Eltziego

De Viquip??dia

Eltziego (en castell?? i oficial Elciego) ??s un municipi d'??laba, de la Quadrilla de Laguardia-Rioja Alabesa.

[edita] Top??nim

El catedr??tic de gram??tica hist??rica de l'espanyol Ricardo Ci??rbide va publicar un article sobre el top??nim Eltziego explicant les v??ries hip??tesis existents sobre la seva possible etimologia. Existeix una etimologia popular, bastant estesa, que fer derivar el nom del poble d'una suposada Venta del Ciego, que va existir en el lloc. Segons la llegenda el primitiu nucli de poblaci?? es trobava on actualment est?? l'ermita de San Vicente. En aquell lloc existia un venda que va donar lloc al nom del poble. Aquesta etimologia apareix esmentada en el Diccionari Hist??ric Geogr??fic del Pa??s Basc de Pascual Madoz, publicat en 1802.

??	Es diu tamb?? que cert ve?? cec va fer en els referits termes [al??ludeix a la Ribera, lloc on va poder estar el casc primitiu d'Eltziego] una venda anomenada del Cec, per a comoditat dels transe??nts, de la qual versemblantment va prendre el seu nom aquesta vila.	??

No obstant aix??, Ci??rbide no considera aquesta versi?? versemblant i la descarta per dues raons:

• Eltziego apareix documentat per primera vegada en una data molt primerenca (1067) i sota el nom El Cieko.
• Existeixen en les proximitats altres dues localitats com Lanciego o Samaniego, que presenten la mateixa terminaci?? -iego i que indu??xen a pensar en l'exist??ncia del mateix patr?? en els tres top??nims.

Segons Ci??rbide la hip??tesi m??s plausible ??s pensar que el top??nim est?? format per una arrel unida al sufix -iego, que ??s segons l'autor una evoluci?? roman?? del sufix llat?? -eco. Aquest sufix tindria el mateix valor que -edo, indicant lloc de. Sobre l'arrel que s'adaptaria a la formaci?? d'un nom com Elciego segons Ci??rbide aquesta seria elicina, paraula que significa alzina i que ??s una evoluci?? del llat?? vulgar elice. L'evoluci?? hauria estat alguna cosa aix?? elicinaeco->el(i)ci(n)ieco->elcieco->elciego. Segons aquesta hip??tesi que defensa Ci??rbide, Elciego significaria etimol??gicament l'alzinall.

Una altra hip??tesi que Ci??rbide considera plausible, per?? no probable, ??s la de derivar el nom de l'ib??ric ilici, al costat del sufix -iego. Aquest terme apareix en l'arrel del top??nim Elx. Finalment Ci??rbide descarta que el top??nim Eltziego pogu??s tenir origen en la paraula basca elke (camp conreat), com ha solgut apuntar-se per alguns autors. Ci??rbide descarta aquesta hip??tesi per raons ling????stiques (considera impossible obtenir Eltziego a partir d'una evoluci?? de la paraula elke) i hist??riques; al seu judici en la topon??mia de la Rioja Alabesa t?? molt poca influencia l'euskera, ja que es tracta d'una comarca que en l'antiguitat tenia substat ??tnic c??ltic (berons), fou profundament romanitzada i posteriorment a l'Edat Mitjana, encara que va rebre poblaci?? alabesa i navarresa que era basc??fona, va quedar molt romanitzada.

At??s que es va deixar de parlar euskera en la comarca fa molts segles, no existia un nom tradicional per al poble en aquest idioma. Despr??s d'estudiar el tema l'Euskaltzaindia va considerar que el nom correcte en aquest idioma era Eltziego, que ??s una adaptaci?? d'Elciego a la pronunciaci?? i grafia de l'euskera (que no posse??x un so com la c en castell??). L'actual corporaci?? municipal no obstant aix?? ha optat per utilitzar el nom Zieko, que es basa en El Cieko, nom antic amb el qual apareix transcrit el nom del poble en 1067 i considerant que el primer element ??s un article. Actualment aquesta forma ??s la qual s'utilitza com denominaci?? cooficial per l'ajuntament. En 2006 es va tractar d'oficialitzar la denominaci?? Elciego/Zieko, per?? el Govern Basc i la Diputaci?? Foral d'??laba van desestimar aquesta oficialitzaci?? en considerar que no s'ajustava a les normes ling????stiques. [1]

[edita] Historia

El primer testimoniatge escrit sobre Elciego es troba l'any 1067, en el Cartulari de San Mill??n de la Cogolla. Es tracta d'un document en forma d'acta de testament d'Aznar D??az de Zieko, redactat en llat?? de l'??poca amb un esperit profundament cristi??. No es pot parlar de la hist??ria de Eltziego sense tenir en compte el Fur de Laguardia. El Fur est?? datat el 25 de Maig de 1164 i va ser atorgat per San?? VI el Savi. El llogaret Elciego, igual que tants altres, es va veure beneficiat. Els seus habitants van rebre privilegis per pert??nyer a aquesta franja conflictiva lim??trofa, sovint assotada per les constants lluites entre el Regne de Navarra i el Regne de Castella. El Fur concedia facilitats per a tots els pobladors d'aquestes zones lim??trofes, la poblaci?? augmentava i la defensa d'aquestes terres estava assegurada.

Durant els segles XIV i XV la poblaci?? d'Eltziego va en augment. En 1366, segons la fitaci?? de Navarra, contava amb quinze fogars (llars), i a m??s un Clergue i sis fixos-dalgo. A pesar de la tremenda pesta de l'any 1564 que va assolar diversos llogarets fins a desapar??ixer alguna d'elles, Eltziego es va sobreposar. Conforme a la relaci?? donada pel Corregidor de Laguardia, en 1571 Eltziego contava ja amb 150 fogars. '

Els habitants d' Eltziego van nomenar una comissi?? que els represent??s davant el rei a Madrid. Juan S??nchez Navarro de Ubago i Gregorio Vel??zquez foren els triats. Es comen??a el 16 de Mar?? de 1583 i es conclou el 12 de Novembre. La celeritat del proc??s ??s deguda a l'enteniment per ambdues parts i a la necessitat del rei d'obtenir diners per a les seves cont??nues guerres. El rei envia un emissari a Eltziego per a realitzar el cens. Cadascun dels 275 ve??ns haur?? de pagar 11.250 maravedins, el que va fer un total de 3.093.750 maravedins. Complerts els terminis i despr??s de diversos avatars, el 12 de Novembre de 1583, Felip II d'Espanya concedeix a Eltziego la Carta de Privilegi. En ella se separa de la vila de Laguardia i la constitu??x en "vila de per si i sobre si", dotant-la de jurisdicci?? pr??pia i de tots trets i instruments propis de la just??cia: "picota, forca, ganivet i cep".

Durant el segle XVIII es realitzen les principals obres del poble: (Pla??a Major, Ajuntament, amb el seu escut propi, regal del rei Felipe II, l'ermita de la Verge de la Pla??a, etc. El desenvolupament econ??mic va unit al desenvolupament art??stic. El tema vin??cola cobra gran auge i es construeixen les cases senyorials. El segle XIX suposa un fian??ament econ??mic amb visi?? de futur. Eltziego ??s el major productor de vi de la zona i la seva principal preocupaci??, igual que en tota la zona, era la d'instal??lar una producci?? vin??cola de tipus industrial La Real Bascongada d'Amics del Pa??s va propiciar les millores tecnol??giques que van donar lloc al naixement del va venir Rioja. Camilo Hurtado de Am??zaga, Marqu??s de Riscal, va ser pioner a rendabilitzar els projectes d'aquesta societat i va posar les bases per a una veritable industrialitzaci?? vitivin??cola al m??s pur estil bordel??s.

Des del punt de vista social, la poblaci?? es dividia en dues grans estaments: els hidalgos (lliures de c??rregues i impostos, amb dret a propietat de terres) i els pertanyents al poble pla. Molta gent s'instal??la en Eltziego acreditant la seva condici?? de noble mitjan??ant la seva carta execut??ria, acollint-se als avantatges de tal condici?? i a la prosperitat de la vila. En 1864, Eltziego contava amb 345 ve??ns segons el Nomenclator Foral. Durant la primera cambra de segle XX, el sector econ??mic sofreix una important crisi. Es produ??xen tres fen??mens puntuals des del punt de vista social: D'una banda, la divisi?? de la poblaci?? en dues classes diferenciades va desapareixent a poc a poc. D'altra banda, els petits agricultors van adquirint terres i hisendes de terratinents. Ja, finalment, en la vida social, i en vespres de la Guerra Civil, es nota una certa polititzaci??.

[edita] Enlla??os externs

• Ajuntament d'Eltziego
• Eltziego a l'enciclopedia Au??amendi
• Web privada sobre Eltziego

Municipis d'??laba

Agurain | Aiara | Amurrio | A??ana | Aramaio | Armi??on | Arraia-Maeztu | Arrantzu-Ubarrundia | Artziniega | Asparrena | Barrundia | Berantevilla | Bernedo | Bilar | Burgelu | Donemiliaga | Dulantzi | Ekora | Eltziego | Erriberabeitia | Erriberagoitia | Eskuernaga | Gaubea | Harana | Iru??a Oka | Iruraitz-Gauna | Kanpezu | Kripan | Kuartango | Labastida | Lagran | Laguardia | Lantaron | Lantziego | Lapuebla Labarka | Laudio | Legutiano | Leza | Ma??ueta | Moreda Araba | Navaridas | Oion | Okondo | Samaniego | Urizaharra | Urkabustaiz | Vit??ria | Zalduondo | Zanbrana | Zigoitia | Zuia