Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Kuartango - Viquip??dia

Kuartango

De Viquip??dia

Kuartango
Kuartango
Localitzaci??
Localitzaci?? deKuartango
Municipi de d'??laba
Estat
??? CCAA
??? Prov??ncia
??? Comarca
Espanya
CA Basca
??laba
Quadrilla d'A??ana
Predom. ling. Castell??
Superf??cie 84,39 km??
Altitud n/d
Poblaci?? (2005)
  ??? Densitat
358 hab.
4,24 hab/km??
Coordenades 42?? 52??? 17??? N 2?? 53??? 08??? OCoordenades: 42?? 52??? 17??? N 2?? 53??? 08??? O
Dist??ncies 27 km de Vit??ria
Formaci??
Fundaci??
 
s. XVI
Dirigents:
??? Alcalde:

Jos?? Ram??n Salazar G??mez
(PNB)
Codi postal 01430
Web

Kuartango ??s un municipi d'??laba, de la Quadrilla d'A??ana. Es tracta d'una ampla vall encaixonat entre serres i recorregut per dos rius, el Bayas, que ho travessa de nord a sud i el Vadillo, afluent del Bayas que discorre d'oest a aquest, 580 m. Pel nord tanquen la vall les serres de Gilarte i de Gibijo, amb altures que oscil??len entre els 700 i els 900 metres, destacant el pic Marinda de 915 metres d'altura. La serra de Badaya tanca la vall per la seva banda oriental separant Kuartango de la Planada Alabesa. El punt m??s alt de la mateixa ??s el bec d'Alturons, de 1042 m d'altura. Pel sud, tanca la vall la serra de Arcamo, que arriba a els 1171 m en el pic de la Cruceta. Entre les serralades d'Arcamo i de Badaya, el riu Bayas s'obre pas creant un congost que rep el nom de Portillo de Techa i que posa en comunicaci?? Kuartango amb les valls situades m??s al sud. El portillo de Techa ha estat en el passat una barrera natural que ha marcat el l??mit entre ??rees culturals diferenciades. La capital del municipi Zuazo de Cuartango est?? a 27 km de dist??ncia de Vit??ria.

Taula de continguts

[edita] Top??nim

El nom de la vall s'ha escrit tradicionalment com Kuartango, encara que no sempre ha estat aix??. En 1025 Kuartango va apar??ixer esmentat per primera vegada en un text escrit, en la Reja de San Mill??n, i ho va fer sota el nom de Quartanigo. Ja en ??poca contempor??nia, l'Euskaltzaindia va decidir que la forma escrita normativa del top??nim en euskera havia de ser Kuartango i el propi ajuntament de la vall va decidir oficialitzar aquest nom. Des de 1997 l'??nica denominaci?? oficial del municipi ??s la basca, ??s a dir Kuartango.

Sobre l'origen del nom, aquest sembla ser d'origen llat??. Els historiadors consideren provat que Cuartango va ser una vall oberta a una important colonitzaci?? romana. L'historiador i etn??grafo Julio Caro Baroja considerava de fet que el nom de la vall provenia del llat?? Quartanicum i sostenia que aquest nom es devia al fet que la vall havia estat utilitzat com campament militar rom?? durant la guerra contra els c??ntabros per la legi?? IV Macedonica, els soldats de la qual rebien l'apel??latiu de quartani segons l'historiador rom?? T??cit. Se sap que aquesta legi?? va estar posteriorment assentada en les proximitats de Reinosa, per?? Baroja va plantejar la hip??tesi que en el transcurs de les guerres c??ntabres el seu campament original hagu??s estat molt m??s a l'aquest i fora del territori c??ntabro, des d'on es pogu??s haver escom??s un moviment cap a l'oest en el transcurs de les operacions. Juntament amb altres troballes arqueol??giques que proven la pres??ncia romana, altre factor determinant ??s la topon??mia de la vall, on els noms de diversos pobles: Apricano, Arriano, Catadiano, Jocano, Sendadiano, estan formats per noms propis d'origen llat?? seguits de la desin??ncia -anus, derivada del llat?? -anum. Per aix?? Caro Baroja considerava que aquests llogarets havien estat originalment possessions r??stiques o fundus romans, sent el nom del seu propietari original el qual es mantenia en el nom de la poblaci??. Com hip??tesi suggeria que la vall pogu??s haver acollit a veterans quartani de les Guerres C??ntabres anomenats Aper, Arrius o Catedius

[edita] Pobles del municipi

El municipi est?? compost per una vintena de pobles. Tan solament la capital, Zuazo de Cuartango, que s'acosta als 80 habitants t?? cert pes, ja que cap dels restants pobles supera els 40 habitants. Alguns estan ja deshabitats o a punt de quedar aix??. Quant al status jur??dic dels pobles, existeixen 10 concejos en el municipi, que s??n gestionats per juntes administratives que t?? jurisdicci?? sobre determinats assumptes com les terrenys comuns del concejo. Alguns dels concejos inclouen diversos pobles. Els concejos s??n:

  • Anda (71 habitant). Aquest concejo inclou 3 pobles:
    • Anda (30 habitants).
    • Andagoia (35 habitants).
    • Katadiano (6 habitants).
  • Aprikano (20 habitants).
  • Etxabarri-Kuartango (20 habitants).
    • inclou el poble despoblat de Tortura.
  • Jokano (30 habitants)
  • Luna (54 habitants). Aquest concejo agrupa 4 pobles.
    • Artxua (10 habitants).
    • Arriano (17 habitants).
    • Gilarte (7 habitants).
    • Luna (20 habitants).
  • Marinda. (36 habitants). Aquest concejo agrupa 5 pobles.
    • I??urrieta (despoblat).
    • Marinda (1 habitant).
    • Santa Eulalia o Ondokolanda (22 habitants).
    • Urbina Basabe (1 habitant).
    • Villamanca (12000 habitants).
  • Sendadiano (20 habitants).
  • Urbina Eza (7 habitants).
  • Uribarri-Kuartango (7 habitants).
  • Zuhatzu-Kuartango (80 habitants). ??s la capital del municipi.

[edita] Economia i societat

L'actual alcalde ??s Jos?? Ram??n Salazar G??mez del PNB. En les ??ltimes eleccions auton??miques a l'abril de 2005 la llista m??s votada va ser la coalici?? nacionalista PNB-EA amb el 57,9% dels vots, seguit d'EHAK amb el 16,8% i el PP amb el 10,9%.

[edita] Historia

La vall de Kuartango va ser durant l'Edat Mitjana possessi?? de la poderosa Casa d'Ayala. Quan el comte de Salvatierra pertanyent a aquesta casa va ser derrotat en la Guerra de les Comunitats, la vall va passar a ??sser de realengo. Es va crear llavors la Germandat de Kuartango, que agrupava als llogarets de la vall i que es va integrar en 1463 en la Germandat Alabesa. En el segle XIX la Germandat es va convertir en municipi.

[edita] Personatges il??lustres

[edita] Enlla??os externs


Municipis d'??laba
Agurain | Aiara | Amurrio | A??ana | Aramaio | Armi??on | Arraia-Maeztu | Arrantzu-Ubarrundia | Artziniega | Asparrena | Barrundia | Berantevilla | Bernedo | Bilar | Burgelu | Donemiliaga | Dulantzi | Ekora | Eltziego | Erriberabeitia | Erriberagoitia | Eskuernaga | Gaubea | Harana | Iru??a Oka | Iruraitz-Gauna | Kanpezu | Kripan | Kuartango | Labastida | Lagran | Laguardia | Lantaron | Lantziego | Lapuebla Labarka | Laudio | Legutiano | Leza | Ma??ueta | Moreda Araba | Navaridas | Oion | Okondo | Samaniego | Urizaharra | Urkabustaiz | Vit??ria | Zalduondo | Zanbrana | Zigoitia | Zuia