Dulantzi

De Viquip??dia

(En detall)

Localitzaci??

Municipi de d'??laba

Estat
??? CCAA
??? Prov??ncia
??? Comarca Espanya
CA Basca
??laba
Quadrilla de Salvatierra

Predom. ling.

Castell??

Superf??cie 97,43 km??

Altitud n/d

Poblaci?? (2005)
??? Densitat 2.305 hab.
23,66 hab/km??

Coordenades 42?? 50??? 39??? N 2?? 30??? 43??? OCoordenades: 42?? 50??? 39??? N 2?? 30??? 43??? O

Dist??ncies 14 km de Vit??ria

Formaci??
Fundaci?? 1025

Dirigents:
??? Alcalde: Jos?? Luis Mart??nez Elejalde
(Eusko Alkartasuna)

Codi postal 01240

Web

http://www.alegria-dulantzi.net

Dulantzi (en castell??, Alegr??a de ??lava) ??s un municipi d'??laba, de la Quadrilla de Salvatierra. El municipi est?? format per dues entitats de poblaci?? que formen concejos:

Alegria-Dulantzi, on es concentra el 95% de la poblaci?? i que ??s la capital del municipi.
Egileta, poblaci?? que forma un exclavament al sud-oest del municipi.

[edita] Top??nim

El nom m??s antic de la localitat ??s el de Dulantzi, que apareix per primera vegada esmentat en 1025 com Dullanzi i posteriorment en el segle XIV com Dulance. L'origen i significat etimol??gic n'??s desconegut. Alguns fil??legs com Fidel Fita creien que podia tenir relaci?? amb la poblaci?? v??rdula de Tullonium, situada en la Planada Alabesa i que va ser citada pel ge??graf Claudi Ptolomeu en el segle II. Aquesta mateixa poblaci?? apareix anomenada posteriorment Tullonio en l'itinerari d'Anton??, una relaci?? de localitats que servien d'escala en la cal??ada romana Astorga-Bordeus,que est?? datat en l'any 455. Existeix certa controv??rsia en la ubicaci?? de Tullonio, encara que per les dist??ncies que se citen en aquest itinerari hauria de situar-se a Ascarza, la veritat ??s que en les proximitats d'Alegria es va trobar en el segle XVIII una l??pida romana amb el nom Tullonio escrit; sent per aix?? Alegria la principal candidata.

Si aix?? fos cert i historiadors i fil??legs com Fita tinguessin ra?? Dulantzi podria haver sorgit per una evoluci?? de Tullonio -> Tullaunci -> Dullaunci -> Dullanzi, encara que aix?? pugui semblar for??at. El nom de Tullonio se sol associar a alguna divinitat ind??gena. En 1337 el rei castell?? Alfons XI dot?? a la localitat de furs i li d??na el nom d' Alegria de Dulanci. En la carta de poblament que li concedeix diu textualment el seg??ent:

??	??s per que aquesta vila sigui millor poblada... tenim per b?? que hagi nom Alegria de Dulanci	??

D'aix?? es dedu??x que anomenar Dulantzi Alegria va ser un operaci?? de m??rqueting medieval per a atreure pobladors a la nova vila. Curiosament existeix altra localitat del mateix nom en el Pa??s Basc, Alegia a Guip??scoa, encara que es desconeix si el seu nom va tenir el mateix origen. Amb el pas dels anys la localitat va passar a ser coneguda simplement com Alegria, perdent en l'??s habitual l'apel??latiu de Dulanci. Al segle XIX va arribar amb la denominaci?? oficial d' Alegria, denominaci?? que mantindria oficialment fins a 1982. Paral??lelament era tamb?? coneguda, especialment fora de la seva prov??ncia, com Alegria d'??laba, denominaci?? utilitzada per a distingir-la de l'hom??nima localitat guipuscoana i facilitar la seva ubicaci?? en el mapa. Cal tenir en compte que va ser escenari d'un c??lebre fet b??l??lic durant la Primera Guerra Carlina, la Batalla d'Alegria.

Amb la Transici?? en la d??cada de 1970 es produ??x un moviment al Pa??s Basc en pro de la revitalitzaci?? de la llengua basca. Dintre d'aquest moviment es promou la recuperaci?? de noms antics de poblacions per al seu ??s com noms en llengua basca, especialment en el cas d'aquelles poblacions que posse??en un nom d'inequ??voc origen roman?? i mancaven d'un nom d'??s corrent en euskera. (Cal tenir en compte que el euskera va deixar de ser la llengua d'??s com?? en la Planada Alabesa durant el segle XIX). ??s aix?? com es recupera Dulantzi (adaptant el nom de Dulanzi a la moderna ortografia basca) com nom de la localitat per al seu ??s en euskera. El 15 de juliol 1982 l'ajuntament va adoptar l'actual denominaci?? bilingue oficial de Alegria-Dulantzi. Des que l'estat la va publicar en el BOE en 1989 ??s la denominaci?? oficial del municipi amb car??cter general.

[edita] Hist??ria

Una de les primeres refer??ncies escrites del conjunt de localitats que van existir en l'actual terme municipal la trobem en la relaci?? de poblacions que havien de contribuir al monestir de San Mill??n de la Cogolla (any 1025), en ella apareixen els noms de Dullanzi i Eguileta. En 1337 Alfons XI funda la vila d'Alegria de Dulanci, concedint-li fur real. Durant l'Edat Mitjana es va fer d'Alegria una fortalesa, sent el puntal del b??ndol onyac?? en la Planada Alabesa, en la guerra de b??ndols. A partir de 1484 pertany al senyoriu juridisccional de Vit??ria. El 1579, es crea l'avui desapareguda Quadrilla d'Alegria formada per les viles d'Alegria, Gauna i Erentxun i els llocs d'Egileta i Alborkoin, dintre de la Germandat d'Iruraiz.

Durant la Primera Guerra Carlina, els dias 27 i 28 d'octubre de 1834 en les proximitats d'Alegria i Txintxetru, es produ??x la Batalla d'Alegria en la qual el general carl?? Tom??s de Zumalac??rregui obt?? la vict??ria sobre el brigadier O'Doyle i els generals Osma i Figueras. Avui dia ??s una puixant vila industrial en la qual s'han donat lloc creixements urban??stics per tots els seus flancs, que han duplicat el seu espai residencial i la seva poblaci?? des de 1995. Un boom que la deixa entre les m??s grans poblacions d'??laba, havent deixat enrere en aquests aspectes a moltes de les quals en la d??cada anterior a nivell provincial la superaven. Actualment al costat de Nanclares de la Oca i Legutiano forma part de les poblacions que creixen en el r??dio de 15 km de Vit??ria-Gasteiz funcionant com les viles dormitori de la capital, totes elles amb importants pol??gons empresarials.

La recuperaci?? dels seus vials en el nucli antic han donat a m??s vida per al turisme i ha perm??s recuperar nous espais per als residents dintre d'un espai medieval qualificat de segon ordre d'inter??s hist??ric-art??stic. A m??s, ??s aquesta vila un lloc amb nombrosos espais verds i d'esplai com complement a una agradable visita repleta de racons buc??lics. No la hi poden perdre. Recomanacions especials s??n la Pla??a Herriko i els seus voltants, el front?? i la zona sud de la vila, un entorn d'encant rural. El carrer Major, la de la Fortalesa, i el carrer San Blas, que ens faran trobar un bon nombre de bons exemples de arquitectura rural de concepte medieval. Tamb?? la zona de l'antic mol?? i el riu, en el qual es disposa d'un passeig fluvial en bona part de la vila.