Setge de Belgrad
De Viquip??dia
- Aquest article tracta del setge de N??ndorfeh??rv??r (o Belgrad) de 1456, per?? la ciutat tamb?? va ser assetjada el 1444, el 1521, el 1718 i el 1788.
| Setge de Belgrad | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Guerres otomanes a Europa | |||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||
| El setge de Belgrad, segons un manuscrit otom?? del segle XV. | |||||||||||||||||
| Data | 4-22 de juliol del 1456 | ||||||||||||||||
| Localitat | Belgrad | ||||||||||||||||
| Resultat | Vict??ria hongaresa | ||||||||||||||||
| {{{mapa}}} | |||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
Despr??s de la caiguda de Constantinoble el 1453, el sult?? otom?? Mehmet II va preparar una ofensiva per sotmetre el Regne d'Hongria. El seu objectiu immediat va ser la fortificaci?? (en hongar??s v??gv??r) fronterera de la ciutat de Belgrad (en hongar??s antic N??ndorfeh??rv??r). J??nos Hunyadi, un noble guerrer hongar??s que provenia del llinatge valac i que ja havia actuat en moltes batalles contra els otomans en les dues d??cades anteriors, esperava que es produ??s aquest atac.
El setge finalment es va convertir en una gran batalla, durant la qual Hunyadi va dirigir un sobtat contraatac que va arrasar el campament turc i va obligar el sult?? Mehmet II, ferit en l'atac, a aixecar el setge i retirar-se. Es diu que el setge de Belgrad va decidir el dest?? de la Cristiandat.
Les campanades de migdia ordenades pel papa Calixt III commemoren la vict??ria del m??n cristi?? fins a dia d'avui.
Taula de continguts |
[edita] Preparatius
Al final de l'any 1455, despr??s d'una reconciliaci?? p??blica amb tots els seus enemics, Hunyadi va iniciar els preparatius. Utilitzant els seus propis recursos, va proveir i armar la fortalesa i, deixant-hi una forta guarnici?? sota el comandament del seu cunyat Mih??ly Szil??gy i del seu fill prim??genit L??szl??, va procedir a formar un ex??rcit d'alliberament i una flota de dues-centes corbetes. Com que no hi havia cap altre bar?? disposat a ajudar (temien m??s el poder creixent de Hunyadi que l'amena??a otomana), va haver de dependre completament dels seus propis recursos.
El seu ??nic aliat era el frare francisc?? Giovanni da Capistrano, que va predicar una croada amb tanta efic??cia que els pagesos i milicians, mal armats (la majoria nom??s duien dalles) per?? amb una moral alta, es van reunir sota l'estendard de Hunyadi. El nucli del seu ex??rcit estava format per un petit grup de mercenaris de temporada i algun grup de genets nobles. En total, Hunyadi va poder reunir una for??a de 25.000 a 30.000 homes.
[edita] El setge
Tot i aix??, abans que les forces es reunissin, l'ex??rcit invasor de Mehmet II (segons fonts antigues 160.000 homes que, arran de les ??ltimes recerques, devien ser nom??s 60.000 o 70.000) arrib?? a N??ndorfeh??rv??r. El 4 de juliol de 1456 va comen??ar el setge. Szil??gyi nom??s tenia una for??a de 5.000 a 7.000 homes al castell.
Mehmet instal??l?? l'ex??rcit al peu del tur?? de la fortalesa i comen???? a disparar a les muralles el 29 de juny. Va ordenar els seus homes en tres seccions: el cos rumeliota (??s a dir, europeu) tenia la majoria dels canons i la seva flota d'aproximadament 200 vaixells fluvials tenia la resta. Els rumeliotes foren col??locats a l'ala dreta, i el cos format per l'ex??rcit d'Anat??lia, asi??tic, a l'ala esquerra. Al centre hi havia la gu??rdia personal del sult??, els gen??ssers, i el seu post de comandament.
Les tropes d'Anat??lia i tamb?? els gen??ssers eren tropes d'infanteria pesada. Va col??locar els seus vaixells fluvials principalment al nord-est de la ciutat per patrullar els pantans i assegurar-se que la fortalesa no rebia refor??os. Tamb?? controlaven el Sava, al sud-oest, per evitar que la infanteria fos atacada per un dels flancs per l'ex??rcit de Hunyadi. El Danubi, a l'est, era vigilat pels espah??s, el cos de cavalleria lleugera del sult??, per evitar ser atacats per la dreta. Aquestes forces impressionants s???enfrontaven als solament 7.000 homes de la fortalesa, encara que s'ha de dir que els civils serbis tamb?? ajudaren a resistir els atacs musulmans.
Quan Hunyadi se n'assabent??, es trobava al sud d???Hongria, reclutant cavalleries lleugeres addicionals per a l'ex??rcit amb qu?? pensava trencar i al??ar el setge. Encara que pocs nobles s'havien decidit a proporcionar-li ajuda, els camperols estaven m??s que disposats a fer-ho. El Vatic?? havia enviat el cardenal Giovanni da Capistrano a Hongria per predicar contra l'heretgia dels cristians ortodoxos grecs i, tamb??, per animar la gent a afegir-se a la croada contra els otomans. Aconsegu??, doncs, crear un ex??rcit de camperols bastant gran (tot i que mal entrenat i equipat), amb el qual es dirig?? a l'actual Belgrad (llavors N??ndorfeh??rv??r). Els dos ex??rcits viatjaren junts, per?? sota comandaments separats. Entre tots dos, tenien aproximadament uns 40.000-50.000 homes.
Els defensors, superats en nombre, confiaren principalment en la for??a del formidable castell de Belgrad, que llavors era una de les millors obres d'enginyeria dels Balcans. Com que Belgrad fou elegida per ser capital del principat serbi pel d??spota Stefan Lazarevi?? el 1404 despr??s de la batalla d'Angora, s'havia fet una gran tasca de transformaci?? del vell castell bizant?? per fer-ne una fortificaci?? m??s que notable, digna d'una capital. Com que s'esperaven les incursions dels otomans un cop recuperats de la derrota amb els mongols, s'utilitzaren avan??ades t??cniques bizantines i ??rabs de construcci?? i de disseny de fortaleses, apreses durant l'??poca de conflicte que afect?? la regi?? a mitjan segle XI amb les operacions militars de selj??cides i otomans que transformaren l'orient pr??xim.
La fortalesa va ser dissenyada d'una forma elaborada, amb tres l??nies de defensa: un castell interior amb palau i una torre enorme; la ciutat alta, el campament base militar, amb quatre portes d'acc??s i doble muralla, i la ciutat baixa, amb la catedral al centre urb?? i un port al Danubi. Les tres parts estaven separades per fossats, portes i altes muralles. Aquest esfor?? donava com a resultat un dels assoliments militars m??s elaborats de l'arquitectura medieval. Despr??s del setge, els hongaresos refor??aren els costats nord i est amb una porta addicional i diverses torres, una de les quals, la torre Neboj??a, fou dissenyada per a l'artilleria.
El 14 de juliol de 1456, Hunyadi arriba a la ciutat, totalment encerclada pels musulmans, amb la seva flotilla de petites naus a trav??s del Danubi, on hi havia avarada la marina de guerra turca. Trenc?? el bloqueig naval aquell mateix dia: enfons?? tres galeres otomanes i captur?? quatre grans naus i 20 de m??s petites. Destru??da la flota del sult??, Hunyadi pogu?? transportar les seves tropes i les necessitades provisions a la ciutat; la fortalesa podia recobrar forces.
A pesar d'aquests fets, Mehmet II no estava disposat a al??ar el setge i, despr??s d'una setmana de bombardeig pesant de l'artilleria, comen???? a obrir escletxes als murs de la fortalesa per diversos llocs. El 21 de juliol, Mehmet II orden?? un assalt total, que comen???? amb la posta de sol i continu?? tota la nit. L'ex??rcit atacant entr?? en tromba a la ciutat i comen???? el seu assalt a la fortalesa. Com que aquest era el moment crucial del setge, Hunyadi orden?? als defensors de llen??ar per les muralles tot de fusta coberta de quitr?? i d'altre material inflamable i llavors hi cal?? foc. Aviat una paret de flames separava els gen??ssers que lluitaven a la ciutat alta dels que intentaven entrar a la part baixa per les escletxes obertes. La ferotge batalla entre els soldats gen??ssers encerclats i els de Szil??gyi, a la part superior de la ciutat, s'inclinava a favor dels cristians i els hongaresos aconseguien repel??lir l'assalt frontal des de fora de les muralles. Massacraren els gen??ssers que quedaven a dins de la ciutat, mentre que les tropes turques que intentaven entrar per les bretxes obertes sofrien greus p??rdues. Quan un soldat turc quasi havia aconseguit fixar la bandera del sult?? damunt d'un basti??, un soldat anomenat Titus Dugovi?? (Dugovics Titusz, en hongar??s) l'agaf?? i junts van caure des de la muralla (per aquest acte heroic, el fill de J??nos Hunyadi, el rei hongar??s Maties Corv??, va nomenar noble el fill de Titus, tres anys m??s tard).
[edita] La batalla
L'endem?? succe?? una cosa imprevista. Segons alguns relats, els croats camperols comen??aren una acci?? espont??nia i obligaren Capistrano i Hunyadi a fer ??s d'aquella situaci??. A pesar de les ordres de Hunyadi de no tractar de saquejar les posicions turques, algunes de les unitats s???arrossegaren fora de les fortificacions derru??des, agafaren posicions al llarg de la l??nia turca i comen??aren a empaitar els soldats enemics. La cavalleria turca intent?? sense ??xit dispersar els soldats enemics i de seguida s'uniren m??s cristians als que havien sortit de la ciutat. El que comen???? com un incident a??llat, aviat es convert?? en una batalla a gran escala. Giovanni da Capistrano intent?? al principi fer una crida a l'ordre als seus homes i refugiar-los dins de les muralles, per?? aviat es trob?? voltat de 2.000 croats. Llavors comen???? a dirigir-los contra les l??nies otomanes, cridant: "El Senyor, que don?? inici a tot, s'ocupar?? del final!"
Capistrano dirig?? els seus croats a la rereguarda de l'ex??rcit turc, a trav??s del riu Sava. Al mateix temps, Hunyadi comen???? una aferrissada c??rrega des de la fortalesa per prendre les posicions d'artilleria del campament turc.
Agafats per sorpresa en aquest estrany tomb dels esdeveniments i segons conten alguns cronistes, els turcs, paralitzats per una por inexplicable, fugiren. El cos compost per la gu??rdia personal del sult?? (d'uns 5.000 gen??ssers) tract?? desesperadament de controlar la situaci??, posar fi al p??nic i tornar a capturar el campament, per?? llavors l'ex??rcit de Hunyadi ja s'havia sumat tamb?? a la batalla i els esfor??os turcs es feren in??tils. El sult?? mateix es va afegir a la batalla i va matar un cavaller en un combat individual, per?? una fletxa se li clav?? a la cuixa i va caure inconscient. Despr??s de la batalla, els exploradors hongaresos van rebre l'ordre de passar la nit darrere els murs de la fortalesa i estar alerta per a un possible contraatac turc, que no es va arribar a produir mai.
Protegits per la foscor, els turcs es van retirar r??pidament, transportant els ferits en 140 carros. A la ciutat de Sarona, el sult?? recobr?? la consci??ncia. Quan s'assabent?? de la not??cia que el seu ex??rcit havia estat ven??ut, molts dels seus l??ders morts i tot el seu equipament abandonat, cost?? molt evitar que el dirigent, de 24 anys, no se su??cid??s prenent ver??. L'atac per sorpresa va causar importants p??rdues i molta confusi??, ??s per aix?? que durant la nit, Mehmet, derrotat, es retir?? amb les tropes que li restaven i torn?? cap a Constantinoble.
[edita] Despr??s de la batalla
Els hongaresos, per??, pagaren cara la vict??ria; la pesta s'ensenyor?? del campament, de la qual el mateix J??nos Hunyadi mor?? tres setmanes m??s tard, l'11 d'agost de 1456.
Com que el disseny de la fortalesa funcion?? b?? durant el setge, els hongaresos nom??s hi afegiren alguns refor??os addicionals. Els murs m??s febles de l'est, on els otomans havien aconseguit obrir la bretxa a la part alta de la ciutat, foren refor??ats amb la porta de Zindan i la gruixuda i pesada torre Neboj??a. Aquesta va ser l'??ltima modificaci?? de la fortalesa fins el 1521, quan el sult?? Solim?? el Magn??fic aconsegu?? capturar-la.
[edita] Esdeveniments posteriors
La vict??ria va aturar l'avan?? de l'Imperi Otom?? cap a l'Europa cat??lica durant uns 70 anys, tot i alguna petita incursi??, com la presa d'??tranto (1840-1841) i les r??tzies a Cro??cia i S??ria el 1493.
Durant el setge, el papa Calixt III orden?? que sonessin les campanes al migdia, per cridar els creients a resar pels defensors. Com que les not??cies tardaren a arribar m??s en alguns llocs que en altres, aix?? es transform?? en una commemoraci?? de la vict??ria i el papa no retir?? l'ordre. Les campanes de migdia encara continuen repicant avui en dia.
Despr??s que el setge de Belgrad atur??s l'expansi?? turca per Europa, S??rbia i B??snia quedaren absorbides dins l'Imperi Otom??. Val??quia, l'estat t??tar de Crimea i, finalment, Mold??via foren simplement convertits en estats vassalls. No s'acaba de saber per qu?? el sult?? no va atacar Hongria i per qu?? abandon?? la idea d'avan??ar en aquella direcci?? despr??s del fracassat setge de Belgrad; potser l'escull de Belgrad va ser un senyal que l'Imperi no podia expandir-se m??s enll?? de S??rbia i B??snia, que es transformaren en una segura base d'operacions. A m??s, el significatiu poder pol??tic i militar d'Hongria sota el govern de Maties I d'Hongria, conegut com Maties Corv??, no hi ha dubte que va tenir alguna cosa a veure amb aquesta decisi??.
Tamb?? ha sorgit un nou punt de vista en els ??ltims temps, probablement cert, segons el qual Mehmet II no tenia cap inter??s a ocupar Hongria i que consider?? el Danubi i el Sava el l??mit fronterer definitiu per al seu imperi. L'objectiu de Mehmet hauria estat ??nicament convertir els Balcans en una part org??nica del seu imperi, que de manera natural el portaria a limitar la influencia hongaresa i veneciana a la regi??. Des d'aquesta perspectiva, el setge de Belgrad del 1456 no podria ser considerat com la primera etapa d'una magn??fica ocupaci?? d'Hongria; simplement privaria els hongaresos de la seva base d'operacions i atacs contra els Balcans. A la vegada, la fortalesa seria el lloc m??s apropiat per atacar Hongria: la seva p??rdua deixava el pa??s obert a la invasi??. Sigui com sigui, una cosa ??s segura: la balan??a del poder s'havia inclinat a favor dels otomans; intentar-los expulsar ara d'Europa era una feina impossible. Aquest fet influiria en les pol??tiques de les pot??ncies europees. Fins i tot Maties I d'Hongria va oblidar el concepte de "gran guerra contra els turcs", perqu?? sentia que la seva pr??pia for??a era insuficient i que dif??cilment podria comptar amb ajuda externa.
Despr??s de la batalla de Moh??cs del 1526, els turcs recuperaren els canons perduts per Mehmet II.
[edita] Refer??ncies i enlla??os externs
- Relat del papa Calixt III del 14 d'agost de 1456 al bisbe de Borgonya, sobre la salvaci?? de la Cristiandat a Belgrad (angl??s)
- El setge de Belgrad de 1456 (angl??s)
- P??gina dedicada a la hist??ria de N??ndorfeh??rv??r (Belgrad) i el setge de 1456, amb animacions for??a interessants (hongar??s)
- Fotografies de la fortalesa de Belgrad (hongar??s)
