[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Armiñon - Viquipèdia

Armiñon

De Viquipèdia

Armiñon
Armiñon
Escut deArmiñon
(En detall)
Localització
Localització deArmiñon
Municipi de d'Àlaba
Església de San Andrés
Església de San Andrés
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
Espanya
CA Basca
Àlaba
Quadrilla d'Añana
Gentilici salinero
Predom. ling. Castellà
Superfície 10,6 km²
Altitud n/d
Població (2005)
  • Densitat
199 hab.
18,77 hab/km²
Coordenades 42° 43′ 26″ N 2° 52′ 22″ OCoordenades: 42° 43′ 26″ N 2° 52′ 22″ O
Distàncies 24 km de Vitòria
Formació
Fundació
 
1140
Dirigents:
• Alcalde:

Vicente Pascual Pascual
(PP)
Codi postal 01220

Armiñon és un municipi d'Àlaba, de la Quadrilla d'Añana. El municipi està format per tres pobles, que al seu torn formen concejos: Armiñon, que és la principal població i capital del municipi., Estavillo i Lacorzana, que per la seva escassa població es va extingir com concejo i actualment és administrat directament pel municipi.

Taula de continguts

[edita] Història

Armiñon ha estat històricament una important zona de passada des de l'època de la romanització. Dels pobles que integren el municipi es creu que el més antic és Estavillo, per la seva ubicació sobre un promontori. Apareix esmentat per primera vegada en un document de donació de l'any 871 sota la denominació de Vila Stabellu. Armiñon va sorgir com un assentament lligat a Estavillo en la zona més baixa i menys protegida de la vall prop del riu Zadorra. L'estratègica situació de Armiñon al costat del riu Zadorra i en una cruïlla de camins, va fer d'aquesta població el lloc ideal per a situar un pont que articulava els camins procedents de La Rioja i Burgos cap al nord, així com una venda per al descans dels caminants. Armiñon apareix esmentat en el Cartulari de San Millán del segle XI sota la denominació d' Aramingon.

Durant l'Edat Mitjana Estavillo i Armiñon estan unides i pertanyen des del segle XIII a la jurisdicció de la vila de Treviño. Armiñón i Estavillo es van separar de Treviño a principis del segle XV arran d'un plet. Ambdues llogarets van formar des del segle XV la Germandat d'Estavillo que es va integrar en Germandat d'Àlaba entre finals del segle XV i principis del segle XVI. La Germandat estava formada pels pobles de Armiñón i Estavillo que formaven un únic concejo amb alcalde comú. Tant Armiñon com Estavillo posseïxen el títol històric de viles, encara que es desconeix que any els va ser concedit. A mitjan segle XIX, amb la reforma municipal, la Germandat d'Estavillo es transforma en el municipi d'Armiñon.

Si la denominació històricament més correcta del nou municipi hagués d'haver estat Estavillo, la veritat és que per aquell temps Armiñon havia superat ja sobradament Estavillo en importància i població, el que va provocar l'adopció del nom d'Armiñon para el municipi. Lacorzana per la seva banda, va anar una vila de senyoriu pertanyent a la Germanor de la Ribera i es va integrar amb posterioritat al municipi.

[edita] Economia

El municipi conta amb unes poques fàbriques, assentades en els marges de la carretera que va a Logronyo. Destaca l'empresa Intecsa (Indústries Tècniques de l'Escuma) que posseïx una plantilla que supera els 100 treballadors. Abans funcionaven també una totxaneria i una empresa tèxtil en el municipi situades en la mateixa ubicació.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes
2003 Vicente Pascual Pascual (PP)
1999 (PP)
1995 (PP)
1991 (PP)
1987 (PNB)
1983 (PNB)
1979 (UCD)

[edita] Demografia

Evolució demogràfica
1877 1900 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005
649 374 406 432 380 347 307 187 148 127 146 139

[edita] Enllaços externs

Municipis d'Àlaba
Agurain | Aiara | Amurrio | Añana | Aramaio | Armiñon | Arraia-Maeztu | Arrantzu-Ubarrundia | Artziniega | Asparrena | Barrundia | Berantevilla | Bernedo | Bilar | Burgelu | Donemiliaga | Dulantzi | Ekora | Eltziego | Erriberabeitia | Erriberagoitia | Eskuernaga | Gaubea | Harana | Iruña Oka | Iruraitz-Gauna | Kanpezu | Kripan | Kuartango | Labastida | Lagran | Laguardia | Lantaron | Lantziego | Lapuebla Labarka | Laudio | Legutiano | Leza | Mañueta | Moreda Araba | Navaridas | Oion | Okondo | Samaniego | Urizaharra | Urkabustaiz | Vitòria | Zalduondo | Zanbrana | Zigoitia | Zuia