Literatura corsa
De Viquip??dia
Literatura corsa ??s la literatura que es fa en cors, una llengua it??lica que es parla a l'illa de C??rsega.
Taula de continguts |
[edita] Primeres mostres
Les primeres mostres s??n de caire oral. Hi ha una gran riquesa en varietat de temes. Les principals mostres de cants populars corsos s??n els voceru, lamentu, nanna, chjama e rispondi, sirinata, fole (contes), stalvatoghlu (can??ons divertides), filastrocce i els cants paghjella (pol??tics i propagand??stics, fets en tres d??stics octosil??l??bics, que podien ser musicals, vocals i polif??nics). Els fole compten amb actors de nomo sobrenatural, com el mazzari (ca??ador d?????nimes), la streghe (encissadora), els lagrimanti i els murtalaghji. Els lamentu, per la seva banda, s??n cants de caire amor??s (com el Terzetti rusinchi), o b?? cants d???emigrants (com la Barbara Furtana), conscrits (com Quando ser?? per Corti), cants de presoners (com U piurvanu turchini) o b?? contuma??os (com Ghjuvan Camellu). Tamb?? hi ha els cants par??dics, com el Fasgianu (plaentera), el Filicone (m??s greu) i el Spanettu (sat??ric).
La literatura culta, per??, es va fer en itali?? tosc??. En el segle XIV aparegu?? en llat?? tosc?? la Cronica de Giovanni della Grossa (1388-1464), continuada posteriorment per Pier Antonio Monteggiani (1464-1525) i Marcantoni Ceccaldi (1526-1559) amb Storia de Corsica, publicada el 1594 per Anton Pietro Filippini.
Durant el segle XVI es distingirien dues vessants. Per una banda, versions a la corsa d???autors italians de certa difusi?? a l???illa (Torquato Tasso, Ariosto, Marini). D???altra, autors en itali?? dorigen cors, molts d???ells recollits en l???antologia de Hyacinthe Yvia-Croce Antologie des ??crivains corses (1929-1931). Hi destacarien Ignazio Cardini (1566-1602), Pietro Cirneo (1447-1507) autor en llat?? de De regus corsicis ; Guiglielmo Guglielmi d'Orezza (1644-1728) amb A Malannata i les Ottave giocose (1702), 36 octaves en itali?? a les quals uneix un lamentu en basti??, un vocero del nord, una nanna i una serenatta del Sud.
En el segle XVII a Bastia, fogar de les lletres, es fundaria el 1659 l???Accademia dei Vagabondi, tot seguint els models peninsulars italians. Angelo Francesco Coloma hi compos?? un Commentario della glorie e prerogative dei Regno e Popoli di Corsica (1685).
Durant la revoluci?? corsa (1729-1763) destacaren te??rics, polemists i pamfletaris com Giulio Matteo Natali, amb Disinganno intorno alla Guerra de Corsica (1736); Don Gregorio Salvini, amb Giustificazione della Revoluzione di Corsica (1758-1764); la correspond??ncia de Pasquale Paoli, publicada el 1846, i l???an??nim Sentimenti dei Nazionali Corsi contro l???invasione della patria (1771). La tradici?? toscanitzant, per??, es mant?? merc?? Vicenzo Giubega (1761-1800) de Calvi, traductor d???Ovidi i Catul al cors.
[edita] El segle XIX
Novament Bastia ser?? el centre cultural de la literatura corsa. Salvatore Viale (1787-1861) compongu?? la considerada primera obra moderna en llengua corsa, La dionomachia (1817), escrita en itali?? per?? amb els di??legs en cors, i que no fou publicada a Bastia fins el 1835, aix?? com els estudis Canti popolari corsi (1843) i Dell???uso della lingua patria in Corsica (1858). Ghjuvan Carlo Gregori (1797-1852), historiador i traductor, l???editor Fabiani i els reculls de novel??la hist??rica fets per Ghjuvan Vito Grimaldi (1804-1863) amb Bartulumea, Ugo Peretti (1745-1837) amb I versi di Sagra, i Rigolo Carlotti (1805-1878) en foren els membres m??s destacats i precursors d???un moviment literari corsista.
Amb el Risorgimento el bonapartista Giuseppe Multado (1810-1896) i el republic?? Gian Paolo Borghetti (1816-1897) escriviren en itali?? normatiu i obres de caire rom??ntic. Ambd??s eren partidaris de trencar amb l??????arcadisme??? dels precursors i descobrir texts en cors com a part del patrimoni popular, com les obres orals contadineschi (pageses), compostes per autors en itali?? com a giocosi (divertiment).
El 1833 Francesco Ottaviano Renucci (1767-1842) , qui estigu?? exilat a G??nova del 1790 al 1804, compongu?? una Storia della Corsica dal 1789 al 1830 i Novelle storiche corse. El 1840 el franc??s Prosper Merim??e va recollir un considerable vocabulari cors a Notes d???un voyage a Corse, que facilita el coneixement de la vida dels pagesos corsos als forasters. El 1841 l???itali?? Niccolo Tommaseo (1802-1874) recull uns Canti popolari corsi, per?? amb voluntat irredentista, i tamb?? fa un recull de la correspond??ncia de Paoli. I el 1854 l???alemany Ferdinand Gregorovius (1821-1894) compongu?? Corsica, compendi d???hist??ria i geografia de l???illa, de caire romanticista. Tots ells contribuirien al coneixement de la realitat dels pagesos corsos que en tindrien els autors posteriors.
El 1866 es publicaria el recull Minutu corsu de poesia popular an??nima. Paolo-Mattei della Foata (1817-1890) ja va compondre nom??s en cors obres com Nanna dei bambinu (1871), A predica di a rustaghja i el recull Poesie giocose in lingua vernacula della pieve d???Ornano (1891). El franc??s Mattei compongu?? el 1877 l???estudi en franc??s Les annales de la Corse, primer estudi dels dialectes corsos. Pietro Lucciana Vattalapesca (1832-1909) de Bastia, fundador de l???Academia Cirnea i de la revista liter??ria en cors Cirno (1905-1908), compongu?? m??s de 40 com??dies i sainets en cors, com In campagna (1888) i el recull Versi italiani e corsi (1887). Finalment, la gran figura del moment fou Santu Casanova (1850-1934), considerat com el Frederic Mistral cors, fundador de la primera revista en cors, A Tramuntana (1896-1914), publicada a Ajaccio, des d???on es propos?? la unificaci?? liter??ria dels dialectes corsos basada en la parla cismuntana; escriv?? en itali?? versos sat??rics com Meraviglioso testamento di Francesco (1875) i La morte ed???funerale di Spanetto (1892) i en cors Primavera corsa (1927), Fiori di cirnu (1930) i Corsica e Pontenovu (1933). ??s considerat l???esgla?? entre les velles generacions d???autors en itali?? i les noves generacions d???autors en cors.
[edita] El segle XX
La literatura corsa del segle XX vindr?? marcada per les noves revistes que es crearen. Abans de la Segona Guerra Mundial hi destacarien A Muvra amb Petru Rocca, A.D. Versini Maiastrale (1872-1950); Matteu Rocca, autor d???I lucchetti (1925); Dumenicu Carlotti (1877-1948) amb el poema Pampame corse (1926) i la gram??tica Lessicu comparativu corsu-italianu-francese (1924); Tomasso Alfonsi (1861-1947) i altres com Antoniu Bonifaziu (1866-1933) amb els poemes Frutti d???imbernu (1924) i el Manualettu di gram??tica corsa (1925) que ser?? b??sic en la normalitzaci?? liter??ria del cors d???aquells anys; Marcu Angeli, autor de Malincunie (1924) i Gigli di stagnu (1932); Ghjuvan-Petru Lucciardi (1862-1928) amb U martiriu di Santa Devota (1912) i La schiodazione (1931); Ghjanettu Notinu U Sampetracciu (1890-?) autor de teatre com I succesi di Natale Zuccone (1927), A pulitica (1928), Arcanghjula (1930) i U bascigli?? di Fiffina (1932); Petru Ricci di Loretu di Casinca (1880-1950), traductor de Moli??re i Labiche al cors; Simon Ghjuvanni Vicinguerra de Petra di Verdi, i molts altres.
D???altra banda, entre el 1923 i el 1939 aparegu?? a Marsella l???almanac bil??ng??e Annu Corsu, dirigit per Antoniu Bonifaziu i Paulu Arrighi (1895-1975), molt influ??t per Mistral i el felibritge i que acabar?? apareguent en franc??s amb el nom L'Anne Corse. Aqu??, per??, s???hi publicaria les primeres novel??les modernes en cors, Pesciu anguilla, rumanzu bastiese (1930) i Filidatu e Filimonda, o a filastrocca di Marco Mah?? (1935) de Sebastianu Nicolai Dalzetto. El 1926 U. Babbiziu public?? el recull Una filza di francesismi colti nelle parlate dialettali corse, i des d???A Muvra far?? el 20 de novembre del 1926 una crida a utilitzar una llengua liter??ria comuna. Tamb?? apareixen altres revistes, com U Fulcone (A Bastia, 1926-1928), A Baretta Misgia (a Aiacciu, 1925), Kyrnos, L???Altagna, U Lariciu (bil??ng??e) i Almanacco Populare di Corsica (en itali??, a Oletta, 1930). Tamb?? destacaren els autors Ageniu Grimaldi, Simonu d???Aull?? i altres.
Despr??s de la segona guerra mundial, la principal revista liter??ria en cors fou U Muntese, apareguda a Bastia entre 1955 i 1972, dirigida per Petru Ciavatti i on hi col??laborarien Petru Rocca, autor de Parl?? d???Aghiacciu (1955) i Tempi ?? tempi (1963), Ignaziu Colombani, autor de Rime di Rustinu (1960); Ghjuvan Maria Bonavita, amb U pane azimu (1967); Antonio Francesco Filippini (1908-?) amb Puesce (1928), Ballate corse (1940), E mi?? lune (1956), U prunalbellu (1958), Lochi e stagioni (1968), Aqua d???aprile (1969) i A silente riva (1970); Marcellu Alessandri, Ignaziu Colombani, Peppu Flori i Ghjacumu Simonpoli.
Una altra revista important del per??ode fou Monte Cintu, apareguda entre el 1959 i el 1963 i dirigida per Carolu Giovoni (1879-1962), traductor de Virgili al cors. Cap el 1974 apareixeria la nova revista Rugiru, de Dumenicantone Geronimi, qui iniciaria la ???segona renaixen??a??? de la llengua corsa???, de la que hi participarien autors com Rinatu Coti (1944), autor d???I guai di a signoria i U vangonu neru; Antoniu Trojani, autor de Dropu cena, Sott????? l???olmu i Pece cruda; l???assagista Ghiacumu Thiers; els poetes Ghjuvanteramu Rocchi, autor dels poemes U spannamente, Ghjuvanghiacumu Albertini, Ghjuvanghjuseppiu Franchi, Ghjacumu Fusina, Ghjacumu Franceschi, Patrizia Gattaceca, Marcellu Acquaviva, Pasquale Ottavi, Francescu Mattei, i Ghjuvanluigi Moranchini; els dramaturgs Saveriu Valentini i Dumenicu Tognotti, aix?? com els grups de teatre popular A Tribbiera i A Ghisunaccia.
Pel que fa a la m??sica, el grup m??s important, I Muvrini, fou fundat el 1975 per Gjuvan Francescu i Alanu Bernardini, fill del poeta Gjuliu Bernardini, que han popularitzat el folklore cors arreu del m??n. D???altres grups musicals s??n I Chjami Agnalesi i A Filetta i el cantautor Ghjuvan Paulu Poletti, autor del recull Canta u populu corsu (1975).
[edita] Bibliografia
- Paul Arrighi (1973) Histoire de la Corse PUF Col. Que sais je, Par??s
- Ghjacumu Thiers, Aureli Argem?? i Roca; Jordi Ba??eres Dossier C??rsega Altres Nacions n??m 6 1984
