Koldo Mitxelena
De Viquip??dia
Koldo Mitxelena Elissalt (Errenteria, 1915 - Sant Sebasti??,1987) va ser un ling??ista basc, considerat una de les m??ximes autoritats en la llengua basca i un dels art??fexs de la unificaci?? d'aquest idioma. Tamb?? conegut per Luis Michelena o Koldobika Mitxelena.
[edita] Biografia
Koldo Mitxelena neix en el si d'una fam??lia fabril artesana. Una malaltia l'obliga de nen a guardar llit durant bastant temps la qual cosa li permet llegir llargues hores i familiaritzar-se amb l'euskera culte despertant una vocaci?? que li durar?? tota la vida. De fam??lia nacionalista, s'afilia a ELA-STV i al PNB i beu en les fonts del ren??ixer literari d'Euskaltzaleak, moviment de la joventut basquista dirigit per Aitzol. La vida quotidiana de Koldo Mitxelena ronda entre el treball a la f??brica, els seus estudis, l'assist??ncia a m??tings i l'esport. L'extraordin??ria generaci?? liter??ria basquista de la preguerra, sota la influ??ncia de Lizardi [1], li interessa en gran manera.
[edita] Guerra, condemna a mort i primera estada en la pres??
En esclatar l'aixecament militar Koldo Mitxelena es presenta com a voluntari a l'Eusko Gudarostea. Presoner a Santo??a ??s acusat de rebel??li?? militar i condemnat a mort el 7 de setembre de 1937. Li va ser commutada la pena per la de 30 anys de reclusi?? major. Coneix les presons del Dueso, Larri??naga i Burgos. ??s en la pres?? de Burgos, gr??cies al coneixement i amistat amb intel??lectuals i universitaris presos, on Koldo Mitxelena ??s conven??ut per Francisco Jord??, despr??s catedr??tic d'Arqueologia, perqu?? inici?? estudis universitaris. Els intensos avatars de la seva vida no l'hi permetran fins a 1948... Dos llibres ho marquen profundament, el Manual de Gram??tica Espa??yola de Men??ndez Pidal i la Historia de Espa??a d'Aguado Bleye. Posat en llibertat vigilada el 13 de gener de 1943, la seva estada en la pres?? fou de 5 anys, 4 mesos i 5 dies.
[edita] Segona estada carcer??ria
Amb 27 anys i una prec??ria salut torna Koldo Mitxelena a Errenteria. L'empresari Jos?? Uranga li ofer?? un lloc de comptable a Madrid. All?? simultanejar?? el treball amb la clandestinitat. S??n moments especialment delicats en els quals l'oposici?? a Francisco Franco espera que el triomf dels aliats en la II Guerra Mundial impliqui la caiguda del dictador. El 10 d'abril de 1946 ??s detingut per activitats clandestines de la CNT i dirigent del Partit Nacionalista Basc. Juntament amb ell, cauen tres importants galleguistes, Ram??n Pi??eiro i els germans Saco. ??s condemnat a dos anys de pres??, per?? se li concedeix la llibertat el 30 de gener de 1948 despr??s d'haver estat en les presons de Alcal??, Oca??a, Yeser??as i Talavera.
[edita] Precarietat i creixement intel??lectual
En 1948, de tornada a Renteria, es matricula per lliure[2] en la facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Madrid animat pel seu company de pres?? Francisco Jord??. Les seg??ents dues d??cades amb anys para Mitxelena d'enorme creixement intel??lectual i de precarietat i pluriempleu. Amb els seus engreixats antecedents penals trobar treball estable li era molt dif??cil, pel que es val dels amics i dels seus admiradors que, anteposant la v??lua cient??fica i humana del ling??ista a les diverses creences pol??tiques, procuren ajudar-lo (Arrue, Tovar, Amor??s, Agudo, Vallejo, etc??tera). En 1949 es casa amb Matilde Mart??nez de Ilarduya. Participa en la vaga de 1951. En 1954 ??s nomenat director t??cnic del Seminari de Filologia basca Julio de Urquijo i membre del consell de la revista Egan. Inicia, aix?? mateix, algunes classes a Salamanca, cridat pel seu amic i estudi??s de la llengua basca, el rector, Tovar, per a la creaci?? dels primers estudis universitaris d'euskera a Espanya.
[edita] Una destinaci?? natural: La Universitat
En 1958 va ocupar la c??tedra Larramendi de Llengua i literatura basques a la Universitat de Salamanca que fou la primera d'aquesta llengua en una universitat espanyola i en 1959 es va doctorar en filosofia i lletres, disciplina l'estudi de la qual va comen??ar a la pres??. La destinaci?? natural de Koldo Mitxelena ??s la universitat i la comunitat cient??fica internacional i per a aix?? deu aconseguir la cancel??laci?? dels antecedents penals que li impedeixen l'acc??s a ambdues, pel que novament els amics i cient??fics admiradors de Koldo Mitxelena van a ser fonamentals. La vida i doc??ncia a Salamanca va a representar un per??ode feli?? per a ell i la seva fam??lia.
[edita] Unificaci?? de la llengua basca
Amb simultane??tat al seu pas definitiu a Salamanca, l'Acad??mia de la Llengua Basca li encomana la tasca d'establir els criteris d'unificaci?? de el euskera, empresa que escomet enmig de controv??rsies i pol??miques. La lletra "H" va a convertir-se en el seu cavall de batalla, aix?? com el tractament dels diversos dialectes. La seva posici?? va a ser la de les raons biol??giques, socioling??istiques i l'euskera batua s'edificar?? sobre la base comuna dels dialectes m??s utilitzats. En 1968 va ser professor de ling????stica indoeuropea.
[edita] Doc??ncia Parisenca
Una de les conseq????ncies del maig franc??s ??s la descentralitzaci?? i ampliaci?? universit??ries de 1969. Des de 1969 i fins a 1971 imparteix la doc??ncia de ling????stica basca comparada com "professeur associ??" a la Universitat de la Sorbona i com "charg?? de cours" en la "Ecole Practique des Hautes Etudes", sent l'amistat d'Andr?? Martinet fonamental en aquest per??ode. Koldo Mitxelena va comen??ar la seva estada a casa del ling??ista que ho va introduir en el seu cercle d'amistats i de cient??fics (Jeanne Martinet, Giovana Madonia, Nicole Moutard, etc.) i en la seva xarxa de publicacions.
[edita] Polifac??tic i observador
Va ser un ling??ista vocacional, pol??glota de curiositat universal, per?? no nom??s aix??, Koldo Mitxelena va ser un devorador de literatura, inclosa la polic??aca, i cinema; la seva pres??ncia va ser requerida per a jurats i esdeveniments culturals.
[edita] El retorn al Pa??s Basc: Naixement de la UPV/EHU
La transici?? pol??tica, aix?? com les primeres eleccions, sorprenen a Koldo Mitxelena a Salamanca. Aix?? no obsta perqu??, des d'Errenteria, a la qual regressa sempre que pugues, prengui apassionada part en diversos esdeveniments com la creaci?? de la Universitat del Pa??s Basc (UPV/EHU), la normalitzaci?? pol??tic-cultural del Pa??s Basc o la doc??ncia en aquesta nova universitat. En 1978 va prendre al seu c??rrec la Facultat de Filologia de la Universitat del Pa??s Basc. Durant tota la seva vida va prendre una posici?? pol??tica rellevant en favor del nacionalisme basc.
[edita] Obres
- Historia de la literatura vasca (1960)
- Fon??tica hist??rica vasca (1961)
- Lenguas y protolenguas (1963)
- Textos arcaicos vascos (1964)
- Sobre el pasado de la lengua vasca (1964)
[edita] Refer??ncias i cites
- ??? "Lizardi per a m?? supos?? una revelaci??."(Koldo Mitxelena)
- ??? "Hice la carrera en el Topo." (Koldo Mitxelena)
