Alfons II d'Astúries
De Viquipèdia
Alfons II d'Astúries el Cast ( Oviedo v 765 - 842 ), rei d'Astúries (791-842).
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
Fill de Fruela I d'Astúries i la seva muller Múnia d'Àlaba.
Al morir el seu pare es va quear al càrrec de la seva tieta Ardossenda d'Astúries, el marit de la qual es feu amb el tron. Durant el regnat de Silo I d'Astúries va realitzà funcions administratives al Palau reial i es preparà com a hereu. A la mort de Silo I, Ardossenda intentà que aconseguís el tron gràcies al suport de l'aristocràcia però el seu oncle Mauregat I, va deposar Alfons i es feu amb el tron. Alfons llavors fugí a Àlaba i es refugià entre els seus parents materns.
[edita] Ascens al tron
A la renúncia de Beremund I del tron asturià el 791, Alfons retornà a Astúries i fou proclamat el 14 de setembre d'aquell any.
Va emprendre contactes amb l'emperador Carlemany, així envià delegacions asuturians a la cort dels francs el 796, 797 i 798. No se sap de que van tractar aquestes delegacions però es creu que o bé fou per mantenir la integritat del seu regne davant els atacs musulmans i per la relació amb l'heretgia adopcionista contra la qual Carlemany combatia activament.
Va prendre la ciutat de Lisboa el 798 i va vèncer els musulmans al riu Nalón i Anceo el 825. Gràcies a aquestes victòria va afiançar la seva presència a Galícia, Lleó i Castella, així com les va repoblar. Va fixar la seva cort a Oviedo, on va construir diverses esglésies i un palau.
[edita] Tomba de Sant Jaume
La tradició diu que durant el seu regnat es va descobrir la tomba de l'Apòstol Sant Jaume per un ermità a Compostel·la el 814, motiu pel qual esdevingué centre de peregrinació per a tota la comunitat cristiana. Així mateix, es creu que Alfons II va ser el primer pelegrí de la història.
[edita] Mort
A la seva mort el 20 de març de 842 es diu que va viure 52 anys de forma "casta, sòbria, immaculada i pietosa", d'aquí el seu sobrenom.
El succeí el fill de Beremund I, Ramir I d'Astúries.
| Precedit per: Beremund I |
Rei d'Astúries 791–842 |
Succeït per: Ramir I |
