Joana II de Navarra
De Viquipèdia
Joana II de Navarra ( Conflans, França 1311 - íd. 1349 ), princesa de França i reina de Navarra (1328-1349).
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
Filla del rei Lluís X de França i de la seva primera esposa Margarida de França. Per línia paterna era néta de Felip IV de França i Joana I de Navarra, i per línia materna del duc Robert II de Borgonya i Agnès de França. Fou germana, per part de pare, del també rei Joan I de França.
[edita] Ascens al tron
A la mort del seu pare el 1316 i del seu germanastre Joan I, també el 1316, ambdòs reis de França i Navarra, Joana II fou exclosa de la successió, per dubtes sobre la seva paternitat. Els seus oncles, el rei Felip V de França i II de Navarra i Carles IV de França i I de Navarra, la van precedir al tron de Navarra. A la mort d'aquest últim fou nomenada reina de Navarra el 13 de març de 1328, sent desplaçada del tron francès pel seu oncle Felip de Valois.
Si bé el tron navarrès no impedia la possibilitat d'heretar el regne a les dones fou desplaçada del tron francès per diverses raons legals, la més clara fou la invocada per Felip de Valois, la llei sàlica.
Per poder esdevenir reina de Navarra hagué de firmar un tracte amb el nou rei de França mitjançant el qual ella renunciava als seus drets a la corona francesa així com els estats de la seva família: el comtat de Xampanya i Brie, els quals passaren a formar part de la corona francesa. En compensació rebé el comtat d'Angulema i Mortain. Posteriorment intercanvià el d'Angulema per altres comtats menors. Així mateix signà un compromís de matrimoni de la seva filla Blanca amb el nou rei francès.
[edita] Núpcies i descendents
El 9 d'octubre de 1328 es casà al castell de Conflans amb Felip d'Evreux, fill de Lluís d'Evreux i Margarida d'Artois, i nét de Felip III de França. D'aquesta unió nasqueren:
- la infanta Maria de Navarra (v 1330-1347), casada el 1338 amb Pere III el Cerimoniós
- la infanta Blanca d'Evreux (1331-1398), casada el 1328 amb Felip VI de França
- l'infant Carles II de Navarra (1332-1387), rei de Navarra
- la infanta Agnès de Navarra (1334-1396), casada el 1349 Gastó III de Foix
- l'infant Felip de Navarra (1336-1363), comte de Longueville, casat amb Iolanda Dampierre
- la infanta Joana Evreux (1338-1387), religiosa
- la infanta Joana de Navarra (1339-1403), casada el 1373 amb Joan I, vescomte de Rohan
- l'infant Lluís de Navarra (1341-1372), comte de Beaumont-le-Roger
[edita] Vida política
El mateix moment del casament Felip d'Evreux fou nomenat rei de Navarra, com a Felip III, i governà conjuntament amb la seva dona. Ambdòs van permanéixer, inicialment, a la cort de París, delegant la seva autoritat en governadors francesos.
En el seu regant es consoliden les Corts de Navarra o els Tres Estats formats pel clergat, la noblesa i la burgesia. Van protegir la burgesia urbana per davant de la petita noblesa. Milloraren l'administració, actualitzaren els registres i van realitzar un apèndix als Furs, l'Amejoramiento de Felipe III.
Els reis van mantenir molt bones relacions amb les corones de França i Castella. Felip III va participar en una de les croades contra el rei musulmà de Granada el 1343, on morí a Algesires. Joana II llavors es va fer càrrec del regne fins a la majoria d'edat del seu fill Carles II de Navarra.
Joana II morí el 6 d'octubre de 1349 i fou enterrada a la catedral de Saint Denis, a la capital francesa.
| Precedida per: Carles I |
Reina de Navarra amb Felip III Evreux 1328–1349 |
Succeïda per: Carles II |
