Luis Villasante

De Viquipèdia

Luis Villasante Kortabitarte (Guernica, 1920 - Oinati, 2000) és un escriptor i lingüista basc.

Franciscà, es va ordenar sacerdot en 1945. Després de doctorar-se en Teologia, va ser professor en el seminari d'Aranzazu durant molts anys. Entre els molts articles i llibres sobre temes religiosos que va escriure és destacable la col·lecció titulada Kristau fedearen sustraiak (Les arrels de la fe cristiana) formada per quatre llibres: Jainkoa (1962), Jesukristo (1969), Eliza (1984) i Kristau fedea (1986). Va investigar la literatura basca en prosa, el resultat de la qual va publicar en el llibre Historia de la Literatura Vasca en 1961, però sobretot va ser un estudiós de l'obra Gero de Pedro de Axular i la va donar a conèixer: Va voler convèncer de la importància del lèxic utilitzat per Axular para el desenvolupament de la literatura en euskera amb el diccionari trilingüe Axular-en Hiztegia (Diccionari d'Axular)(1973) i va preparar una edició crítica de l'obra i una traducció completa, publicada en 1976.

Com a investigador de la gramàtica cap destacar la seva col·lecció d'obres "Luis de Eleizalde", escrita en espanyol, en la qual analitza diversos aspectes de morfologia i sintaxi del euskera (1970-1986). Va ser membre de nombre de l'Acadèmia de la Llengua Basca (Euskaltzaindia) des de 1951 i president de l'Acadèmia en el període 1970-88, dirigint l'entitat amb gran tacte en el camí cap a la unificació de l'euskera. Per aquest motiu se l'ha qualificat "Pare del euskera unificat". Sota la influència de Federico Krutwig Sagredo, durant una primera etapa va defensar el labortà clàssic com a model d'unificació per al euskera, encara que més endavant va variar les seves posicions en favor del model defensat per Koldo Mitxelena.