[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Laguardia - Viquipèdia

Laguardia

De Viquipèdia

Guardia
Laguardia
Localització
Localització de Guardia
Municipi de d'Àlaba
Vista del poble
Vista del poble
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
Espanya
CA Basca
Àlaba
Quadrilla de Laguardia-Rioja Alabesa
Gentilici Rabudos
Predom. ling. Castellà
Superfície 62,08 km²
Altitud 635 m
Població (2005)
  • Densitat
1.484 hab.
23,9 hab/km²
Coordenades 42° 33′ 00″ N 2° 34′ 59″ OCoordenades: 42° 33′ 00″ N 2° 34′ 59″ O
Distàncies 44 km de Vitòria
Formació
Fundació
 
1168
Dirigents:
• Alcalde:

María Jesús Amilibia Argote
(PNB)
Codi postal 01300
Web

Laguardia (en basc Guardia) és un municipi d'Àlaba, de la Quadrilla de Laguardia-Rioja Alabesa. Es troba en una zona alta i està envoltada per una muralla que va manar aixecar el rei Sanç el Fort de Navarra. Encara es conserven cinc portes d'accés a la ciutat. Els seus nom són: Mercadal, Carnicerías, Paganos, San Juan, i Santa Engracia. Els seus carrers i racons conserven un gran sabor medieval. La seva economia està basada en la indústria del vi, amb elaboració pròpia i nombrosos cellers.

Taula de continguts

[edita] Topònim

L'origen de Laguardia està en un castell fundat en el segle X pel rei navarrès Sanç Abarca. Aquest castell va rebre el nom de La Guàrdia de Navarra, nom que posava l'accent en la seva òbvia funció defensiva. Anys més tard, en 1164 el seu successor, Sanç el Savi fundaria la vila, situant-la al costat del castell, com un baluard del regne en el seu flanc sudoccidental, on els navarresos lluitaven amb els castellans pel control de La Rioja. Durant l'Edat Mitjana va rebre noms com Leguarda, Gardia, Guàrdia, Guoardia, Lagarde, Lagardia i Laguoardia fins que va quedar fixat en l'actual Laguardia.

Existeix certa controvèrsia sobre el nom basc de la localitat. A la fi del segle XIX es va estendre erròniament la creença que abans de la concessió de la carta de villazgo en 1164, la població de Laguardia s'havia anomenat Biasteri. Molts van veure en Biasteri un topònim d'origen basc i es van fer populars etimologies com bi haitz herri (poble de les dues penyes). Això va dur a utilitzar Biasteri fins a dates recents com nom en euskera de la localitat. No obstant això en els últims anys del segle XX filòlegs i historiadors van arribar a la conclusió consensuada que Biasteri havia estat el nom antic de la veïna localitat de Viñaspre, no de Laguardia i que per tant no cabia realitzar aquesta associació. En l'actualitat l'Euskatlzaindia considera que el nom correcte en euskera de la localitat és Guardia. Actualment s'utilitza la denominació bilingüe Laguardia/Guardia, si bé el nom oficial segueix sent Laguardia.

[edita] Monuments i llocs d'interès

  • Santa María de los Reyes, que fou probablement un monestir templer, per exemple, al costat hi ha una torre que es diu torre Abacial (prové d'Abad). Té una admirable façana gòtica amb un pòrtic que es conserva gairebé intacte, que va acabar de llaurar-se en el segle XIV en el segle i policromat en el XVII. És un dels pocs pòrtics policromats que es conserven a Espanya (a Toro (Zamora) existeix un altre). Les talles de les arquivoltes representen als apòstols; en el mainell està representada la Verge dels Reis ja que aquest pòrtic narra la vida de la Santa Verge. El timpà està dividit en tres parts, amb relleus historiats.
  • San Juan, que va ser iniciada en estil romànic i conclosa en el gòtic. Té una capella adossada, del segle XVIII, consagrada a la Verge del Pilar. La portada sud és de finals del s. XII, d'estil romànic francès. La seva torre-campanar va pertànyer a un castell i més tard se li va afegir l'espadanya. *Ermita de Santa María de Berberana, romànica. És l'única església en tota La Rioja que té un absis quadrat.
  • Ajuntament renaixentista.
  • Convent dels Caputxins.
  • Casa de la Primícia.
  • Plaça Major.
  • Restes prehistòriques d'alguns dòlmens i un poblat celtíbero en la localitat de La Hoya. Estany celtíber.
  • Casa natal del fabulista Félix María de Samaniego.

[edita] Personatges il·lustres

  • Félix María Samaniego (1745–1801), faulista del segle XVIII.
  • José Cardiel (1704–1782), missioner jesuïta, explorador del la Patagònia argentina.

[edita] Enllaços externs


Municipis d'Àlaba
Agurain | Aiara | Amurrio | Añana | Aramaio | Armiñon | Arraia-Maeztu | Arrantzu-Ubarrundia | Artziniega | Asparrena | Barrundia | Berantevilla | Bernedo | Bilar | Burgelu | Donemiliaga | Dulantzi | Ekora | Eltziego | Erriberabeitia | Erriberagoitia | Eskuernaga | Gaubea | Harana | Iruña Oka | Iruraitz-Gauna | Kanpezu | Kripan | Kuartango | Labastida | Lagran | Laguardia | Lantaron | Lantziego | Lapuebla Labarka | Laudio | Legutiano | Leza | Mañueta | Moreda Araba | Navaridas | Oion | Okondo | Samaniego | Urizaharra | Urkabustaiz | Vitòria | Zalduondo | Zanbrana | Zigoitia | Zuia