Jon Juaristi
De Viquip??dia
Jon Juaristi Linacero (Bilbao, 1951) ??s un poeta, novel??lista i assagista en basc i castell??.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Nascut a Bilbao, fill d'un empresari de classe mitjana, ??s el m??s gran de set germans d'una fam??lia nacionalista basca. Va estudiar en el col??legi San Nicol??s de Bilbao on es va crear la primera ikastola en la d??cada de 1950 i, despr??s del canvi de resid??ncia per motius de treball del seu pare, va estudiar en el primer col??legi de l'Opus Dei a Lejona (Biscaia). Als 11 anys comen??a a estudiar basc per iniciativa pr??pia, ja que en la seva casa no es parlava i amb 13 anys se separa de la seva fam??lia i comen??a a viure amb els seus avis paterns. Als 16 anys s'incorpora a ETA per influ??ncia del seu cos??, que formava part d'un comando d'ajuda als alliberats de l'organitzaci?? i despr??s de llegir el llibreVasconia: an??lisis dial??ctico de una nacionalidad, de Federico Krutwig.[1]
Durant la seva adolesc??ncia va militar en ETA, on la seva acci?? m??s destacada va ser posar en contacte ETA amb els cercles carlins enfrontats al r??gim de Franco a causa de l'expulsi?? del pretendent Carlos Hugo de Borb??-Parma. Ja en la Universitat, es va integrar en una escisi?? obrerista (no nacionalista) i minorit??ria d'ETA ETA VI Assemblea, que en 1973 es fusionaria amb la trotskista LCR. Fitxat per la policia, abandona la seva ciutat natal per a estudiar Filologia Rom??nica a Sevilla, i posteriorment es doctor?? a la Universitat de Deusto. De Deusto en fou expulsat en 1972 "per agitador" per?? fou readm??s a l'any seg??ent. En aquesta ??poca va passar alguns per??odes en la pres?? per "fets lleus", i va ser condemnat pel Tribunal d'Ordre P??blic.[3]
En 1974 abandona la LCR i la milit??ncia d'extrema esquerra, renunciant gaireb?? per complet l'activitat pol??tica. Comen??a la seva activitat professional primer com a professor d'ikastola i posteriorment, el 1977, com aprofessor d'institut. Ja en 1980, i des de posicions alienes al nacionalisme de la seva adolesc??ncia, es va afiliar al Partit Comunista d'Espanya (PCE) en el moment que estava en ple proc??s d'unificaci?? amb Euskadiko Ezkerra, cosa que donaria lloc a un nou grup socialdem??crata que rebutjava activament la viol??ncia. El va abandonar en 1986, decebut en no pactar EE amb els socialistes despr??s de les eleccions al Parlament Basc de 1986. El 1987 va ingressar en el Partit Socialista Obrer Espanyol, segons les seves pr??pies paraules, per "imperatius ??tics", afirmant a les seves mem??ries que el fet concret que el va dur a afiliar-se fou un gest testimonial a causa de l'atemptat d'un grupuscle abertzale, el comando Mendeku, contra la Casa del Poble del PSOE de Portugalete, en la que van morir cremats dos militants socialistes.
[edita] Evoluci?? pol??tica
Juaristi ha explicat sovint la seva evoluci?? pol??tica com un proc??s paral??lel al d'altres components de la seva generaci??:
| ?? | "La meva evoluci?? la vaig pronosticar en el seu moment i ??s similar a la de molts altres de la meva generaci??. Gent que va ser nacionalista per la seva tradici?? familiar, que va estar a ETA en els anys 60, en els 70 en l'extrema esquerra, en els 80 va ser socialdem??crata i, despr??s, vam derivar a un liberalisme convencional. S??c una persona conservadora, per?? no d'extrema dreta, i no tornar?? a militar en cap altre partit pol??tic. Ja n'estic immunitzat". | ?? |
La seva ferma presa de postura enfront del terrorisme i el suport a les v??ctimes d'ETA el va dur a implicar-se en la formaci?? del F??rum de Ermua en 1997, creat arran del segrest i posterior assassinat del regidor del Partit Popular a Ermua Miguel ??ngel Blanco. Segons ell mateix recorda, des d'aquesta ??poca no li quedava "ni una gota de progressisme en el cos". En l'??ltima d??cada s'ha autodefinit en diferents entrevistes a mitjans de comunicaci?? com un "nacionalista espanyol". Des de finals dels vuitanta i degut tant a les seves dures cr??tiques al terrorisme basc com al seu suport al moviment ??Basta Ya! i el F??rum d'Ermua viu amena??at per ETA. A la fi de 1999, despr??s de l'anunci d'ETA que donava per finalitzat la treva, i advertit de la serietat de les amenaces en contra seva, va decidir deixar el seu lloc en la Universitat i abandonar definitivament el Pa??s Basc.
Actualment la seva veu cr??tica contra l'etnicisme i la invenci?? i manipulaci?? de mites, en particular per part del nacionalisme basc, que fa creixer a trav??s de nombrosos articles de premsa i d'importants assaigs sobre els discursos identitaris, molt ben acollits pels historiadors. Els seus detractors l'acusen de volubilitat i de fragilitat en els seus compromisos, o de suposades errades en els seus relats hist??rics[2]mentre que els seus defensors solen lloar la seva erudicci??, el seu comprom??s moral i el seu rigor intel??lectual.
Manifesta parlar sis idiomes i llegir alguns m??s. En els darrers anys, convertit al judaisme, dedica una part dels seus articles a la cr??tica de la judeof??bia (en la qual inclou l'anomenat antisionisme) i a la defensa del dret a l'exist??ncia de l'Estat d'Israel.
[edita] Traject??ria acad??mica
Juaristi va ocupar la c??tedra de Filologia Espanyola en la Universitat del Pa??s Basc, la Rei Juan Carlos I a la Universitat de Nova York, i ha estat professor titular de la C??tedra de Pensament Contemporani de la Fundaci?? Ca??ada Blanch a la Universitat de Val??ncia. Tamb?? ha treballat com docent i investigador a Austin (Estats Units) i en el Col??legi de M??xic. Va dirigir la Biblioteca Nacional d'Espanya (2001-2004), c??rrec que va abandonar per a dirigir l'Institut Cervantes fins al seu relleu, despr??s del triomf socialista del 14 de mar?? de 2004. Actualment resideix a Madrid.
[edita] Poesia
La seva l??rica est?? influ??da per l'obra del poeta basc i amic seu Gabriel Aresti i la dels escriptors bascs en castell?? Miguel de Unamuno i Blas de Otero, aix?? com per la ironia del poeta i assagista estatunidenc Wystan H. Auden. Conrea un deliberat prosaisme culturalista dintre de l'anomenada poesia de l'experi??ncia o Nova sentimentalitat, corrent en la que figura com un dels seus membres m??s individualistes. Evoca amb freq????ncia l'??poca del Bilbao de la seva inf??ncia i joventut, i el to dels seus poemes resulta desencantat, amarg, urb?? i intel??ligent. Formalment, recorre a la intertextualitat, la ironia, el prosaisme d'un l??xic quotidian??ssim i els jocs de paraules (paronomasia, calambur). Alterna l'estrofisme cl??ssic amb el vers blanc o lliure, buscant sempre una enunciaci?? trencada i conversacional.
- Diario de un poeta reci??n cansado (1986).
- Suma de varia intenci??n (1987).
- Arte de marear (1988).
- Los paisajes dom??sticos (1992).
- Mediod??a (1993).
- Tiempo desapacible (1996).
- Poes??a reunida (1986-1999) (2001).
- Prosas en verso (2002).
[edita] Assaig
En els seus assaigs ??s tema habitual l'an??lisi, des d'una perspectiva psicol??gica i sociol??gica inspirada en Karl Gustav Jung i Leon Poliakov, de l'arrel hist??rica i m??tica dels nacionalismes europeus, i particularment del nacionalisme basc. S??n freq??ents en aquests textos les incursions filol??giques, aix?? com les refer??ncies i an??cdotes sobre autors, temes i obres de l'ocultisme que sol citar amb distanciament i ironia.
- Euskararen Ideologiak (1976).
- El linaje de Aitor. La invenci??n de la tradici??n vasca (1984).
- Literatura vasca (1987).
- Arte en el Pa??s Vasco (1987). Amb Kosme M. de Bara??ano i Javier Gonz??lez de Durana.
- Vicente de Arana (1990).
- Vestigios de Babel. Para una arqueolog??a de los nacionalismos espa??oles (1992).
- Auto de Terminaci??n: raza, naci??n y violencia en el Pa??s Vasco (1994). Articles: en col??laboraci?? amb Juan Aranzadi i Patxo Unzueta.
- La Europa (cultural) de los pueblos: voz y forma (1994). En col??laboraci?? amb altres autors.
- El chimbo expiatorio (la invenci??n de la tradici??n bilba??na, 1876-1939) (1994).
- El bucle melanc??lico. Historias de nacionalistas vascos (1997).
- Sacra nemesis. Nuevas historias de nacionalistas vascos (1999).
- Sermo humilis: poes??a y po??tica (1999).
- El bosque originario (2000).
- La tribu atribulada. El Nacionalismo Vasco explicado a mi padre (2002).
- El reino del ocaso (2004).
[edita] Altres obres
- La leyenda de Jaun Zuria (1980).
- La tradici??n rom??ntica: leyendas vascas del s. XIX (1986).
- Flor de baladas vascas (1989).
- Cuando canta la serpiente (1989). Gui?? en col??laboraci?? amb Mario Onaind??a.
- Cambio de destino (2006). Mem??ries.
- La caza salvaje (2007). Novel??la.
[edita] Premis
- 1988: ??caro de Literatura.
- 1997: Premi Espasa d'Assaig per El bucle melanc??lico.
- 1998: XV Premi de Periodisme Francisco Cerecedo.
- 1998: Premi Nacional de Literatura per El bucle melanc??lico.
- 1998:Premi Nacional d'Assaig
- 2000: Fastenrath.
- 2007: Premi Azor??n de Novel??la per La caza salvaje.
- 2007: Premi Mariano de Cavia per l'arcicle Teolog??a.
[edita] Bibliografia
- Jon Juaristi, Cambio de destino, Barcelona, Seix Barral, 2006.
