Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Augustin Chaho - Viquip??dia

Augustin Chaho

De Viquip??dia

Joseph-Augustin Chaho (Atharratze-Sorholuze, Zuberoa, 10 d'octubre de 1810 - Baiona, 22 d'octubre en 1858) escriptor i periodista basc, ling??ista especialitzat en euskera i en la cultura hind??. Algunes de les seves obres amb considerades precursores del nacionalisme basc.

Taula de continguts

[edita] Formaci??, estudis ling????stics

Va ser estudiant de lleng??es orientals a Par??s i el primer a assenyalar l'inter??s i antiguitat de certs elements de la cultura popular basca i relacionar-los amb altres cultures, plasmant-lo en els seg??ents treballs: Carta al Sr. Xavier Raymond sobre les analogies existents entre la llengua basca i el s??nscrit, en 1836 ??tudes grammaticales sur la langue euskarienne (Estudis gramaticals sobre la llengua basca) que elo dedica al Zazpirak-Bat (cosa que l'aconvertiria en precursor de la zazpiak bat, uni?? dels set, d'Euskal Herria) i "Guerra dels alfabets" que ??s un diccionari de quatre lleng??es: euskera franc??s, espanyol i llat??. En 1838 va fundar en Tolosa de Llenguadoc la Revue deis Voyants. Posteriorment va fundar i va dirigir a Baiona el peri??dic L'Ariel, d'ideologia republicana, entre 1844 i 1852, fins que Napole?? III va acabar amb la II Rep??blica Francesa, clausurant el peri??dic i Chaho fou bandejat a Vit??ria.

[edita] Pensament pol??tic

Ell es considera pol??ticament socialista, republic??, revolucionari i radical. Havia estat nomenat conseller municipal de Baiona, comandant de la gu??rdia nacional i va presentar, amb ??xit, la seva candidatura per al Consell General dels Baixos Pirineos (1849-1851). El seu ideari a m??s d'expressar-los en els articles del seu peri??dic, apareix en l'obra Paroles d'un Bisca??en aux liberals de la reine Christine (Paraules d'un basc als liberals de la reina Cristina). "??s un socialista revolucionari, ??s pro-carl?? perqu?? s'ad??na que els carlins defensen els furs i per tant la independ??ncia basca" segons resum la historiadora bascofrancesa Eukeni Goyhenetxe. Aquest plantejament no obstant aix??, dista de ser un??nime. Alguns autors, com Jon Juaristi, sostenen que Chaho va ser probablement "un agent doble pagat en ambdues bandes", tant pels legitimistas com pels republicans francesos .[1]. Uns altres, com Javier D??az Noci, afirmen que es tracta de "una figura t??picament rom??ntica (escriptor, periodista, viatger, pol??tic radical d'esquerres, poeta, afeccionat a l'estudi de les ci??ncies ocultes i les lleng??es ex??tiques)", que va ser "un dels primers que van citar al Pa??s Basc com una naci?? oprimida per Espanya i lluitant per la seva independ??ncia", al mateix temps que "Curiosa i significativament, gens diu Chaho de l'altre Pa??s Basc, aquell on ell precisament havia nascut i residia, i que semblava no trobar-se oprimit per Fran??a"[2]

[edita] Precursor del nacionalisme basc

El seu llibre Voyage en Navarre pendant l'insurrection des basques (1830-1835) (Viatge per Navarra durant la insurrecci?? dels bascos), publicada en 1836 durant la Primera Guerra Carlina i considerada una formulaci?? expl??cita del nacionalisme basc [3] anterior per tant, al pensament de Sabino Arana, ??s juntament amb altres textos, com els apareguts en els seus articles per al peri??dic L'Ariel i en l'obra Paroles d'un Bisca??en aux liberals de la reine Christine, una reivindicaci?? de l'independentisme i de la formaci?? d'una "federaci?? basca" tal com resum les paraules de la historiadora Eukeni Goyhenetxe:

?? La independ??ncia basca es justifica per: la geografia; una frontera artificial divideix la unitat natural del poble basc; la llengua, que haur?? d'ensenyar-se, la hist??ria, en la qual els bascos han ocupat un paper glori??s fins a l'arribada dels B??rbars; el dret, els furs, que garanteixen la veritable llibertat i la veritable igualtat, contra el fals liberalisme que duu al despotisme, i contra el capitalisme[...]. Contra la conspiraci?? franc-espanyola predica la viol??ncia fins a la insurrecci?? armada, tret que una federaci?? basca restauri els furs i agrupi als bascos entre Fran??a i Espanya.[4]  ??

D'altra banda, segons Jon Juaristi:

?? L'objecci?? m??s contundent al suposat nacionalisme de Chaho es recolza en la certesa que ni els carlins bascos es van recon??ixer en el retrat ideol??gic que va tra??ar d'ells, ni el propi escriptor es va definir mai a si mateix com una mica distint d'un republic?? franc??s. Ja fos Chaho un aut??ntic revolucionari, o b??, com jo mateix he sostingut alguna vegada, un agent legitimista infiltrat en els mitjans republicans, del que no hi ha dubte ??s de la seva identificaci?? amb la p??tria francesa. Pels mateixos anys que sostenia la seva campanya en favor dels carlins espanyols des del seu peri??dic L'Ariel, Chaho era comandant de la Gu??rdia Nacional a Baiona.[5]  ??

Tamb?? va inventar la llegenda d'Aitor que posteriorment va passar al domini popular a trav??s de la novel??la hist??rica de Navarro Villoslada, "Amaya o los vascos en el sigle VIII".

Segons Juaristi, que ha analitzat en profunditat tota les fantasies mitol??giques en la qual s'assenta el nacionalisme basc original[6] Chaho va ser un "mixtificador" per?? amb bones dots d'escriptor i "de poderosa imaginaci?? per a recrear els mites", tan en voga durant el romanticisme. No obstant aix??, en opini?? de Juaristi, la hist??ria i la cosmovisi??n que Chaho atribu??a als bascos ??s una mera adaptaci?? dels mites aris, que els rom??ntics alemanys acabaven de reelaborar a partir de les traduccions de texts brahm??nics i av??stics. Aquests texts alemanys van arribar a Fran??a a trav??s de Charles Nodier, de qui Chaho va ser entusiasta seguidor abans de convertir-se en solitari promotor del protonacionalisme basc. A Chaho no se li va con??ixer cap seguidor durant la seva vida, excepte el seu editor, l'impressor de Baiona Lesseps, i solament un segle despr??s els seus textos van comen??ar a ser llegits amb entusiasme al sud del Pirineus per part del sector anticlerical del nacionalisme basc[7]

[edita] Refer??ncies

  1. ??? Jon Juaristi, Cambio de destino, Barcelona, Seix Barral, 2006, p. 106.
  2. ??? La creaci??n de la identidad vasca a trav??s de los s??mbolos culturales en ??poca contempor??nea, Seminar on Southern Europe, St Antony's College, European Studies Centre, Universidad de Oxford, 15 de febrero de 1999, Javier D??az Noci
  3. ??? Gran Enciclopedia Larousse ISBN 84-320-7370-9
  4. ??? Eukeni Goyhenetxe en Navarra. Las tramas de la historia
  5. ??? Jon Juaristi, El bucle melanc??lico, Madrid, Espasa-Calpe, 1997, pg 36.
  6. ??? Jon Juaristi, El linaje de Aitor, Madrid, Taurus, 1998.
  7. ??? Jon Juaristi, Cambio de destino, Seix-Barral, Barcelona, 2006, pp. 106 y 107.

[edita] Bibliografia