que l'any 1024 aC sota el rei llegendari Tisamenes van envair la regió del Peloponès i van establir l'estat dòric d'Esparta. La ciutat va resistir gracies a les seves muralles durant uns 300 anys però vers el 700 el rei Teleclos va ocupar la ciutat i les d'Amyclae i Pharis (a l'actual ciutat de Xerocampi). Els habitants de Geronthrae i Pharis foren expulsats cap altres ciutats dels Aqueus i foren repoblades per doris d'altres llocs; els habitants d'Amyclae foren convertits en ilotes dels espartans. La ciutat va romandre en poder d'Esparta fins el 146 aC quant els romans la van incloure a les ciutats dels eleutero-laconis (laconis lliures), una confederació establerta per diverses ciutats separades d'Esparta, amb el suport de Roma. Al segle IV era un mercat de certa importància i després fou seu d'un bisbe i va romandre ciutat important de la vall del Eurotas
Va romandre en poder dels bizantins fins el 1205 quant el Peloponès va passar als cavallers francs, i fou dividit en dotze baronies una de les quals fou Geraki que fou donada a Guy de Nivelet, que el 1209 va construir el castell que encara existeix. Va romandre en mans dels barons fins el 1262 quant va ser entregada als bizantins juntament amb Monemvàsia, Mistra i Maina com a preu del rescat de Guillem de Villehardouin i altres barons i cavallers que havien estat fets presoners a la batalla de Pelagònia del 1259.
El 1460 el districte de Lacedemònia (Mistra) amb l'excepció de Monemvàsia, va passar a mans dels otomans. El 1463 els venecians van ocupar el castell de Geraki però només el van poder conservar cinc anys i el 1468 els turcs el van recuperar.
El 1702 fou construïda la Catedral de l'Asumpció de la Verge Maria gracies a Constantinos Bratis, nascut a Geraki, i que vivia com a monjo a Mont Athos. Geraki fou el lloc d'origen de Ionannis, que va patir martiri a Larissa el 1773. Geraki fou la seu del bisbat d'Helos que va existir fins el 1833 quant fou fusionat al d'Esparta. Els darrers bisbes foren Ioasaf Gerakos (mort el 1810) i el seu successor Anthimos, partidari de la independència i que va jugar un paper destacat a partir del 1821. El 25 de setembre de 1825, Theodoros Kolokotronis va fer una crida a Geraki a unir-se a la revolució i lluitar contra Ibrahim, que al front dels turcs assolava el Peloponès.
Personatges destacats de la ciutat a més dels esmentats foren:
- El mestre Georgios Doulfas
- El mestre Konstantinos Konstiantos
- Panayiotis Elia Poulitsas, president de la Cort Constitucional de Grècia i primer ministre de Grècia el 1946
- George A. Papanicolaou, alcalde que va recollir nombroses antiguitats de la ciutat.
Avui porta aquest nom un municipi de Grècia que te seu a Geraki, i inclou també els llogarets d'Alepohori, Kallithea, Karitsa i Velota. Segons els cens de 2001 tenia 1961 habitants.
