Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Vit??ria - Viquip??dia

Vit??ria

De Viquip??dia

Aquest article tracta sobre la ciutat basca. Per a altres significats, vegeu ??Vit??ria??.
Gazteiz
Vitoria/Gazteiz
Escut deGazteiz Bandera deGazteiz
(En detall) (En detall)
Localitzaci??
Localitzaci?? deGazteiz
Municipi de d' ??laba
Monument a la Batalla de Vit??ria
Monument a la Batalla de Vit??ria
Estat
??? CCAA
??? Prov??ncia
??? Comarca
Espanya
CA Basca
??laba
Cuadrilla de Vitoria
Gentilici Gasteiztar
Predom. ling. Basc,castell??
Superf??cie 276,81 km??
Altitud 525 m
Poblaci?? (2007)
  ??? Densitat
229.484 hab.
829,03 hab/km??
Coordenades 42?? 51??? N, 2?? 41??? OCoordenades: 42?? 51??? N, 2?? 41??? O
Formaci??
Fundaci??
 
1181
Sistema pol??tic
Nuclis
??? Alcalde:

1
Patxi Lazcoz
(PSE-EE)
Codi postal 010xx
Web

Vit??ria (en basc Gasteiz, en castell?? Vitoria; nom oficial: Vitoria-Gasteiz) ??s una ciutat del Pa??s Basc, capital de la comunitat aut??noma d'Euskadi i del territori foral d'??laba. Amb una poblaci?? de 229.484 habitants (2007), ??s la segona ciutat m??s gran d'Euskadi despr??s de Bilbao.

Taula de continguts

[edita] Hist??ria

Vit??ria fou fundada el 1181 pel rei de Navarra, San?? VI el Savi, amb el nom de Nueva Victoria (Nova Vict??ria), damunt el tur?? on hi havia l'antic empla??ament de Gasteiz, i va fortificar la nova localitat amb un tram de muralla. El 1200, Vit??ria va passar al regne de Castella en ser ocupada per les tropes d'Alfons VIII. La vila va anar creixent i prosperant i, el 1431, el rei Joan II de Castella li va atorgar el t??tol de ciutat.

L'episodi principal de la hist??ria contempor??nia de la ciutat ??s la batalla de Vit??ria esdevinguda durant la Guerra del Franc??s el 21 de juny de 1813. Les tropes franceses hi foren derrotades pel duc de Wellington, cosa que gaireb?? va posar fi al control franc??s sobre Espanya. Hi ha un monument a aquesta batalla a la pla??a principal de la ciutat (la Plaza de la Virgen Blanca), conegut com el Monument a la Independ??ncia.

En les darreres d??cades Vit??ria ha triplicat la poblaci?? com a conseq????ncia del creixement experimentat pel sector industrial durant els anys seixanta i setanta del segle XX, i pel sector de serveis a l'actualitat gr??cies a la seva condici?? de capital basca. El 3 de mar?? de 1976 es produiren enfrontaments entre policies i treballadors a l'esgl??sia de San Francisco de As??s del barri de Zaramaga, coneguts com els Fets de Vit??ria

Vit??ria ??s la capital d'Euskadi per decisi?? del Parlament Basc, que aix?? ho va acordar el 20 de maig de 1980 mitjan??ant la Llei de Seus. Aix?? ha comportat que s'hi hagin instal??lat els diferents ??rgans institucionals de la Comunitat Aut??noma: la Presid??ncia del Govern a Ajuria Enea; el Govern Basc, a Lakua, i el mateix Parlament, a Becerro de Bengoa. La capitalitat ha atorgat a la ciutat un dinamisme que es tradueix en una major projecci?? a tots els nivells, estatal i internacional.

[edita] Cultura i turisme

La cultura forma part intr??nseca de la ciutat, on hi ha un bon nombre de museus i galeries d'art: el nou Museu Basc d'Art Contemporani "ARTIUM", el Museu de Belles Arts, el Museu d'Arqueologia, el Museu de Naips amb la col??lecci?? d'Heraclio Fournier, etc.

El barri medieval, situat dalt del tur?? originari, compta amb joies arquitect??niques com els palaus de Benda??a, Eskoriatza-Ezkibel, Villa Suso, etc., diverses esgl??sies com San Miguel, San Vicente i San Pedro i, sobretot, la catedral de Santa Mar??a (segles XIII-XV), molt malmesa i tancada al culte per obres de restauraci?? des de fa molts anys. Aquesta darrera ??s coneguda com la Catedral Vella en contraposici?? a la de Mar??a Inmaculada o Catedral Nova, situada a l'eixample neocl??ssic de la ciutat baixa, on tamb?? destaquen la Plaza Nueva i Los Arquillos, la Plaza de la Virgen Blanca i el parc de La Florida.

[edita] Oci

A Vit??ria hi t?? lloc cada any un important Festival de Jazz Internacional (del 10 al 16 de juliol). Les festes de La Blanca (o La Virgen Blanca), l'animada festa major, s'hi celebren del 4 al 9 d'agost i s??n obertes i tancades per la baixada i pujada del Zeledon o Celed??n.

Vit??ria tamb?? ??s la seu de dos coneguts clubs esportius: el club de futbol Deportivo Alav??s, que juga a la Primera Divisi?? de la Lliga, i el TAU Cer??mica, un club de b??squet de la lliga de l'ACB.

[edita] Economia

L'economia de Vit??ria est?? molt diversificada i la ciutat ??s la seu de moltes empreses i ind??stries multinacionals, com ara la Mercedes Benz. Segons un estudi, la ciutat ??s la segona de tot l'estat en qualitat de vida despr??s de Girona, i la primera pel que fa a ??rees verdes i espais culturals per c??pita.

[edita] Enlla??os externs

Municipis d'??laba
Agurain | Aiara | Amurrio | A??ana | Aramaio | Armi??on | Arraia-Maeztu | Arrantzu-Ubarrundia | Artziniega | Asparrena | Barrundia | Berantevilla | Bernedo | Bilar | Burgelu | Donemiliaga | Dulantzi | Ekora | Eltziego | Erriberabeitia | Erriberagoitia | Eskuernaga | Gaubea | Harana | Iru??a Oka | Iruraitz-Gauna | Kanpezu | Kripan | Kuartango | Labastida | Lagran | Laguardia | Lantaron | Lantziego | Lapuebla Labarka | Laudio | Legutiano | Leza | Ma??ueta | Moreda Araba | Navaridas | Oion | Okondo | Samaniego | Urizaharra | Urkabustaiz | Vit??ria | Zalduondo | Zanbrana | Zigoitia | Zuia
Quadrilles d'??laba
Aiara | A??ana | Mendialdea | Rioja Alabesa | Salvatierra | Vitoria | Zuia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Vit??ria