Patxi Zabaleta
De Viquip??dia
Patxi Jon Zabaleta Zabaleta (Leitza, Navarra, 20 de maig de 1947) ??s un advocat i pol??tic navarr??s d'ideologia independentista basca. ??s membre fundador i ex dirigent de la coalici?? de esquerra abertzale Herri Batasuna, i des de 2001 m??xim dirigent del partit pol??tic Aralar, integrat a Navarra des de 2004, en la coalici?? Nafarroa Bai. En les eleccions al Parlament de Navarra de 2007 va ser candidat a la presid??ncia del Govern de Navarra amb aquesta coalici??.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Inicialment va ser seminarista, per?? va deixar els estudis religiosos pels de Dret i Filosofia i Lletres. Exerceix com advocat en Pamplona, la capital navarresa, i ??s tamb?? membre de la Real Acad??mia de la Llengua Basca i autor d'una trilogia de novel??less i un llibre de poemes amb el pseud??nim Gorka Trintxerpe.
[edita] Herri Batasuna
??s m??s conegut no obstant aix?? per la seva activitat pol??tica. Com membre d'Herriko Alderdi Sozialista Iraultzailea, (HASI) va participar en la creaci?? de la coalici?? abertzale Herri Batasuna (Unitat Popular) a la fi dels anys 1970, sent membre del seu m??xim ??rgan de direcci??, la Mesa Nacional fins a 1982 i des de 1987 a 1996. En desacord amb l'activitat terrorista d'ETA i la supeditaci?? de la lluita pol??tica a la lluita armada, se li va comen??ar a con??ixer com cr??tic dintre d'HB. Sovint Zabaleta va denunciar l'abs??ncia d'autocr??tica i el tancament anal??tic d'HB, aix?? com algunes de les seves pr??ctiques, per exemple la que els parlamentaris electes d'aquesta organitzaci?? renunciessin a ocupar els seus c??rrecs de diputats.
En juliol de 1997 es va desmarcar p??blicament del criteri oficial del seu partit al reprovar durament l'assassinat del regidor del Partit Popular Miguel ??ngel Blanco a mans d'ETA. A pesar de les cr??tiques, Zabaleta va continuar militant a HB i la seva hereva Euskal Herritarrok (Ciutadans Bascos) i va seguir sent el seu cap de llista a Navarra, el que justificava al??ludint al pluralisme que havia d'existir dintre de l'esquerra abertzale, i d'altra banda ocupava una posici?? important que impedia que el desacord de la direcci?? d'HB amb les seves tesis pass??s a majors. A part de ser un personatge de cert carisma a Navarra, era un dels principals advocats de l'organitzaci??; el mateix any de l'assassinat de Blanco, Zabaleta havia participat en la defensa dels membres de la Mesa Nacional, acusats pel Tribunal Suprem de col??laboraci?? amb banda armada. Dos anys m??s tard, en 1999, va formar de nou part de l'equip d'advocats que va assolir que les sent??ncies dictades per aquest Tribunal fossin anul??lades pel Constitucional.
[edita] Aralar
Zabaleta va ser un dels impulsors d'Aralar, un corrent cr??tic interna dintre de Euskal Herritarrok. Aralar va tenir diversos enfrontaments amb la direcci?? de l'organitzaci??. Els m??s importants van tenir lloc en 1999. El primer, al llarg de la campanya electoral per a les eleccions municipals, Aralar va aprofitar per a criticar novament la pol??tica d'incompareixen??a dels c??rrecs electes en les institucions per a les quals havien estat triats. Alguns dels dirigents d'EH van comen??ar llavors a proferir acusacions de tra??ci?? per pretendre afeblir a l'organitzaci?? q??estionant la l??nia pol??tica adoptada. Van apar??ixer en els carrers bascos les primeres pintades d'advertiment: Patxi, traiziorik ez ("Patxi, gens de tra??cions"). Aquest mateix any es va produir un enfrontament m??s greu, al trencar ETA la treva unilateral que venia mantenint des de feia un any. Patxi Zabaleta va afirmar llavors que la viol??ncia llastrava els objectius de l'esquerra abertzale i va exigir la seva desaparici?? total i definitiva. A pesar d'aix??, Aralar va seguir sent un corrent organitzat dintre d'EH fins a juny de 2002. En aquest moment es constitu?? el partit dit Batasuna (Unitat), hereu dels anteriors Euskal Herritarrok i Herri Batasuna, i Aralar decideix no formar part d'ell, ra?? per la qual Zabaleta rebutja el terme "escisi??".
Des de llavors, rebutjant la viol??ncia terrorista i advocant per l'exercici pol??tic de la ideologia nacionalista basca d'esquerres, les relacions amb Batasuna s'han anat fent m??s agres, sent amena??at per l'entorn d'ETA, acusat per aquest sector de voler capitalitzar el vot dirigit a la il??legalitzada Batasuna i d'estar al servei del "espa??olismo" per a desestructurar a la "esquerra abertzale", at??s que Aralar tamb?? es reclama part d'aquesta "esquerra abertzale".
[edita] Nafarroa Bai
Despr??s que s'engegu??s la coalici?? electoral Nafarroa Bai (Nabai), en 2004 en Navarra juntament amb altres partits (Eusko Alkartasuna, Batzarre i PNB) i sectors independents, va ser escollit per Nafarroa Bai com cap de llista per a les Eleccions al Parlament de Navarra de 2007, obtenint la hist??rica xifra de 77.625 vots en la comunitat foral i 12 escons en el Parlament Navarr??s, i convertint-se en la segona for??a pol??tica navarresa.
[edita] C??rrecs pol??tics
Patxi Zabaleta ha estat regidor en Pamplona en les legislatures 1979-1983 i 1987-1991 i diputat al Parlament Foral de Navarra durant dos per??odes (1991-1995 i 1995-1999) per a regressar al consistori pamplon??s com a regidor d'Euskal Herritarrok, c??rrec del que va dimitir al juliol de 2001 per "raons pol??tiques".
[edita] Obres
[edita] Narraci??
- Eskomunia ala Zoroastroren artalde (1977, Egilea editore)
[edita] Novel??la
- Ukoreka (1994, Txalaparta)
- Badena dena da (1995, Txalaparta)
- Arian ari (1996, Txalaparta)
- Errolanen harria (1998, Txalaparta)
- EDneko Aritzaren hilobia (2005, Egilea editore)
