Any de sa Desgràcia
De Viquipèdia
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
En juny de 1558, juntament amb Turgut Reis, Pialí Baxà salpà en direcció a l'Estret de Messina i els dos almiralls capturaren Reggio de Calàbria. Des d'allà, es dirigiren a les illes Eòlies i en van capturar vàries d'elles, abans de desembarcar a Amalfi, en el Golf de Salern, i capturar Massa Lubrense, Cantone i Sorrento. Posteriorment desembarcaren a Torre del Greco, en les costes de Toscana, i a Piombino. L'objectiu era reunir-se amb les tropes franceses a Ajaccio per completar la conquesta de Còrsega i atacar Vilafranca de Niça, però la flota turca els esquivà pel nord de Còrsega i es dirigí cap a Menorca propiciat pels suborns rebuts de les forces hispanogenoveses per evitar l'atac a Còrsega.
[edita] El setge
El matí del 30 de juny de 1558, l'armada otomana desembarcava entre 12.000 i 15.000 homes mentre que els habitants de l'illa eren 10.000, 4.000 d'ells a la capital Ciutadella, que el dia anterior van ser rebutjades des del Castell de Sant Felip de Maó.
Mentre Miguel Negrete va sugerir la rendició, el regent de la Governació, Bartomeu Arguimbau va avisar de l'arribada de les 140 naus a Mallorca i Barcelona, i va fer concentrar a la capital la població no combatent de la illa seguint ordres de Joana d'Espanya per casos d'emergència, i cridant reforços de les altres poblacions, de manera que defensaven la ciutat la companyia de Miguel Negrete de 40 soldats, 500 ciutadellencs, cent homes d'Es Mercadal, cent homes d'Alaior i quatre supervivents de l'atac a Maó[1].
La muralla medieval de Ciutadella, de parets altes i primes no estava preparada per a fer front a les bales dels canons disparades amb pólvora, i els defensors van haver de fer sortides per mirar d'inutilitzar l'artilleria enemiga, mentre rebutjaven tres atacs turcs, que bombardejaven la muralla mentre un turc comminava a la rendició en castellà[2]
La nit del vuitè dia de setge es va evacuar la ciutat, però columna d'evacuació fou interceptada i els seus integrants morts o capturats i al dia següent les tropes otomanes entraven a la ciutat.
[edita] Conseqüències
La ciutat fou saquejada durant tres dies després dels quals quedà totalment despoblada i totes les construccions van ser destruïdes, incloent la catedral. El nou governador, arribat des de Mallorca va haver de dormir les primeres nits en una cova[3].
L'atac va suposar la major catàstrofe demogràfica des de la Conquesta de Menorca de Pere el Gran 1287, amb la pèrdua d'uns 5.000 habitants entre morts i captius, que foren duts a Constantinoble i tractats d'esclaus.
Cada 9 de juliol, Ciutadella recorda els fets amb la lectura de l'Acta de Constantinoble al Saló Gòtic de l'Ajuntament.
[edita] Referències
- ↑ Sàpiens digital: L’any de sa desgràcia`[1]
- ↑ Joan F. López Casasnovas, s'any de sa Desgràcia. Diari de Balears, el 7 de juliol de 2006
- ↑ www.menorca.info [2]
[edita] Bibliografia
- Miquel A Casasnovas Camps.: Història de Menorca. Ed. Moll, Palma 2005.
- Josep M. Ruiz Manent: Assaig històric dels dotze anys que seguiren al de "Sa Desgràcia" de Ciutadella. Ed. Nura Menorca 2004.
