Regne de Sevilla
De Viquipèdia
El Regne de Sevilla va ser un estat andalusí, amb capital a Sevilla, que posteriorment passaria a formar part, amb altres regnes, de la Corona de Castella.
[edita] Època visigoda
L'any 426 va ser presa l'antiga zona romana de la província Bètica pels vàndals, sent Gunderic el seu capitost. Un segle després van ser desplaçats pels visigots, gràcies a Recared que va portar Sevilla el màxim apogeu de l'època. Després de la invasió musulmana a Espanya, Sevilla es va convertir al costat de Còrdova, en una de les ciutats més importants de l'occident europeu.
[edita] Època musulmana
El regne taifa de Sevilla abasta els anys d'ocupació àrab que van des de 1023 fins el 1091, sent governat per la família Abadí d'origen àrab, sent primer Abú al-Qasim, seguit pel seu fill Al-Mutadid i continuat per l'últim de la dinastia Al-Mu'tamid.
Van aconseguir dominar tota Andalusia occidental i Múrcia, però a causa dels tributs que havien de pagar al rei de Castella la potència en que s'havia convertit es va anar afeblint amb el temps, sent presa pels almoràvits el 1091.
Van ser els musulmans qui li van donar el nom d'Ishbiliya (en àrab أشبيليّة) que va derivar després en Shbiya per acabar sent com es coneix actualment. Va ser capital d'un dels regnes de taifes més poderosos. A l'època almohade es van construir la Giralda, els Reials Alcàssers i l'actual església de Sant Marc.
[edita] Època cristiana
Els cristians van conquerir la ciutat el 1248 gràcies a l'empenta de la Reconquesta duta a terme per part del rei Ferran III de Castella.
Després de la reconquesta una nova cultura va prendre la ciutat, els jueus, acudien des de tots els racons, principalment de Toledo sembla ser que rebotats d'aquells que un segle anterior havien fugit del Betis al Tajo, alguns dels més influents van sortir beneficiats al fer el repartiment de la ciutat. Mai van ser ben vists a causa de la seva destresa econòmica i per la mateixa església cristiana. Entre els anys 1354 i 1391 l' aljama (comunitat jueva) va ser contínuament assaltada i saquejada. Un decret de 1483 va anunciar que es començaria a expulsar de la regió andalusa en general als jueus que no es convertissin al cristianisme, el 1492 van ser expulsats de tot el país al costat de la resta de jueus del regne.
Els Reis Catòlics van establir-hi la seva cort durant alguns anys, entre 1470 i 1478.
El descobriment del Nou Món el 1492 va ser molt significatiu per a la ciutat de Sevilla. El 1502 els monarques van fundar la Casa de Contractació, que actualment és l'Arxiu d'Índies, i des de Sevilla es dirigiria i contractaven els viatges, controlant les riqueses que arribaven d'Amèrica sent el seu principal port d'enllaç. Això va comportar una gran expansió urbana superant els 100.000 habitants i convertint-se en la ciutat més gran dels regnes hispànics. Fou en aquesta època en que es va acabar de construir la Catedral, i altres edificis nous com la Casa de Pilatos, el Palau de les Ames i la Col·legiata del Salvador.
