Donemiliaga

De Viquip??dia

Donemiliaga
*San Mill??n*
Localitzaci??

Municipi de d'??laba
Estat ??? CCAA ??? Prov??ncia ??? Comarca	Espanya CA Basca ??laba Quadrilla de Salvatierra
Predom. ling.	Castell??
Superf??cie	85,41 km??
Altitud	n/d
Poblaci?? (2005) ??? Densitat	744 hab. 8,71 hab/km??
Coordenades
Dist??ncies	28 km de Vit??ria
Formaci?? Fundaci??	1360
Dirigents: ??? Alcalde:	Mar??a del Carmen Li??ares Filloy (PNB)
Codi postal	`01208`

Donemiliaga (castell?? San Mill??n) ??s un municipi d'??laba, de la Quadrilla de Salvatierra.

[edita] Territori

Compr??n els llogarets de:

Adana.
Axpuru.
Txintxetru.
Egilatz
Ordo??ana
Galarreta.
Luzuriaga.
Mezkia
Munain
Narbaxa
Okariz
Durruma
Uribarri-Jauregi
Biku??a
Zuhatzu Donemiliaga

[edita] Economia i societat

??s un municipi eminentment rural. Prop del 50% de la poblaci?? activa viu encara avui dia del sector primari, de l'agricultura i de la ramaderia. Els principals cultius del municipi s??n els cereals, la patata i el farratge per al bestiar. Altre sector important ??s la ramaderia. Una quarta part de la poblaci?? treballa en la ind??stria. Dintre del municipi no hi ha establiments industrials d'import??ncia, pel que els treballadors d'aquest sector es desplacen als municipis ve??ns d'Agurain i Asparrena, a treballar en els pol??gons industrials que aqu?? se situen. Aquests pol??gons estan molt prop de San Mill??n, especialment el de Asparrena, que ??s gestionat de forma mancomunada pels municipis de Asparrena i Donemiliaga.

En el sector serveis passa una cosa semblant. Aquest sector ??s pr??cticament inexistent dintre del municipi, on apen??s hi ha un alberg, un restaurant i un hostal-restaurant (situat a la vora de l'autovia N-1). Com tants municipis rurals d'??laba, ha sofert un despoblament molt significatiu. En 1920 la seva poblaci?? va arribar un m??xim de 2100 habitants, que va ser disminuint a causa de l'emigraci?? fins a arribar a una mica menys de 700 en 1990. Des de llavors la poblaci?? s'ha estabilitzat pr??cticament. La major part de l'emigraci?? es va dirigir a la ciutat de Vit??ria. Per contra no hi ha hagut un flux immigratori molt significatiu, pel que la major part de la poblaci?? de Donemiliaga ??s natural del municipi o de la comarca de la Planada Oriental. Aquesta despoblaci??n del mitj?? rural al llarg del segle XX per falta d'expectatives de treball va contribuir a una reducci?? del nombre d'explotacions agr??ries i a una concentraci?? parcelaria de les mateixes, el que ha contribu??t a fer m??s viables i rendibles les explotacions d'aquells que es van quedar. La poblaci?? es troba distribu??da de manera bastant uniforme entre els 15 llogarets que componen el municipi. El m??s poblat dels pobles, Durruma/Sant Rom??n de San Mill??n, supera lleugerament els 100 habitants. Narbaxa s'acosta tamb?? als 100 habitants i Adana supera els 75. La resta dels pobles oscil??la entre els 20 habitants de Munain i els 50 de Galarreta.

La llengua d'??s habitual en el municipi ??s el castell??. Antigament es parlava euskera, per?? el seu ??s es va perdre en el passat en una data incerta (probablement durant el segle XIX). En els ??ltims anys 25 anys s'ha recuperat parcialment l'??s del euskera gr??cies a la seva introducci?? en l'ensenyament i al seu car??cter co-ofical, per aix?? part de la poblaci??, especialment en el sector m??s jove, ??s actualment biling??e. L'actual alcaldessa ??s Mar??a del Carmen Li??ares Filloy del Partit Nacionalista Basc. En les ??ltimes eleccions auton??miques celebrades a l'abril de 2005 la candidatura m??s votada va ser la coalici?? nacionalista basca PNB-EA amb el 53,8% dels vots, seguida del Partit Comunista de les Terres Basques amb un 16,4% i del PP amb el 13,1%.

[edita] Hist??ria

El municipi de Donemiliaga t?? com antecedent hist??ric la Germandat d'Egilaz, que agrupava a la major part dels pobles de l'actual municipi i que enfonsa les seves arrels en l'Edat Mitjana. Les germandats alabeses eren agrupacions de llogarets que signaven acords per al seu defensa i protecci?? m??tua durant els tormentosos temps de les guerres de b??ndols en la segona meitat del segle XIV. Solien prendre el nom de la poblaci?? m??s important que formava aquesta germandat. Es coneixen les ordenances de la germandat que daten de 1360, encara que se sap que aquesta era anterior. La Germanor de Egu??laz va ser uneixi de les 14 germanors que es van agrupar per a formar la prov??ncia d'??laba. Estava composta per 12 pobles dividos en dues quadrilles: els de "dalt" i els de "baix". Els "de dalt" eren Aspuru, Galarreta, Luzuriaga, Narvaja, Erdo??ana i Zuazo; mentre que els "de baix" eren Albeniz, Egilaz, Mezqu??a, Muna??n, San Rom??n de San Mill??n i Vicu??a. Les poblacions restants de Donemiliaga, ??s a dir Adana, Chinchetru, Oc??riz i Ull??barri-Jauregui s'integrarien posteriorment en la germanor. Aix?? per exemple, Ulibarri-Jauregui va n??ixer com un raval del llogaret de J??uregui (pertanyent a la germanor d'Iruraitz) que es va estendre per terrenys de la germanor ve??na. De fet el nom Ulibarri significa en l'antic dialecte alab??s del euskera vilanova.

Les juntes de la germanor es reunien una vegada a l'any per San Miguel en l'esgl??sia de San Mill??n d'Ordo??ana. Per aquest motiu amb el pas del temps la germanor pass??s a ser coneguda com Germandat d'Egilaz i Junta de San Mill??n o simplement com Germandat de Donemiliaga, a causa de el seu lloc de reuni??. Tamb?? ve d'aqu?? la tradicional capitalitat d'Ordo??ana, encara que no es tracti de la poblaci?? m??s important del municipi. Durant molt temps la germanor va dependre administrativament de la vila d'Agurain, que se situa al costat d'ella i a la jurisdicci?? de la qual van ser lliurades els llogarets de la germanor. No obstant aix??, despr??s de diversos plets, la germanor es va emancipar de la vila. En el segle XIX amb la reforma municipal, la germanor es va transformar en municipi, convertint-se els seus pobles en ajuntaments pedanies o concejos. En 1928, amb Le??n Salinas com alcalde, el poble de Albeniz, el m??s oriental del municipi, es va segregar de Donemiliaga i es va integrar en Asparrena. En 1958, San Rom??n de San Mill??n va tractar de seguir els passos d'Albeniz, per?? aquesta vegada la petici?? va ser denegada.

[edita] Personatges il??lustres

Ernesto Ladr??n de Guevara (1950-): dirigent d'Unidad Alavesa. Ex parlamentari basco membre de les Juntes Generals d'??laba.
Juan D??az de Garayo Ruiz de Argando??a (1821-1880), m??s conegut com "el Sacamantecas": va ser un c??lebre assass?? en s??rie que aterroritz?? la planada alabesa durant el segle XIX. Se li van imputar 6 assassinats de dones i uns altres 4 intents frustrats. Tal fou la seva fama que es va convertir en un personatge del folklore popular, que ??s invocat quan es vol espantar als nens. Era natural d'Egilaz.
Rafael Ladr??n de Guevara (1952-): ciclista. Particip?? als Jocs Ol??mpics d'estiu de 1976 celebrats a Montreal.