Joannes Leizarraga

De Viquip??dia

Joanes Leizarraga (Beskoitze, Lapurdi, 1527 - Bastida, Baixa Navarra 1601) fou un escriptor basc d'Iparralde. En 1560 es va convertir al protestantisme (igual que la reina de Navarra, Joana d'Albret) i es va posar a les ordres del S??node de Pau que li va encarregar, per a ajudar en la difusi?? de la reforma entre la poblaci??, la traducci?? de la B??blia a l'euskera. L'edici?? tenia tres llibres:

Iesus Christ Gure Iaunaren Testamentu Berria (El Nou Testament)
Kalendrera, calendari de festivitats religioses
ABC edo Kristinoen instrukzionea, lli??ons rudiment??ries per a aprendre a llegir i la doctrina.

Les tres obres van ser publicades en 1571 en La Rochelle, fortalesa dels hugonots, i al costat de la B??blia va incloure alguns escrits sobre la vida di??ria del cristi??. Els cr??tics destaquen d'ell el m??rit del traductor, ja que se suposa que la llengua en la qual va escriure tenia una escassa tradici?? escrita, almenys en prosa. Es va exigir a si mateix ser ho mes fidel possible al text original. L'haver de traduir oracions subordinades li va dur a imitar la sint??xis de les lleng??es rom??niques. Els investigadors aprecien les normes ortogr??fiques aplicades gaireb?? sense excepci?? en tota l'obra i s??n molts els exemples que demostren el m??tode de traducci?? sistem??tic i meticul??s que hagu?? d'utilitzar. Aix?? fa pensar que Leizarraga, ajudat per un equip de col??laboradors, va crear pr??cticament del no-res una versi?? estandarditzada de l'idioma, per a poder aix?? traduir els textos religiosos tal com exigirien les idees reformistes.

Es nota que va escriure per a bascoparlants del Pa??s Basc franc??s^[1] i no est?? prou clar quin dialecte hi va emprar, ja que va prendre manlleus del labort??, del baix navarr??s i del sulet??. Potser la seva intenci?? era crear una koin?? per a arribar al m??xim de p??blic possible^[2] Alguns autors han arribat a pensar que ell mateix parlava aquesta barreja de diferents dialectes, ??s per aix?? pel que s'han presentat les seg??ents teories:

Lafitte s'at?? al que l'autor mateix diu en el pr??leg, ??s a dir, que va utilitzar el seu euskera natal, ??s a dir el labort?? de Lapurdi^[3]
Segons el pr??ncep Louis Lucien Bonaparte els tres dialectes del Pa??s Basc franc??s van estar en una ??poca units, i Leizarraga hauria escrit quan ??dhuc aix?? era aix??. Aquesta teoria conta amb un seri??s obstacle, doncs tot just un segle despr??s s'escriuria en labort??, baix navarr??s i sulet?? ^[4]
Mathieu Ren?? Lafon afirma que en aquella ??poca molts baix navarresos i suletins viatjaven al poble de Leizarraga, Beiskoitze. A m??s, els pares i avis de l'escriptor eren de la Baixa Navarra i els ajudants que li va assignar la reina de Navarra eren suletins. Aix?? s'explicaria que les tres formes estiguin presents en els seus textos.

Cal tenir en compte que la costa de Lapurdi en aquella ??poca era de gran import??ncia econ??mica a nivell europeu, i encara que no estava integrada dintre de les fronteres del Regne de Navarra, Leizarraga va utilitzar com base la flexi?? verbal d'aquesta regi??.^[5] A causa del ??s cult del llenguatge que exigiria una traducci?? d'aquesta mena i a la fidelitat meticulosa que s'havia d'exigir al text original, va haver de prendre molts pr??stecs del llat?? en detriment de paraules d'origen basc. Per exemple, va traduir pescador d'homes per giza pescadore, en comptes del cast??s giza arrantzale. D'una banda ??s innovador en l'??s de l??xic cult, per?? per altre molt arcaitzant en la morfologia i la fon??tica. Igual que en el cas de Juan P??rez de Laz??rraga es poden trobar rastres ling????stics anteriors al segle XVI.