Bastida (Baixa Navarra)
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
  Bastida / La Bastida de Clarença
Localització de Bastida / La Bastida de Clarença a França
|
|||
 |
|||
| Estat • Regió • Departament • Districte • Cantó |
 FrançaAquitània Pirineus Atlàntics Bayonne La Bastide-Clairance |
||
| Superfície | 23,39 km² | ||
| Altitud | 28 m | ||
| Població (1999) • Densitat |
881 hab. 37,67 hab/km² |
||
| Coordenades | (i) | ||
| Codi postal | 64240 |
||
| Codi INSEE | 64289 |
||
Bastida (en francès: La Bastide-Clairence, en occità La Bastida de Clarença), és una comuna de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió d'Aquitània. Limita amb les comunes de Bardoze i Urt al nord, Hasparren a l'oest, Aiherra al sud i Orègue a l'est. Reguen el municipi els rius Joyeuse (a l'oest) i Arbérou (a l'aquest).
Taula de continguts |
[edita] Història
Aquesta bastida navarresa va ser fundada el 1288 per Claire de Rabastens, sobre un vessant a la vora del riu Aran, d'aquí el seu nom gascón Bastida de Clarença. Als 800 refugiats vinguts principalment de Bigorra se'ls atorgà una carta al juliol de 1312, de part de Lluís I de Navarra, futur Lluís X de França. El naixement d'aquest poble respon a la necessitat de Navarresa de crear una ciutat-forta en aquesta arborada zona fronterera.
La Bastide-Clairence, com el seu nom ho indica, és una ciutat-forta. L'historiador Paul Broca veu allí les restes de la seva antiga i poderosa fortalesa en 1875. La Bastide-Clairence acull a poc a poc a una població comerciant vinguda del sud-oest de França. Més tard, acollirà a refugiats espanyols que fugien de la Inquisició, i a bascos de les ciutats i pobles dels voltants. Existeix altra versió en relació a l'origen de la ciutat. Establí que aquesta hauria estat poblada per colons descendents de diveros llocs, i sobretot, de pelegrins de Santiago de Compostel·la anomenats els francs.
Cap a 1700, la població era de 2.000 persones. Els habitants vivien de la indústria de la fàbrica de claus, de la confecció de la llana, de la indústria de gèneres de punt i de l'agricultura. Fires de 12 dies asseguren la prosperitat de la ciutat. Si bé en el segle XVI els habitants no parlaven el basc, sinó el gascó, a poc a poc adoptaren la llengua i els costums bascos. La ciutat contava en el segle XVII amb 320 cases i molins.
De 1575 a 1789, La Bastide de Clairence va dependre dels senyors de Gramont.Entonis, la ciutat contava amb una important comunitat jueva, després de l'expulsió dels jueus portuguesos. Encara avui, la plau des Arceaux i les seves cases d'entramat alberguen nombrosos artesans. Entre aquestes cases típiques, es distingeixen dues tendències arquitecturales:
- l'estil labortà, amb sostres de frontó, teulada de dos vessants, façanes d'entramat de color vermell o verd sobre volades, i muntants i llindes esculpides.
- un estil de cases navarreses amb teulada de 4 vessants i portes en arc de volta.
La Bastide-Clairence ha estat guardonada amb el títol de "Els plus beaux villages de France", atorgat per una associació independent l'objectiu de la qual és promoure les bases turístiques de petits municipis francesos amb un ric patrimoni. El municipi, antany denominat Labastide-Clairence, va ser rebatejat com La Bastide-Clairence el 25 de juny de 1988.
[edita] La comunitat israelita
Va durar aproximadament 200 anys, des de començaments del segle XVII a la fi del segle XVIII. A la fi del segle XVI, es van instal·lar a Baiona israelitaes sefardins vinguts d'Espanya i sobretot de Portugal, d'on es van dispersar a les tres petites ciutats de Peyrehorade (on els va acollir el senyor d'Aspremont), Bidache i La Bastide-Clairence, on els protegia el duc de Gramont. Sovint anomenats "portuguesos", els israelites de la bastida es repartien entre 70 i 80 famílies en el segle XVII. Van viure allí en una comunitat relativament autònoma designada amb l'expressió de "Nació jueva" i van disposar d'un cementiri distint del cementiri cristià, que es va obrir al començament del segle XVII.
Les inscripcions de les tombes, 62 en total, van ser estudiades pel professor Gérard Nahon de 1962 a 1964. La tomba més antiga data de 1620, la més recent de 1785. En 18 d'elles, la data de la defunció ve expressada en el calendari hebreu. A partir de 1659, tots els noms són bíblics: Jacob, Isaac, Benjamí..., Esther, Sarah, Rebecca... Entre els noms de família figuren Dacosta, Henriquez, Lopez, Nunez, Depas, Alvares... El nombre de israelitas va disminuir notablement a mitjan segle XVIII, quan no es contaven més que una quinzena de famílies jueves. Van passar a ser només sis en 1798. El cementiri pertany al Consistori israelita de Baiona.
[edita] Demografia
| 1896 | 1901 | 1936 | 1954 | 1962 | 1968 | 1975 | 1982 | 1990 | 1999 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1360 | 1341 | 1132 | 825 | 874 | 821 | 844 | 759 | 852 | 881 |
| A partir de 1962, el cens té en compte la població resident definida com a "Population sans doubles comptes" per l'INSEE | |||||||||
[edita] Administració
| Data d'elecció | Identitat | |
|---|---|---|
| No es coneixen dades anteriors a 1995. | ||
| 1995 | Léopold Darritchon | |
| 2001 | Léopold Darritchon | |
[edita] Enllaços externs
- Web oficial del municipi
- Laes bastides a Pirineus Atlàntics
- Article sobre La Bastide-Clairence a l'Enciclopedia Auñamendi
