Alà

De Viquipèdia

Aquest article és sobre el poble dels alans. Pel que fa al déu dels musulmans, vegeu Al·là.

Els alans són un poble del grup iranià que el segle IV va emigrar a l'Imperi romà des del Caucas. Alguns autors clàssics els esmenten com escites, com Plini el Vell que esmenta als alans i Roxolans com habitants de l'Escítia.

Els romans en van tenir noticia durant les guerres Mitridàtiques, al país que els grecs anomenaven Alània i els romans van anomenar Albània. Sembla que abans del segle I aC els alans ja vivien al nord del Caucas i encara que després van efectuar diverses incursions a territori romà (i a territori part) la major part seguien establerts a la zona al segle III fins que en foren expulsats pels huns al segle IV.

En temps de Vespasià el rei part d'Hircània els va cridar i van devastar Mèdia i Armènia. Durant el regnat d'Adrià, una part dels alans havia emigrat a la regió del Danubi i va fer atacs a la frontera romana, i quasi al mateix temps la branca caucàsica va arribar fins a Capadòcia passant per Mèdia i Armènia, i Arrià, el governador províncial, escriu que les seves tàctiques de guerra eren les mateixes que els sàrmates. Tolomeu, sota els Antonins, anomena a la branca europea Alans Skuthai (Alans Scythae) dels que diu eren un dels set pobles principals de Sarmàcia (junt amb els Vends, Peucinis, Bastarnes, Iazigs, Roxolans i Hamaxobis); alguns s'havien establert a Panònia occidental. Tolomeu diu que el seu nom venia de la muntanya Alanus de Sarmàcia, de situació desconeguda. El 308 Dionis Periegetes diu que les seves terres estaven al nord del Taure, junt amb els Melanclens, Gelons, Hippemolgis, Neuri i Agathyrsis, però sembla que està parlant de les dues branques.

Amià Marcel·lí (vers 350-400) els col·loca al Tiras (Dniester) junt amb els Costobocis i altres tribus escites. Diu Amià Marcel·lí que els alans eren molts, i estaven estesos per tots els països; els alans eren rossos, bonics i arrogants; consideraven una felicitat morir en la guerra i conservaven restes dels enemics morts, especialment la pell del crani que penjaven com trofeu del pitral dels seus cavalls; no adoraven a cap déu i rendien culte a una espasa clavada en terra; les seves autoritats eren uns jutges nomenats entre els guerrers ancians més valents. No coneixien l'esclavitud. Expulsats del Caucas (on va romandre una petita part del poble) es van unir als visigots i una part als ostrogots.

El moviment dels huns va abocar als gots cap a l'Imperi (376) i els alans formaven llavors dins aquest grup una confederació en la que hi havia els Neuri, Budins, Gelons, Agathyrsis, Melanclens i els Androphagi.

La major part dels alans van quedar sotmesos als huns (387) i amb ells, com aliats, van avançar cap el regne d'Hermanric (vers 375), del qual rei una part dels alans europeus eren súbdits. Va esclatar la guerra entre Gots i Romans a Mèsia, i els huns i els alans es van aliar als gots, però foren derrotats per Teodosi (379-382). Van seguir als gots però estretament associats als vàndals, amb els quals es van establir a Panònia, i el 405 es van unir a una confederació organitzada entorn de Radagais que va fracassar. Els grups de sueus, vàndals, alans i altres, que van quedar a l'altre costat del Rin, reforçats després amb els que van tornar de la desafortunada expedició a Itàlia, invadiren les Gàl·lies el 406, i després van passar a Hispània (409). Els alans van restar majoritariament a la Gal·lia però el 414 van passar a Hispània, a la Lusitània i Bètica. El 418 els gots van conquerir Hispània mentre el rei alà Ataces va morir i el seu poble es va fusionar amb els Vàndals. A la mort del rei vàndal Gunderic el 428, els alans van rebre part de Lusitània i Cartaginesa, però al següent any van marxar a l'Àfrica amb el rei Genseric.

Els alans, que havien restat amb els huns, van acompanyar a Atila en la seva invasió. El 451 a la Gàl·lia, un cos d'alans era la guardià principal d'Atila. El rei d'aquests alans era Sangiban. La victòria romana sobre els huns a Chalon-sur-Saône fou possible per la defecció dels alans. El rei Turismond els va sotmetre durant el seu any de regnat (451-452). Si be encara foren esmentats algun altre cop van desaparèixer barrejats amb els gots.

Els alans del Caucas van fer moltes incursions a territori persa i armeni. S'esmenta un rei Saroes vers el 572-573. Després foren sotmesos pels khàzars. Es suposa que els actuals ossets són els descendents dels alans. La República dels ossets porta des el 1991 el nom de República d'Ossètia del Nord - Alània.