Zalduondo

De Viquip??dia

Zalduondo
*Zalduendo de ??lava*
Localitzaci??

Municipi de d'??laba

Estat ??? CCAA ??? Prov??ncia ??? Comarca	Espanya CA Basca ??laba Quadrilla de Salvatierra
Gentilici	cacanarros
Predom. ling.	Castell??
Superf??cie	12,03 km??
Altitud	n/d
Poblaci?? (2005) ??? Densitat	185 hab. 15,38 hab/km??
Coordenades
Dist??ncies	31 km de Vit??ria
Formaci?? Fundaci??	1360
Dirigents: ??? Alcalde:	Eduardo Andoni Ribagudo Ka??as (PNB)
Codi postal	`01208`

Zalduondo ??s un municipi d'??laba, de la Quadrilla de Salvatierra. Es tracta de l'??nic municipi d'aquesta zona d'??laba compost per un ??nic nucli de poblaci??, la vila hom??nima. A pesar de la seva escassa grand??ria conta amb una grand??ria superior al dels llogarets d'aquesta part d'??laba i la seva antiga puixan??a, tradu??da en un interessant patrimoni li confereix cert inter??s. No hi ha ind??stria assentada en el municipi, ni activitat econ??mica ressenyable al marge de l'agricultura. Els ve??ns treballen en localitats de l'entorn en la seva majoria. La pir??mide d'edat mostra un sensible envelliment de la poblaci??.

[edita] Top??nim

El primer esment escrita d'aquesta localitat ??s la coneguda Reja de San Mill??n de 1025, un cat??leg de pobles d'??laba, en la qual apareix esmentat sota el nom de Zalduhondo. Partint d'aquest primer esment escrita, el seu nom podria tenir el significat etimol??gic de al costat del set, ja que zaldu(a) ??s una paraula basca que significa set, selva, bosc ; mentre que (h)ondo, significa al costat de. ??s possible que aquest nom estigui relacionat amb l'estrat??gica posici?? que ocupava la vila, als peus de l'antic cam?? que anava a trav??s del Pas de San Adri??n cap a Guip??scoa, ??s a dir al comen??ament del cam?? que unia l'agr??cola Llanada alabesa amb els boscoses i (llavors) selv??tiques valls de Guip??scoa.

No cal descartar no obstant aix??, algun altre possible origen al top??nim, ja que existeix altra localitat denominada Zalduendo, que aquesta fora del Pais Basc, en la Prov??ncia de Burgos. El Zalduendo burgal??s podria tractar-se d'una poblaci?? repoblada per bascos en l'Edat Mitjana, per?? tamb?? podria tenir un origen etimol??gic no relacionat amb la llengua basca, que caldria estudiar tamb?? per al cas del Zalduendo alab??s. Posteriorment el nom ha estat registrat de diferents maneres al llarg dels segles posteriors mostrant en l??nies generals la seg??ent evoluci??, perdent la h aspirada que duia en el seu nom i canviant el diptong uo per ue:

Zalduhondo (1025)
??alduendo (1257)
Zaldundo (1332)
Zalduondo (1537)
Zalduendo (1615)

A causa de l'exist??ncia d'altre municipi cridat Zalduendo a Burgos, la localitat alabesa va haver d'adoptar el nom oficial de Zalduendo de ??lava en la d??cada de 1910 a inst??ncies d'una recomanaci?? realitzada per la Reial Societat Geogr??fica. A la fi de la d??cada de 1970 l'Euskaltzaindia va fixar el nom oficial de Zalduondo, com nom de la localitat en euskera, basant-se principalment en els testimoniatges escrits antics. Aquesta denominaci?? va ser adoptada oficiamente en 1984 per l'ajuntament i publicada en el BOE en 1989.

[edita] Hist??ria

Encara que el primer esment escrita de Zalduondo es remunta a 1025; cap suposar que la poblaci?? t?? major antiguitat, encara que no se sap que ??poca es va poder haver fundat. Les restes m??s antigues que s'han trobat en el municipi no es troben en l'actual poble sin?? en el despoblat d'Aistra, lloc on es troba una ermita i situat a una mica m??s de 1 km de dist??ncia del modern Zalduondo,

[edita] Aistra

Es creu que Aistra, situada a cavall dels actuals termes municipals de Zalduondo i Asparrena (Araia), hi havia un llogaret fundat durant els anys foscs que van seguir a la caiguda de l'Imperi Rom?? i l'Alta Edat Mitjana. Recents excavacions arqueol??giques han trobat restes d'un llogaret dels segles VI i VII dC, sent considerat pels arque??legs el poble medieval m??s antic del Nord peninsular [1]. Al costat d'aquestes restes s'han trobat alguns que daten del neol??tic, altres d'??poca romana, aix?? com testimoniatges del pas de la Ruta Jacobea pel lloc segles despr??s.

En el segle X es construeix en Aistra l'esgl??sia de San Juli??n i Santa Basilisa, que ??s l'??nica edificaci??, convertida en Ermita de San Juli??n de Aistra, que s'ha conservat fins als nostres dies. En el segle XI Aistra, sota el nom d' Haiztara, apareix per primera vegada en un document escrit. Es tracta de la mateixa Reja de San Mill??n on apareix Zalduondo per primera vegada. Torna a esmentar-se en el segle XIII, aquesta vegada sota la denominaci?? d' Ayxtara. No se sap quan es va despoblar Aistra, per?? ja en el segle XVI San Juli??n i Santa Basilisa ??s esmentada com ermita. En el segle XIX Pascual Madoz en el seu Diccionari Geogr??fic... comenta que Astrea o Aystara no conserva m??s que una ermita amb la seva pila bautismal.

[edita] Zalduendo

Com hem dit anteriorment, el primer esment escrita de Zalduendo data de 1025, i encara que se li suposa una antiguitat major a la localitat; no s'han trobat restes tan antigues com els d'Aistra. En 1025 Zalduondo figura com a part de l'alfoz de Hegiraz. Durant l'Edat Mitjana Zalduondo va tenir la seva import??ncia com punt de passada del Cam?? de Santiago. Per aqu?? passava una de les rutes secund??ries del cam??, provinent de Fran??a i Guip??scoa a trav??s del pas de San Adri??n. Zalduendo era la localitat encarregada de custodiar el vessant alab??s d'aquest pas. Encara que al llarg de l'Edat Mitjana aquest cam?? va perdre la seva import??ncia com part de la Ruta Jacobea; va seguir sent la principal via d'uni?? entre la Llanada Alabesa i Guip??scoa i conseg??entment entre Fran??a i Castella. La prosperitat i certa import??ncia que va tenir Zalduondo al llarg de l'Edat Mitjana i Moderna es va basar en la seva ubicaci?? al peu de l'estrat??gic pas de San Adri??n.

A principis del segle XIV Zalduondo pertanyia a la Cofraria d'Arriaga, senyoria col??lectiva que exercien els nobles alabesos sobre la terra plana d'??laba. Quan en 1332 la Cofraria declara el seu Voluntari Lliurament al Realeng de la Corona de Castella, el rei Alfons XI de Castella decreta que Zalduondo passi a dependre de la ve??na vila de Salvatierra.

No obstant aix??, alguna d??cades despr??s, en 1382, el rei Joan I de Castella concedeix al Canceller Pedro L??pez de Ayala, la senyoria sobre Salvatierra i els seus llogarets, que li s??n lliurades sota la f??rmula de comtat, Zalduondo torna a pert??nyer a una senyoria. Zalduondo romandr?? lligat durant uns anys al patrimoni dels Comtes de Salvatierra, la Fam??lia d'Ayala. Va ser alienat d'aquest patrimoni cap a 1412 o 1413 quan la n??ta del Canceller Ayala, Constan??a de Ayala es casa amb Pedro V??lez de Guevara, Comte d'O??ate i cap de la Casa de Guevara. Zalduondo, separat de la resta del Comtat de Salvatierra, ??s incl??s en el dot de Constan??a i passa a ??sser des de llavors vila de senyoriu dels Comtes d'O??ate.

Durant segles els ve??ns de Zalduondo es van enfrontar als comtes en defensa dels seus drets adquirits. Els plets van ser especialment durs entre finals del segle XV i finals del segle XVI. Durant aquest segle els ve??ns van assolir deixar de pagar diversos tributs i drets senyorials; encara que alguns d'aquests van persistir fins a 1813, quan van ser definitivament abolits. Entre altres drets el comte tenia potestat de triar l'alcalde. Durant l'antic r??gim Zalduondo pertanyia a la Germandat d'Asparrena. Bona part del patrimoni arquitect??nic i monumental de la vila prov?? del per??ode entre el segle XV i XVII, que va anar el de major prosperitat de la mateixa. A partir del segle XVII es produ??x cert declivi en la vila al construir-se el Cam?? ral que a trav??s de Salinas de L??niz connecta la costa guipuscoana amb l'interior, el que acaba amb la primacia del Pas de San Adri??n. Quan en el segle XIX es constru??x la carretera entre Alsasua i Idiazabal a trav??s de l'alt d'Etxegarate, el Pas de San Adri??n quedar?? definitivament marginat, quedant Zalduondo relegat de les rutes principals i la seva economia vinculada ??nicament a l'agricultura, ramaderia i explotaci?? forestal. Es pot dir que Zalduondo va passar a ser una localitat rural m??s de la Planada Alabesa. A principis del segle XIX s??n importants les escaramusses que va protagonitzar l'escamot de Francisco Espoz y Mina en la seva lluita contra els francesos. Amb la reforma administrativa de 1842 la vila de Zalduondo es converteix en municipi, sent una rara avis entre els municipis alabesos de la zona, ja que ??s l'??nic ajuntament de la Llanada Alabesa compost per un ??nic poble.