Taygetos
De Viquipèdia
Les muntanyes Taygetus (grec Taygetos Ταΰγετον) es l'antic nom d'unes unes muntanyes del Peloponès que s'orienten perpendiculars a les muntanyes d'Arcàdia i cap al sud fins el cap Matapan. La seva altura màxima es dona prop d'Esparta, i la muntanya mes alta era el Taletum (grec Taleton, Ταλετόν) avui Sant Elies, de 2409 metres; proper i havia l'Evoras (grec Εὐόρας) probablement el modern Paximádhi de mes 2300 metres.
Des l'Eurotas es desprenen uns contraforts anomenats actualment Lykobuni (Λυκοβοῦν, muntanyes dels llops) que formen un districte muntanyós fins el golf messènic anomenat Mani o Mània (Maïna) i els seus habitants maniats, els quals van restar independents durant tota la dominació otomana al menys de fet.
Entre l'Evoras i el Talentum hi havia un districte anomenat Theras (Θήρας). Al sud hi havia canteres de marbre i mines de ferro. Les mes importants a Croceae (pòrfir verd).
Els bizantins van anomenar a aquestes muntanyes Pentedactylum (Πεντεδάκτυλον) que vol dir "cinc dits" i al segle XIII es deien Melingús (Μελιγγοῦ)
