[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Ramir II de Lleó - Viquipèdia

Ramir II de Lleó

De Viquipèdia

Estàtua a Madrid (P. Boiston, 1750-53).
Estàtua a Madrid (P. Boiston, 1750-53).

Ramir II de Lleó ( v 900 - 951 ), rei de Lleó (931-951).

Taula de continguts

[edita] Orígens familiars

Fill d'Ordoni II de Lleó, que rebé el Regne de Lleó a la renúncia del seu germà Alfons IV de Lleó el 931, el qual es retirà a un monestir. Així mateix es titulà a sí mateix Rex Terrae Portugalensis el 925, primer títol nobiliari diferenciat per a Portugal.

[edita] Ascens al tron de Lleó

El 931 rebé del seu germà el Regne de Lleó. Alfons IV decidí retirar-se a la vida contemplativa desprès de la mort del seu germà gran Sanç Ordoni, així com de la seva esposa Ònnega de Pamplona. Renuncià a favor de Ramir II, però un temps desprès es penedí i intentà recuperar el tron lleonès mitjançant les armes, però Ramir II el va vèncer i el va fer tancar en una presó on li feu treure els ulls.

[edita] Vida política

Fou l'artífex d'una coalició entre el Regne de Navarra, el Regne de Lleó i el comtat d'Aragó que va derrotar els musulmans a la Batalla de Simancas el 939. L'èxit d'aquesta ofensiva militar va permetre els lleonesos arribar fins al riu Tormes.

Cap al final del seu regnat no va poder evitar la independència total del comtat de Castella sota poder de Ferran González, nét per línia femenina de Garcia I de Lleó. Tot i això, el 950 encara va realitzar una expedició de saqueig i pillatge de la vall del riu Tajo i va derrotar els musulmans a Talavera de la Reina.

[edita] Núpcies i descendents

Es casà vers el 925 amb Adosinda Osórez, filla del comte Gutierres Osórez i Aldonça Gutiérrez. Es divorciaren el 930. D'aquest matrimoni nasqueren:

En segones núpcies es casà el 932 amb Urraca de Pamplona, filla de Sanç I de Navarra. D'aquest matrimoni nasqueren:


Precedit per:
Alfons IV
Rei de Lleó
931951
Succeït per:
Ordoni III