Nacionalisme basc

De Viquipèdia

Nacionalisme basc és una ideologia política que advoca per la unitat i defensa de l'entitat política dels territoris que entén que configuren la nació basca i que actualment es reparteixen entre Espanya i França, pel que la seva extensió territorial es correspondria amb la d'Euskal Herria:

• Iparralde ("la part nord"): corresponent als territoris de Lapurdi, Zuberoa i Baixa Navarra (Behe Nafarroa) en el departament francès dels Pirineus Atlàntics.
• Hegoalde ("la part sud"): corresponent al País Basc, Comunitat Foral de Navarra, l'enclavament burgalès del Comtat de Treviño i l'enclavament càntabre de la Valle de Villaverde. És la part d'Euskal Herria en territori Espanyol.

Si bé existeixen concepcions nacionalistes que matisen aquest objectiu, aquesta ideologia es dirigeix en últim terme a constituir un estat independent a Europa que unifiqui els diversos territoris. Hi ha diverses concepcions i postures nacionalistes que difereixen quant a quin hauria de ser la destinació última d'aquesta unió basca i que abasten des de postures federalistes a independentistes, totes elles majoritàriament democràtiques, encara que hi ha un sector que propugna mètodes d'actuació violents.

Taula de continguts 1 Estudis sociològics 2 Primeres referències a la Nació Basca prèvies al sorgiment del nacionalisme basc 3 Història 4 Partits nacionalistes 5 Sindicats d'ideologia nacionalista basca 6 Simbologia 7 Manifestacions nacionalistes 8 Referències

[edita] Estudis sociològics

Les dades de novembre de 2006 de l'"Euskobarómetro", estudis sociològics periòdics realitzats per la Universitat del País Basc (UPV-EHU) i dirigits per Francisco José Llera Ramo, Catedràtic de Ciència Política i de l'Administració, ofereixen resultats contradictoris: Així, el 38% mostra tenir grans desitjos d'independència, un 24% té petits desitjos d'independència i un 28% cap. Segons aquest estudi, un 37% aposta per la "autonomia", un 32% per l'"independentisme", un 25% pel "federalisme" i només el 1% donaria suport al "centralisme"; un 43% es considera "nacionalista", enfront d'un 50% que es considera "no nacionalista" - amb un acusat descens de les posicions nacionalistes dels enquestats que al maig de 2006 només estaven a un punt dels "no nacionalistes". A més un 33% es considera tan basc com espanyol, un 29% només basc, un 25% més basc que espanyol, un 6% només espanyol i un 4% més espanyol que basc. ^[1]

D'altra banda,, els resultats que es desprenen del Sociòmetre del Govern Basc ^[2] mostren, en una metodologia distinta, altres resultats. Segons el Gabinet de Prospecció Sociològica al maig de 2006, el 32% estava "d'acord amb la independència del País Basc" enfront d'un 26% que opinava en aquest sentit al gener de 2007. Aquest acusat descens és degut al fet que, mentre en 2006 el 19% "estaria d'acord o no segons les circumstàncies", en l'edició de gener de 2007 el percentatge s'eleva fins al 35%. El 28% està en desacord en 2007 - enfront d'un 35% que així responia l'any anterior - i aquells que no saben o no contesten evolucionen del 15% al 11%. No obstant això, en ambdós estudis l'àmbit de l'enquesta inclou únicament al País Basc, excloent tant la Comunitat Foral de Navarra com a les tres províncies d'Iparralde. En l'estudi presentat per Eusko Ikaskuntza al març de 2007 "Identitat i cultura basques al començament del segle XXI"^[3] sí es reflecteixen les opinions de tots els àmbits. Es tracta d'un extensa investigació que consta de 147 pàgines, i sobre el total d'enquestats, un 44% assegura sentir-se més basc que espanyol o francès, un 23% tan basc com espanyol o francès, un 12% més espanyol o francès que basc, un 7% més navarrès que basc, un 4% tan espanyol com navarrès, un 3% tan basc com navarrès i un 7% altres opcions.

[edita] Primeres referències a la Nació Basca prèvies al sorgiment del nacionalisme basc

Segons alguns autors,^[4] en el segle VII, el cronista franc Fredegari fa referència a la "Wasconum nationem", ^[5] encara que òbviament no es pot confondre el significat de "nació" en aquesta època amb el seu equivalent actual.

La Diputació del Regne de Navarra expressa repetidament en un text de 1672 el terme "Nación Bascongada" referit a "els seus fills, i naturals" i als del "Senyoria de Biscaia, i Províncies de Guipúscoa i Àlaba".

Antonio de Larramendi (1690-1766) defensava ja en el segle XVIII l'existència d'una "nació bascongada" :

«	El Projecte de les Províncies Unides del Pirineus és sens dubte magnífic i especiós (bell). República que es farà famosa amb el seu govern aristocràtic o democràtic, com millor semblés, prenent de les repúbliques antigues tot el que les va fer cèlebres i sorolloses en el món, i de les modernes tot el que és convenient per a la seva durada i subsistència	»

^[6]

El mateix que Juan de Perochegui que en 1769 edita el seu llibre titulat "Origen de la Nación Bascongada y de su lengua". L'alabès Landazuri parla en 1780 de "país bascongado". En 1801, l'investigador alemany Wilhelm von Humboldt recorre el país i ho reconeix expressament com "nació basca". Deu anys més tard, el senador labortà Dominique Joseph Garat preconitza la formació d'un "Estat Nacional Basc" amb els territoris d'ambdós costats dels Pirineus, la bandera dels quals i escut serien els de Navarra i Juan Antonio de Iza Zamácola publica en 1818 "Historia de las naciones bascas de una y otra parte del Pirineo Septentrional y costas del mar Cantábrico (Auch, 1818, tres vols.)." Precisament serà la Diputació de Navarra la institució que, en 1864, convida a les altres tres a participar en un projecte mancomunat anomenat "Laurac bat" Quatre en una, "Laurak bat" en l'actual grafia.

El suletí Augustin Chaho és considerat un predecessor del nacionalisme basc, doncs el 1836 realitza una formulació explícita del nacionalisme basc en el seu llibre “Viaje por Navarra durante la insurrección de los vascos”. El nacionalisme va sorgir amb més força a fins del segle XIX, després de la política centralista duta a terme després de la Tercera Guerra Carlina, que va comportar la gairebé total supressió dels furs (lleis pròpies). En les seves memòries ^[7] (1852), Francisco Espoz y Mina expressa: "Els gipuzkoanos, vizcaínos i alabeses en l'interès de drets i nacionalitat sempre han marxat units amb els nabarros"

En 1881 Pedro de Soraluce-Zubizarreta és l'autor d'una bandera d' Euskal-Erria (sic), vermella per Navarra i blanca per les tres Provincias Bascongadas que desfila a París aquell en un homenatge a Victor Hugo. L'ensenya era acompanyada d'una estrella daurada en cada angle, un escut amb els de les quatre províncies coronat per la corona real, en cada caserna un cap de rei moro per a recordar el lauburu i la inscripció Laurac-bat sobre una cinta amb els colors d'Espanya, en record de la germanor basco-navarresa.^{[8] [9]}

El primer partit polític obertament nacionalista és el Partit Nacionalista Basc (EAJ-PNB) fundat el 1895 per Sabino Arana, que era partidari de la independència de Biscaia i d'una confederació d'Estats Bascos.

[edita] Història

El nacionalisme basc sorgeix en el segle XIX i arriba fins a l'actualitat.

[edita] Partits nacionalistes

Tenint en compte la disparitat de postures ideològiques existents, els principals partits nacionalistes bascos en l'actualitat són:

• PNB Euzko Alderdi Jeltzalea - Partit Nacionalista Basc: Considerat el primer partit del nacionalisme basc, va ser fundat en 1895 per Sabino Arana Goiri i ha governat ininterrompudament el País Basc des de la transició; el seu actual president és Iñigo Urkullu.
• EA Eusko Alkartasuna (Solidaritat Basca): Fundat per l'ex-lehendakari Carlos Garaikoetxea en 1986 com a escissió del PNB. Ha governat en coalició amb el PNB al País Basc des de 1994.
• Batasuna (Unitat): Actualment il·legalitzada a Espanya per ser considerada dependent d'ETA, encara que a França segueix sent legal. Al llarg dels anys ha adoptat múltiples formes: Herri Batasuna, Euskal Herritarrok (coalició en la qual estava HB), Batasuna; es configura com una coalició de partits nacionalistes radicals. També ha intentat constituir-se en altres marques electorals després de la seva il·legalització sense èxit: Herritarren Zerrenda, Aukera Guztiak...
• Aralar (nom d'una serra muntanyenca amb la mateixa denominació): Fundat per Patxi Zabaleta, és una escisió d'Herri Batasuna que condemna la violència. Es denominen com a esquerra abertzale (esquerra patriota), en pugna amb Batasuna, que pretén patrimonializar aquest terme.
• Euskal Herriko Alderdi Komunista/Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK/PCTV): És una escissió d'Euskal Herritarrok amb ideologia comunista estalinista. Va donar suport obertament Batasuna després de la seva il·legalització. Encara que defensa plantejaments de Batasuna en el Parlament Basc, no en depèn orgànicament, raó per la que no ha estat il·legalitzada en aplicació de la Llei de Partits.
• Batzarre: ("Junta") Petit partit abertzale d'esquerres d'origen navarrès. Es va incorporar a la coalició Euskal Herritarrok durant la treva d'ETA del 98, per a tornar a deslligar-se d'aquesta coalició per la seva falta de condemna del terrorisme d'ETA després de la ruptura de la treva.
• Abertzaleen Batasuna(AB) (Unitat de Patriotes): partit independentista basc que circumscriu la seva activitat a les províncies vascofranceses. Igual que Batzarre, va estar en el seu moment unida a Batasuna, però es va desvincular d'aquesta després de la ruptura de la treva de 1998-99.
• Nafarroa Bai (Navarra sí): Coalició navarresa actualment en vigor formada en l'any 2004 i que agrupa als partits EA, PNB, Aralar i Batzarre. Defensa el dret dels navarresos a decidir el seu futur.
• ANV: (Acció Nacionalista Basca)
• Esquerra Mirandesa: Partit polític que actua en la localitat de Miranda d'Ebre (Burgos). S'engloba en el grup denominat d'esquerra abertzale. Defensa el canvi de província de Miranda, la seva comarca i el Comtat de Treviño, de Burgos a Àlaba, i per tant, a Euskadi i Euskal-Herria.

Altres partits nacionalistes al llarg de la història:

• EIA: (Euskal Iraultzako Alderdia - Partit de la Revolució Basca), integrat en Euskadiko Ezkerra.
• EKA: (Partit Carlista d'Euskal Herria)
• EMK: Euskadiko Mugimendu Komunista (Moviment Comunista d'Euskadi), integrat a Euskadiko Ezkerra.
• EE: Euskadiko Ezkerra (Esquerra d'Euskadi): Partit sorgit en 1977 com coalició de EIA (Partit per a la Revolució Basca o Partit Basc per a la Revolució) i "Euskadiko Mugimendu Komunista" (Moviment Comunista d'Euskadi (EMK), ambdós escisions d'ETA. Es va fusionar en 1993 al PSE, federació basca del PSOE.
• EuE: Euskal Ezkerra - Esquerra Basca. Escisió nacionalista de Euskadiko Ezkerra, es va unir en 1993 amb Eusko Alkartasuna però posteriorment es va desvincular.
• EPK: Euskadiko Partidu Komunista: Aquest partit, a pesar de no defensar el nacionalisme, sí defensa la postura d'autodeterminació per a Euskal Herria. Vol crear una xarxa de repúbliques socialistes.

Postures mixtes : Diversos partits d'àmbit estatal sostenen al País Basc postures moderades i en part coincidents amb la ideologia nacionalista, de tendència federalista. Aquestes tendències, que són també diferents a les quals mantenen a Navarra, han estat molt criticades per les executives centrals de dites partides i, per descomptat, per les opcions partidàries del "nacionalisme espanyol"^[10][11] Entre aquests destaquem al Partit Socialista d'Euskadi-Euskadiko Ezkerra (PSE-EE) i a Ezker Batua-Berdeak (EB-Berdeak) que representen, respectivament, a nivell estatal PSOE i IU, pel que l'adscripció del seu vot o dels seus votants al sector "no nacionalista" és discutida.^{[12] [13][14]}De fet, al País Basc el PSE es va fusionar en 1993 amb el partit nacionalista Euskadiko Ezkerra que estava compost a l'origen per escisions d'ETA. Per la seva banda, Ezker Batua-Berdeak, referent de Esquerra Unida al País Basc, propugna un model intermedi al que denominen "federalisme de lliure adhesió", defensa l'autodeterminació basca i comparteix l'actual govern nacionalista al País Basc juntament amb PNB i EA.

Aquestes federacions basques, defensant el dret dels navarresos a determinar democràticament el seu futur, coincideixen en el seu desig de reforçar, en major o menor mesura, la unió de l'actual País Basc amb Navarra, no sent aquesta postura protegida majoritàriament per les seves respectives executives navarreses.^[15]

[edita] Sindicats d'ideologia nacionalista basca

• ELA-STV (Eusko Langile Alkartasuna-Solidaritat de Treballadors Bascos)
• LAB (Langile Abertzaleen Batasuna: "Unitat de Treballadors Patriotes")
• ESK (Ezker Sindikalaren Konbergentzia: "Convergència d'Esquerra Sindical")

[edita] Simbologia

El nacionalisme basc, igual que altres ideologies, compte amb una simbologia pròpia. Cada Diumenge de Resurrecció els partits nacionalistes bascos celebren l'Aberri Eguna, o dia de la pàtria basca. Sabino Arana Goiri va establir el vocable "Aberri" (Pàtria) per primera vegada per a sintetitzar l'existència d'una paraula en euskera o basca per a denominar l'anhel de la seva ideologia. Amb aquest mateix sentit sorgiria el concepte "Euzkadi", creat per Arana en oposició al concepte "Euskal Herria", utilitzat àmpliament fins a llavors pels partits que ell considerava "espanyolistes". De la paraula "Aberri" es desprèn "Abertzale" (Patriota) que és freqüentment emprada pels partits nacionalistes per a referir-se a la comunitat que representen i és usada particularment pels sectors radicals nacionalistes d'esquerra.

Altres símbols del nacionalisme són la Ikurriña (literalment "Bandera"), dissenyada pels germans Arana per a ser en principi la bandera de Bizkaia; la seva extensió va donar lloc que fos acceptada com bandera oficial del País Basc.

Lauburu: estela solar d'origen desconegut i molt similar a símbols molt estesos per altres cultures. Literalment significa "quatre caps"; alguns autors han establert connexions entre aquest emblema, habitual en les tombes medievals de tot el cantàbric, amb el "Lábaro càntabre". El nacionalisme ho ha identificat com símbol de la unió dels quatre territoris bascos a Espanya (Àlaba, Biscaia, Guipúscoa i Navarra); a cadascun dels quals correspondria una dels caps del Lauburu). Aquesta Unió és nominalment coneguda com a "Laurak Bat" (quatre en un) i es convertiria en "Zazpiak Bat" (set en u), afegint els tres territoris ultrapirinencs (Lapurdi, Zuberoa i Behe Nafarroa).

L'Arrano beltza: literalment (águila negra), fou el segell del rei d'origen navarrès Sancho el Mayor. És assimilada com primera bandera de Vascònia, fins i tot per sectors d'extrema dreta nacionalista espanyola.

La conflictivitat social i política basca també ha convertit en símbols nacionalistes certes manifestacions culturals basques, en oposició i com diferenciació de les quals consideren manifestacions culturals foranes i concretament "espanyoles", com pot ser l'"olentzero", substitut basc del Pare Nadal que reparteix els seus regals la revetlla de Nadal, el esport rural basc, la celebració d'alguns carnavals i festes populars, la mitologia basca...

[edita] Manifestacions nacionalistes

El nacionalisme basc es manifesta en diversos àmbits culturals, socials i esportius. Dintre d'aquests últims, els grups ultres dels equips esportius del nord pirinenc reivindiquen objectius nacionalistes, entorn d'"Euskal Hintxak" que agruparia a grups ultres de diversos equips com els Indar Gorri d'Osasuna de Pamplona, Peña Mújika de la Reial Societat de Sant Sebastià, Herri Norte Taldea del Bilbao, Eztanda de l'Alabès, Abertzale Sud de l'Athletic de Bilbao... A més, per a reivindicar l'oficialitat de les seleccions esportives basques s'ha creat la "Plataforma Pro Seleccions Basques" (ESAIT)^[16]

[edita] Referències

1. ↑ [1]
2. ↑ [2]
3. ↑ [3]
4. ↑ [4]
5. ↑ "Wasconum nationem -ut sunt natura leves- proptes eventum supradictum valde elatos, et propter multationem Adelarici nimis repperit efferatos" (Trobà la nació Vascona -que ja són inquiets per naturalesa- molt excitats pel referit succés i irritats sobremanera pel càstig a Adelaric.)
6. ↑ Sobre los fueros de Guipúzcoa, pàg. 70
7. ↑ [5]
8. ↑ La primera bandera de Euskal-Erria, de Coro Rubio Pobes
9. ↑ Banderas XABIER ZABALTZA
10. ↑ [6]
11. ↑ [7]
12. ↑ [8]
13. ↑ [[9]]
14. ↑ [10]
15. ↑ [11]
16. ↑ [12], [13] i [14]