Dalla
De Viquipèdia
La dalla és una eina agrícola emprada principalment per tallar l'herba farratgera.
Consisteix en un mànec llarg (fina a 170 cm) fet abans de fusta i actualment també d'altres materials metàlics o plàstics i una làmina metàl·lica menys corbada que la falç però molt més llarga, de fins 80 cm normalment.
També necessita un altre petit mànec al mig del mànec llarg per poder controlar l'operació de dallar.
Per utilitzar-la la làmina metàl·lica es disposa paral·lela a la superfície a tallar.
És una eina ràpida però perillosa, especialment si es treballa en equips de dalladors situats a prop.
La dalla no va aparèixer a Europa fins els segles XII i XIII i va substituir la falç en alguns casos. Actualment la seva feina la fan màquines accionades amb motors.
En la iconografia popular es presenten anb una dalla el Pare Temps, els Quatre genets de l'Apocalipsi i la Mort especialment en el cristianisme interpretada com a segadora d'ànimes i vestida de negre amb una caputxa que no permet veure que en realitat és un esquelet.
En el País Basc la dalla constitueix un dels esports tradicionals (Herri Kirolak) concretament l'anomenat segalaritza que consisteix en una competició de segar herba amb la dalla.
