Sionisme
De Viquipèdia
|
|
| T. Herzl i el seu llibre de 1896 L'Estat Jueu |
El sionisme, derivat de Sió (en Hebreu, ציון), el nom d'un turó de Jerusalem, és un moviment polític que afirma el dret a l'existència d'un estat jueu que pren forma com a Israel en base a criteris racials i ètnics[cal citació]. S'ha desenvolupat durant la segona meitat del segle XIX, sobretot entre els Jueus d'Europa central i d'Europa de l'Est sota la pressió dels pogroms i de l'antisemitisme crònic d'aquestes regions, però també a Europa occidental, en resposta al xoc causat pel Cas Dreyfus.
Segons els sionistes, des de la destrucció del temple de Jerusalem i la dispersió dels jueus per l'Imperi romà en resposta a les revoltes de l'any 70 i 135, una part dels jueus expressen el desig constant de tornar a les seves terres ancestrals.
Sota la pressió de l'antisemitisme europeu i sota la influència de les ideologies nacionalistes, una part de la població jueva europea transforma a finals del segle XIX aquest desig religiós en un projecte polític: el sionisme.
Entre 1917 i 1922, el moviment sionista obté per la declaració Balfour (1917) i la conferència de San Remo (1920) una «Llar Nacional Jueva» a Palestina, contra l'opinió dels àrabs palestins que hi viuen i als quals pretén prendre la seva terra[cal citació]. Palestina és llavors col·locada sota mandat britànic, període que s'anomena «Mandat de Palestina».
De 1918 a 1948, la població jueva passa de 83.000 persones a 650.000. El creixement és degut a una forta natalitat, però sobretot a una forta immigració deguda a l'antisemitisme a Europa i la propaganda sionista, sobretot després de la Shoa (el genocidi jueu).
Després d'un conflicte violent entre 1944 i 1947, els britànics abandonen Palestina.
El 1947, la ONU determina el repartiment de Palestina entre un Estat jueu (sobre un 55 %) que és Israel i un estat àrab que és Palestina. Fet que no és acceptat pels àrabs. El nou estat es proclama el 14 de maig de 1948.
El 1948 es funda l'estat d'Israel, seguint els preceptes racistes dels sionisme[cal citació], i expulsant centenars de milers de palestins de les seves terres i cases, per mitjà de matances i accions de terror de grups paramilitars sionistes com Stern oIrgun. A partir d'aleshores, i després de successius èxodes, centenars de milers de palestins viuen en camps de refugiats, i en nombrosso països veïns com Jordània o el Líban.
Entre finals de 1947 i començaments de 1949, l'Estat d'Israel porta una guerra contra cinc estats àrabs que denuncien l'expulsió dels àrabs i no reconeixen l'Estat fundat sobre aquest territori.
El 1967 Israel, s'annexiona Jerusalem Est i els territoris de Cisjordània o la Franja occidental i Gaza, i manté la població sota un règim d'ocupació, mentre comença a instal·lar centenars de colònies o assentaments i a apropiar-se de nombroses terres. Continua el projecte sionista d'un estat del mediterrani al Jordà.
