Ahmet III
De Viquipèdia
 Ahmet III |
|
|---|---|
| Sultà Otomà Califa |
|
 |
|
| Miniatura otomana representant Ahmet III assagut al tron | |
| Regnat | 1703–1730 |
| Predecessor | Mustafà II |
| Successor | Mahmut I |
Ahmet III (turc otomà: احمد ثالث Aḥmed-i sālis) (30 de desembre de 1673 — 1 de juliol de 1736) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre el 1703 i el 1730. Fill de Mehmet IV (1648-87), va succeir el seu germà Mustafà II (1695-1703) quan aquest va abdicar. El seu regnat es recordat principalment pel període d'obertura a Europa i renovació cultural en que el seu gendre i visir Nevşehirli Damat İbrahim Paizà va dirigir el govern, de 1718 a 1730, que es conegut com l'època de les tulipes.
[edita] Biografia
Davant l'amenaça expansionista de la Rússia de Pere I el Gran, Ahmed III va procurar bones relacions amb França i va donar refugi a Carles XII de Suècia després de la derrota sueca a mans de Pere I de Rússia a la Batalla de Poltava, durant la Gran Guerra del Nord. Carles va aconseguir, el 1710, de convèncer el soldà de declarar la guerra a Rússia. El otomans van infligir una important derrota als russos a la Batalla de Prut (1711) i, pel Tractat de pau d'aquest nom el tsar va comprometre's a derrocar la fortalesa de Taganrog i tornar Azov als turcs.
Arran de les pressions dels comerciants grecs, l'Imperi va declarar la guerra a Venècia. L'enfrontament va ser favorable als otomans (conquerint Morea el 1715, i més tard el Peloponès i les illes venecianes de l'Egeu) fins que Àustria hi intervingué. Els otomans patiren una important derrota a Petrovaradin (1716) que els obligà a acceptar el tractat de Passarowitz (1718). Aquesta desfeta va portar a Ahmet a expulsar els militars del govern i nomenar com a gran visir a Ibrahim Paixà.
Ibrahim estava casat amb la princesa Hatice, filla d'Ahmet i amb molta influència a la cort. A partir de 1718 es van fer càrrec del govern, un període que rep el nom de l'època de les tulipes en el que s'inicià una renovació cultural i econòmica. Es va donar suport a la literatura i l'art, i a Istanbul s'utilitzà per primer cop la impremta amb caràcters aràbics.
Les derrotes contra els perses i la pompa i luxes de que envoltaven al soldà i als seus oficials el feren impopular. El 20 de setembre de 1730, un motí de disset geníssers liderats per l'albanès Patrona Halil va trobar suport entre la població i l'exèrcit, i va obligar al soldà a abdicar.
Ahmet va cedir el tron al seu nebot Mahmut I i li va jurar lleialtat com a soldà de l'Imperi. Va retirar-se a viure reclós dins del Palau on moriria sis anys després.
 |
|
|---|---|
| Expansió (1299–1453) | Osman I - Orhan - Murat I - Baiazet I - Mehmet I - Murat II - Mehmet II |
| Apogeu (1453–1683) | Baiazet II - Selim I - Solimà I - Selim II - Murat III - Mehmet III - Ahmet I - Mustafà I - Osman II - Murat IV - Ibrahim I - Mehmet IV |
| Estancament (1683–1827) | Solimà II - Ahmet II - Mustafà II - Ahmet III - Mahmut I - Osman III - Mustafà III - Abdul Hamid I - Selim III - Mustafà IV - Mahmut II |
| Declivi (1828–1908) | Abdülmecit - Abdülâziz - Murat V - Abdul Hamid II |
| Dissolució (1908–1923) | Mehmet V - Mehmet VI |
