Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Armi??on - Viquip??dia

Armi??on

De Viquip??dia

Armi??on
Armi??on
Escut deArmi??on
(En detall)
Localitzaci??
Localitzaci?? deArmi??on
Municipi de d'??laba
Esgl??sia de San Andr??s
Esgl??sia de San Andr??s
Estat
??? CCAA
??? Prov??ncia
??? Comarca
Espanya
CA Basca
??laba
Quadrilla d'A??ana
Gentilici salinero
Predom. ling. Castell??
Superf??cie 10,6 km??
Altitud n/d
Poblaci?? (2005)
  ??? Densitat
199 hab.
18,77 hab/km??
Coordenades 42?? 43??? 26??? N 2?? 52??? 22??? OCoordenades: 42?? 43??? 26??? N 2?? 52??? 22??? O
Dist??ncies 24 km de Vit??ria
Formaci??
Fundaci??
 
1140
Dirigents:
??? Alcalde:

Vicente Pascual Pascual
(PP)
Codi postal 01220

Armi??on ??s un municipi d'??laba, de la Quadrilla d'A??ana. El municipi est?? format per tres pobles, que al seu torn formen concejos: Armi??on, que ??s la principal poblaci?? i capital del municipi., Estavillo i Lacorzana, que per la seva escassa poblaci?? es va extingir com concejo i actualment ??s administrat directament pel municipi.

Taula de continguts

[edita] Hist??ria

Armi??on ha estat hist??ricament una important zona de passada des de l'??poca de la romanitzaci??. Dels pobles que integren el municipi es creu que el m??s antic ??s Estavillo, per la seva ubicaci?? sobre un promontori. Apareix esmentat per primera vegada en un document de donaci?? de l'any 871 sota la denominaci?? de Vila Stabellu. Armi??on va sorgir com un assentament lligat a Estavillo en la zona m??s baixa i menys protegida de la vall prop del riu Zadorra. L'estrat??gica situaci?? de Armi??on al costat del riu Zadorra i en una cru??lla de camins, va fer d'aquesta poblaci?? el lloc ideal per a situar un pont que articulava els camins procedents de La Rioja i Burgos cap al nord, aix?? com una venda per al descans dels caminants. Armi??on apareix esmentat en el Cartulari de San Mill??n del segle XI sota la denominaci?? d' Aramingon.

Durant l'Edat Mitjana Estavillo i Armi??on estan unides i pertanyen des del segle XIII a la jurisdicci?? de la vila de Trevi??o. Armi????n i Estavillo es van separar de Trevi??o a principis del segle XV arran d'un plet. Ambdues llogarets van formar des del segle XV la Germandat d'Estavillo que es va integrar en Germandat d'??laba entre finals del segle XV i principis del segle XVI. La Germandat estava formada pels pobles de Armi????n i Estavillo que formaven un ??nic concejo amb alcalde com??. Tant Armi??on com Estavillo posse??xen el t??tol hist??ric de viles, encara que es desconeix que any els va ser concedit. A mitjan segle XIX, amb la reforma municipal, la Germandat d'Estavillo es transforma en el municipi d'Armi??on.

Si la denominaci?? hist??ricament m??s correcta del nou municipi hagu??s d'haver estat Estavillo, la veritat ??s que per aquell temps Armi??on havia superat ja sobradament Estavillo en import??ncia i poblaci??, el que va provocar l'adopci?? del nom d'Armi??on para el municipi. Lacorzana per la seva banda, va anar una vila de senyoriu pertanyent a la Germanor de la Ribera i es va integrar amb posterioritat al municipi.

[edita] Economia

El municipi conta amb unes poques f??briques, assentades en els marges de la carretera que va a Logronyo. Destaca l'empresa Intecsa (Ind??stries T??cniques de l'Escuma) que posse??x una plantilla que supera els 100 treballadors. Abans funcionaven tamb?? una totxaneria i una empresa t??xtil en el municipi situades en la mateixa ubicaci??.

[edita] Administraci??

Llista d'alcaldes
2003 Vicente Pascual Pascual (PP)
1999 (PP)
1995 (PP)
1991 (PP)
1987 (PNB)
1983 (PNB)
1979 (UCD)

[edita] Demografia

Evoluci?? demogr??fica
1877 1900 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005
649 374 406 432 380 347 307 187 148 127 146 139

[edita] Enlla??os externs

Municipis d'??laba
Agurain | Aiara | Amurrio | A??ana | Aramaio | Armi??on | Arraia-Maeztu | Arrantzu-Ubarrundia | Artziniega | Asparrena | Barrundia | Berantevilla | Bernedo | Bilar | Burgelu | Donemiliaga | Dulantzi | Ekora | Eltziego | Erriberabeitia | Erriberagoitia | Eskuernaga | Gaubea | Harana | Iru??a Oka | Iruraitz-Gauna | Kanpezu | Kripan | Kuartango | Labastida | Lagran | Laguardia | Lantaron | Lantziego | Lapuebla Labarka | Laudio | Legutiano | Leza | Ma??ueta | Moreda Araba | Navaridas | Oion | Okondo | Samaniego | Urizaharra | Urkabustaiz | Vit??ria | Zalduondo | Zanbrana | Zigoitia | Zuia