Labortà
De Viquipèdia
Labortà (basc lapurtera) és un dialecte del basc, que és parlat a la regió de Lapurdi (llevat a Uztarotze i Lekuine, on es parla baix navarrès) i a una petita porció de Navarra (Urdax i Zugarramurdi), comunicats amb la resta de Lapurdi pel port d'Otsondo. Es divideix en dos sotsdialectes:
- Behe Berea (propi), amb les varietats de Sara (el 90 % de la població[1]), Ainhoa (65 %) i Donibane Lohitzune (44 %)
- Nahasi (híbrid), a Arrangoitze i Zugarramurdi.
En la classificació dialectal proposta per Koldo Zuazo els dialectes labortà i baix navarrès formen un de sol: el denominat dialecte navarrès-labortà.
En els inicis de la literatura basca aquest dialecte fou emprat com a llengua literària (Pedro de Axular, Joannes Leizarraga), fins que fou desplaçat per altres varietats, i des del 1968, per l'euskera batua, malgrat l'oposició d'autors com Federico Krutwig o Jon Mirande.
Taula de continguts |
[edita] Característiques
- L'ablatiu plural és -etarik lagunetarik, latzetarik
- Compta amb els adverbis propis nehoiz (inoiz) nehon (inon) nehola (inola)
[edita] Vocabulari Comparat
| Labortà (Urdax/Zugarramurdi) | Baix Navarrès (Valcarlos) | |
|---|---|---|
| Aalkea | Ahalgia | |
| Ilea | Bilua/ilia | |
| Begarria/bearria | Beharria | |
| Lanoa/lainoa | Lanhoa | |
| Ordua/orena | Orena | |
| Bortz/borst | Bost | |
| Lauetanogoi/lauogoi | Lauetanogoi | |
| Ongi etorri | Ontsa jin |
[edita] Referències
- ↑ Pedro de Yrizar Contribución a la dialectología de la lengua vasca San Sebastián : Caja de Ahorros Provincial de Guipúzcoa, 1981
[edita] Enllaços externs
- Página Web sobre l'euskera dialectal
- [1] Dialecte labortà
