Recared
De Viquip??dia
Recared I (mort a Toledo 601) fou un rei visigot del 586 al 601. Era fill del rei Leovigild i de la seva primera muller, probablement Teod??sia (germana de Leandre i Isidor de Sevilla).Encara que s'ignora la data de naixement del rei, si se sap que Ermenegildo, el seu ger m?? gran, havia nascut vers el 564, per la qual cosa ell mateix va haver de n??ixer el 565 o despr??s d'aquesta data.
Amb el seu germ?? Ermenegild fou associat pel seu pare al tron el 573, amb la missi?? de governar la Septim??nia enfront dels francs, col??laboraci?? que fou m??s estreta quan el seu pare va fer executar Ermenegild (585).
Taula de continguts |
[edita] La guerra amb Borgonya
Quan el seu pare va morir es trobava en Septim??nia on va romandre doncs prosseguia la guerra contra Gontran de Borgonya, malgrat la derrota d'aquest l'any anterior. Carcassona va ser atacada de nou per Desideri, noble neustri que ostentava el c??rrec de dux d'Aquit??nia, que fou rebutjat. Aconsellat per la seva madrastra Gosuinda, va enviar missatgers a Khildebert d' Austr??sia, demanant la pau. Havia ja passat molt temps des que Gosuinda maltract??s a Ingundis (la dona d'Ermenegild) i el tractat va poder concertar-se amb certa facilitat. Com amb N??ustria no existia cap conflicte pendent, sol un dels tres reis merovingis, Gontran de Borgonya, romangu?? hostil als visigots. Recared va enviar tamb?? missatgers a Gontran per?? aquest es va negar a rebre'ls, i va tancar la frontera amb Septim??nia. Els visigots van realitzar diversos atacs a la regi?? de la desembocadura del Roine.
[edita] Conversi?? de Recared
No molt despr??s del seu acc??s al tron el nou rei va fer executar al got Sisbert, responsable de la mort del seu germ?? Ermenegild, encara que probablement per ordre de Leovigild, doncs, de no haver tingut l'autoritzaci?? del rei, no hagu??s pogut desobeir-lo tan greument i seguir vivint.
A principis de l'any 587 Recared, que ja devia tenir simpaties cat??liques, es va fer batejar en secret. Des d'aleshores va intentar conv??ncer als bisbes arrians perqu?? abandonessin l'heretgia, celebrant tres reunions: una amb els bisbes arrians, als quals va intimar a reunir-se amb bisbes cat??lics per discutir els problemes teol??gics i determinar quina era la veritable fe; una reuni?? conjunta de bisbes cat??lics i arrians, amb fortes pol??miques entre els dos b??ndols, i amb un Recared pressionant a favor dels cat??lics; i finalment, no havent aconseguit conv??ncer als arrians, una reuni?? amb els bisbes cat??lics als quals va comunicar que ja havia realitzat la seva opci?? pel catolicisme. Estaven presents molts magnats visigots, i pel que sembla gaireb?? tots ells van seguir al seu rei.
Cap a la primavera i estiu del 587 les esgl??sies arrianes van ser expropiades i lliurades als cat??lics.
[edita] Ambaixades als reis francs
Despr??s de la seva conversi?? Recared va enviar noves ambaixades a Khildebert d'Austr??sia i Gontran de Borgonya. Van oferir a Khildebert una forta suma (deu mil sous) i el rei austrasi?? (aconsellat per la seva mare Brunequilda) va recon??ixer que Recared no era culpable en absolut de la mort d'Ingundis (la dona d'Ermenegild), concertant-se un tractat d'alian??a; fins i tot Recared va negociar el seu enlla?? amb Clodosinda, germana de Khildebert, per?? per concedir-la Brunequilda va demanar l'assentiment de Gontran. L'ambaixada enviada a Borgonya va demanar aquest consentiment per?? Gontran es va negar a donar-lo. Uns mesos despr??s Khildebert va manifestar la seva aprovaci?? de l'enlla??, al??legant que li constava que els visigots ja eren cat??lics, per?? pel que sembla no va arribar a celebrar-se, doncs el 589 el rei ja estava casat amb Baddo o Bado o Bada, una il??lustre dama goda.
[edita] Primera conspiraci?? arriana
La reacci?? arriana no es va fer esperar. El bisbe arri?? de M??rida, Sunna, i els nobles gots Segga i Vagrila (probablement comtes) van projectar assassinar al bisbe local cat??lic, Massona, i al dux de Lusit??nia Claudi i al??ar a tota la prov??ncia, segurament proclamant rei a Segga. No se sap el desenvolupament de la conspiraci??, per?? sembla que alguns nobles gots que havien accedit a tornar al catolicisme, van recuperar la seva antiga fe, i que molts ciutadans romans (suposadament cat??lics) se'ls van unir. Al fracassar l'intent d'assassinat de Massona, un dels conjurats, el futur rei Viteric, segurament comte, va revelar els detalls de la conjura. Claudi va sufocar f??cilment l'intent. A Segga se li van tallar les mans (c??stig que sembla haver estat reservat als usurpadors), es van confiscar les seves propietats i va ser desterrat a Gal??cia. Vagrila es va refugiar en una esgl??sia de M??rida, i el rei va ordenar confiscar les seves propietats i lliurar-les a l'esmentada esgl??sia, per?? el Bisbe Massona el va perdonar i els hi va tornar.
Supressi?? de l'arrianisme. Recared va ordenar la crema de tots els llibres i textes arrians, va excloure als arrians de qualsevol c??rrec p??blic i va suprimir l'organitzaci?? de l'Esgl??sia arriana, que va desapar??ixer en pocs anys. Alguns gots van ser obligats a convertir-se al catolicisme.
[edita] La segona conspiraci??
Un segon intent arri?? va tenir com a protagonistes al bisbe ??ldila, la seu dels qual no es coneix, per?? es suposa que podria haver estat bisbe de Toledo. ??ldila, encara que nominalment havia abjurat, conservava les seves creences arrianes, i a la reina Gosuinda, v??dua de Atanagild i Leovigild. La conspiraci?? va ser avortada i ??ldila enviat a l'exili (589). Gosuinda va morir poc despr??s.
[edita] La tercera conspiraci??
Des de feia uns mesos alguns nobles de Septim??nia preparaven una conjura per enderrocar al rei. L'encap??alaven els comtes Granista i Vildigern i el bisbe arri?? de Narbona, Athaloc. Els conspiradors van demanar ajuda al rei de Borgonya Gontran (que era cat??lic).
Les hostilitats amb Borgonya, suspeses des del 586, es van reprendre sobtadament el 589. Les forces borgonyones sota el comandament de Bos??, que havien estat cridades pels conspiradors, es van acostar a Carcassona que pel que sembla va ser ocupada, per?? van ser derrotades per forces visigodes sota el comandament de Claudi, dux de la prov??ncia Lusitana (aparentment hisp??-rom??, encara que podia haver adoptat un nom rom?? al convertir-se al catolicisme), pels voltants del riu Aude. Els francs van deixar sobre el terreny cinc mil cad??vers i dos mil presoners. La derrota va ser completa i la seguretat de Septim??nia va quedar garantida. Sembla que Granista i Vildigern van morir en la lluita i que Athaloc va morir poc despr??s de mort natural.
[edita] El III Concili de Toledo
Poc abans de celebrar-se el Concili de Toledo Recared va comunicar que deixava sense efecte la prohibici?? per a l'Esgl??sia Cat??lica de celebrar S??nodes provincials de bisbes.
El 8 de maig del 589 es va iniciar el III Concili Toled??. Recared va fer professi?? de fe cat??lica i va anatematitzar a Arri i les seves doctrines; es va atribuir la conversi?? del poble got i sueu al catolicisme. Diversos bisbes arrians van abjurar de la seva heretgia, entre ells quatre probablement sueus: Beccila de Lucus (Lugo), Gardingus de Tuti (Tuy), Argiovittus de Portus Cali (Porto) i Sunnila de Vaceum (Viseo, segurament de la prov??ncia Lusitana); i altres quatre gots: Ugnus de Barcino (Barcelona), Fruisclus de Dertosa (Tortosa), Murila i Ubiligisclus de Valentia (Val??ncia) . Les resolucions del S??node arri?? de Toledo del 580 van ser condemnades. Van assistir al Concili setanta-dos bisbes, personalment o mitjan??ant delegats (a m??s dels cinc metropolitans), sent les figures principals Leandre de Sevilla (instigador de la conversi?? d'Ermenegild) i l'abat de Servitanum , Eutropi.
Les decisions del Concili van adquirir for??a de llei al publicar el rei un Edicte de confirmaci?? del Concili. La desobedi??ncia era castigada amb greus penes (la confiscaci?? de la meitat dels b??ns per als honestiores i el desterrament i la p??rdua de les seves propietats per als inferiors).
[edita] La quarta conspiraci??
Una nova conspiraci?? es va organitzar despr??s del Concili liderada per Argimon, dux d'una prov??ncia (potser la Cartaginesa), i persones influents del palau. Encara que els conjurats pretenien assassinar al rei i proclamar en el seu lloc a Argimon, s'ignora si pretenien restablir l'arrianisme. Descoberta la conjura Argimon va patir decalvaci?? i amputaci?? de la m?? dreta.
[edita] Canvis socials
Sabem que, coincidint amb la conversi?? al catolicisme, es van produir alguns canvis socials entre els gots: la seva forma de vestir es va adaptar a la dels romans, desapareixent els tradicionals agulles i sivelles i les propietats dels difunts ja no es van enterrar amb aquests.
[edita] Fam??lia de Recared
Hi va haver negociacions per casar a Recared amb les princeses franques Rigunthis i Clodosinda, per?? no consta que els esmentats enlla??os arribessin mai a celebrar-se. De fet el 589 Recared ja apareix casat amb la dama goda Baddo o Bado o Bada, suposada filla del comte de les Larguicions, Fanto.
El 589 comptava com a m??xim 24 anys d'edat. El seu germ?? Ermenegild es va casar el 579 amb quinze anys d'edat (la princesa Ingundis tindria uns 13 o 14 anys). Les negociacions per a casar-lo amb Rigunthis es van realitzar cap al 482 o 483 quan comptaria poc m??s de quinze anys, i les noves negociacions de les quals es tenen not??cies s??n del 587 quan comptava amb poc m??s de vint anys. L'enlla?? ja havia de tenir certa urg??ncia, no pel fet que ja era rei (doncs la monarquia no era heredit??ria) sin?? per l'edat de Recared, que immediatament es va casar amb una dama goda. L'enlla?? amb Clodosinda, que alguns autors suposen realitzat despr??s d'enviudar de Bada, no va tenir lloc doncs no cap imaginar negociacions per a un enlla?? estant ja casat. Com el seu fill gran Liuva va n??ixer vers el 581 o 582 (en tot cas abans del 584), se'l suposa fill natural, extrem recolzat pel text de la Cr??nica de San Isidor que diu: Ignobile quidem matre progenitus, set virtutum indole in signitus (que podria traduir-se per "Va ser creat per una mare sens dubte fosca, per?? va destacar pel seu car??cter virtu??s"). Els altres fills haguts, Su??ntil??la i Geila, haurien nascut de Bada.
[edita] La q??esti?? bizantina
Cap al 599 es va desenvolupar una guerra contra els bizantins, sense que es sapiguen les causes ni el desenvolupament, encara que sembla que la lluita va ser favorable a Bizanci que va ocupar diversos territoris (no molt extensos en tot cas). Va haver de ser despr??s d'aix?? que Recared va sol??licitar per mediaci?? del Papa una c??pia del tractat concertat amb els bizantins, que fixava els limitis de la prov??ncia de Spania (se suposa que l'exemplar dels visigots s'hauria perdut i l'exemplar imperial se suposa destru??t en un incendi segurament el 564 o el 565). El Papa li va respondre que desist??s d'aix??, doncs cas d'apar??ixer el tractat, fins i tot amb les presumptes conquistes bizantines, el regne visigot resultaria perjudicat, doncs l'extensi?? de la prov??ncia havia de ser menor que en el moment del tractat (signat a una data desconeguda entre el 551 i el 564). Com sabem que Leovigild havia recobrat tota o part de la regi?? de l'Estret (amb Asidona), les regions pr??ximes a M??laga i Baza (i potser la mateixa Baza) i probablement el territori entre Baza i M??laga, les regions ocupades pels bizantins se situarien b?? a la zona costanera entre M??laga i Cartagena o b?? a la zona de l'Estret.
[edita] Mort de Recared
Recared va morir a Toledo l'??ltim mes de l'any 601, i el va succeir el seu jove fill Liuva II, que com hem vist devia ser il??leg??tim.
| Precedit per: Leovigild |
Rei visigot 586- 601 |
Succe??t per: Liuva II |
