Jon Mirande

De Viquip??dia

Jon Mirande Ayphasorho (Par??s, 11 d'octubre de 1925- ??d., 28 de desembre de 1972) va ser un escriptor basc, considerat un dels poetes m??s importants de la literatura en basc del segle XX.

Va n??ixer en el si d'una fam??lia suletina, que havia emigrat a Par??s. Va comen??ar a treballar en 1944 com traductor en el Ministeri de Finances en la capital francesa, treball que continuaria realitzant i avorrint durant tota la seva vida. Va residir sempre a Par??s, encara que va viatjar sovint, per llocs com Bretanya, Anglaterra, Irlanda, Holanda, Alemanya i Dinamarca.

Mirande dominava m??s d'una dotzena de lleng??es sent el basc la qual predomina en la seva creaci?? liter??ria, a pesar que no la va aprendre com llengua materna. Els seus pares gaireb?? no sabien franc??s quan van arribar a Par??s, per?? Mirande no va prendre la decisi?? d'aprendre basc fins que tingu?? uns vint anys. Va viure amb els seus pares gaireb?? tota la seva vida i a partir d'aquella edat sempre es va comunicar amb ells en sulet??. Va traduir a el basc a autors cl??ssics en altres lleng??es, tals com John Keats, Edgar Allan Poe, Hugo von Hofmannstahl, Franz Kafka o Federico Garc??a Lorca i a escriptors de literatures minorit??ries, com els bretons Goulven Pennaod i Per Denez. Era acad??mic de llengua bretona i coneixia b?? totes les lleng??es c??ltiques, tant vives com mortes.

Molt influ??t per Nietzsche i Spengler, va desenvolupar un pensament anticristi??, antidemocr??tic i antisemita. El seu ideal era el paganisme precristi?? dels celtes, i creia fermament en la superioritat d'aquesta ??tnia. En alguns dels seus escrits defensa obertament el nazisme. ??dhuc sent independentista, condemnava tant el nacionalisme basc confessional del PNB com el marxista, per ser ambd??s d'arrels judeocristianes i per tant debilitadores de l'esperit. Des d'aquell ambient parisenc tan lluny?? del Pa??s Basc, les seves posicions filonazis xocaven frontalment amb la totalitat dels escriptors bascos, encara que va ser apreciat per la seva extensa cultura i geni literari. Va ser proposat per Koldo Mitxelena com a membre de la Reial Acad??mia de la Llengua Basca, per?? els acad??mics, en una gran part sacerdots, van rebutjar la proposta.

Va publicar els seus primers treballs en la revista Euzko Gogoa, que s'editava a Guatemala. Va participar despr??s en nombroses revistes, com Egan, dirigida per Koldo Mitxelena i Irrintzi, publicada a Caracas per Andima Ibi??agabeitia. Els seus textos provocadors eren rebutjats moltes vegades pels editors. Juntament amb Txomin Peillen, en 1962 va fundar la revista Igela, euskaldun heterodoxoen errebista, de la qual nom??s es van publicar sis n??meros. Va participar al costat de Goulven Pennaod en la revista en bret?? Ar Stourmer.

Es va su??cidar per sobredosi de barbit??rics el 28 de desembre de 1972, despr??s d'un llarg per??ode de profunda depressi??. Les seves restes mortals reposen en el cementiri parisenc de Thiais.

[edita] Obra liter??ria

Els seus poemes, dispersos en les nombroses revistes que va col??laborar, van ser recollits en l'antologia p??stuma Orhoituz (Recordant), en 1976; i despr??s en Poemak 1950-1966 (1984). Els seus poemes s'insereixen en la tradici?? del simbolisme franc??s, especialment de poetes com Charles Baudelaire (va traduir "Les flors del mal"), quant a la utilitzaci?? freq??ent de temes provocadors, com la prostituci?? o l'onanisme, per?? divergeixen de la tradici?? simbolista en la seva exaltaci?? del paganisme: canta a la mort heroica en poemes com Eresi (Triaria) i Godu abestia (Can???? goda).

??s autor d'una ??nica novel??la, Haur besoetakoa (La fillola), escrita en 1959 per?? publicada en 1970 per l'editorial Lur, amb una presentaci?? de Gabriel Aresti, d'idees pol??tiques totalment antag??niques. Fins a l'arribada de Aresti, ning?? es va atrevir a publicar-la, i el mateix Mirande es va plantejar la possibilitat de traduir-la a altre idioma i provar sort en altre pa??s. La novel??la de Mirande ha estat comparada amb la Lolita de Nabokov, encara que el mateix Mirande va dir que no va tenir oportunitat de llegir-la. La novel??la narra la relaci?? de pedof??lia entre el protagonista i la seva neboda i fillola Theresa, d'onze anys, amb un desenlla?? tr??gic. Es tracten tres temes intocables alhora: La pedof??lia, l'incest i el su??cidi, pel que es converteix en impossible de publicar en el m??n editorial basc de la seva ??poca.