Torquato Tasso
De Viquip??dia
Torquato Tasso (Sorrento, prop de N??pols, 11 de mar?? de 1544 - Roma, 25 d'abril de 1595) va ser un poeta itali?? de l'??poca de la Contrareforma. ??s conegut sobretot pel seu extens poema ??pic Jerusalem alliberada, ambientat a l'assetjament de Jerusalem durant la Primera Croada, aix?? com per la bogeria que va patir durant els seus ??ltims anys de vida.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Procedia d'una noble fam??lia origin??ria de B??rgam. Son pare era el poeta cortes?? Bernardo Tasso, que va estar al servei del pr??ncep de Salern, i sa mare, Porzia dei Rossi. Va passar els primers anys de vida a N??pols, on es va educar amb els jesu??tes. Als deu anys, el 1554, va seguir son pare a Roma. La mare de Tasso, que havia rom??s a N??pols, va morir dos anys despr??s, al febrer de 1556. Al setembre d'aquest mateix any, Bernardo Tasso va passar al servei de Guidobaldo II, Duc d'Urbino, i va enviar al seu fill a B??rgam. Al cap de pocs mesos, el futur poeta es va reunir amb son pare a Urbino, i despr??s es va traslladar a Pesaro, on va completar la seua educaci??, sent company d'estudis del fill del Duc.
A principis de 1559, es va reunir amb son pare a Ven??cia. L'any 1560 es va instal??lar a P??dua, on va estudiar filosofia i ret??rica i va escriure la seua obra Rinaldo (1562), poema cavalleresc en vuitenes. D'aquesta ??poca data tamb?? el primer esborrany del seu poema Jerusalem alliberada. M??s endavant, va continuar els seus estudis a Bolonya, per?? va ser expulsat de la ciutat a causa de certs poemes sat??rics. Va tornar a P??dua, on va continuar estudiant, i on va formar part de la informal Academia dei Eterei (Acad??mia dels Eteris), amb el sobrenom de Pentito (Penedit).
Durant la seua estada a P??dua va compondre els seus primers poemes l??rics, dirigits primer a la seua estimada Lucrezia Bendiddio, i despr??s a la mantuana Laura Peperara. Despr??s de finalitzar els seus estudis, l'any 1565, va entrar a Ferrara al servei del cardenal Llu??s d'Este, germ?? d'Alfons II, Duc de Ferrara. Al setembre de 1569 va morir son pare. L'any 1571 Tasso va realitzar un breu viatge a Fran??a, acompanyant el cardenal. La seua estada no va ser agradable (sembla que es va produir un petit incident amb el rei Carles IX, a qui Tasso va criticar inoportunament la seua toler??ncia vers els hugonots), i va tornar a It??lia tan aviat li va ser possible. Segons esmenta en el seu di??leg Cattaneo, durant la seua breu estada a Fran??a va con??ixer al poeta Ronsard.
Despr??s de breus estades a Roma i a Pesaro, Tasso va tornar a Ferrara, i va passar, el 1572, al servei del Duc, Alfons II, amb el t??tol de "gentilhome" (gentiluomo), i, a partir de 1576, amb el c??rrec d'historiador de la cort. L'any 1573, en la cort de Ferrara, va fer representar la seua faula pastoral Amintes, que va tenir un gran ??xit. Va acabar el seu poema Jerusalem Alliberada, en el qual portava treballant uns quinze anys, a l'abril de 1575, per?? no el va fer imprimir, limitant-se a llegir-lo p??blicament en la Cort. Preocupat per la seua obra, sobre la qual tenia dubtes tant literaris com religiosos, va confiar la seua revisi?? a te??legs, fil??sofs i preceptistes literaris. Els revisors van ser molt cr??tics amb l'obra, la qual cosa va contribuir bastant a la inestabilitat ps??quica del poeta. Mentre el poema estava sent revisat, alg??, sense saber-ho l'autor, el va fer imprimir (l'any 1580).
L'any 1576 Tasso va ser agredit per dos cortesans de Ferrara, gelosos del seu ??xit. En aquesta ??poca, coincidint amb la interminable revisi?? de la Jerusalem alliberada, el poeta va comen??ar a mostrar els primers s??mptomes d'una malaltia ps??quica que potser era esquizofr??nia, i que el feia caure en en estats de profunda postraci??, de malenconia sobtada, d'irrefrenable ira i de mania persecut??ria. Tamb?? van anar augmentant els seus escr??pols religiosos. L'any 1575, a petici?? pr??pia, s'havia fet examinar per l'inquisidor de Bolonya, i el 1577 pel de Ferrara. Tot i ser absolt per ambd??s, va continuar turmentant-se. Descontent de tot, va fugir de la cort de Ferrara, disfressat de llaurador, i es va refugiar a Sorrento, a casa de la seua germana, on va romandre alguns mesos. Despr??s d'un breu retorn a Ferrara, va traslladar-se a Tor??.
De nou a Ferrara, va ser readm??s en la Cort del Duc. El seu desequilibri es va aguditzar, arribant a atacar a un criat amb un ganivet. El Duc Alfons, contra el que havia pronunciat p??bliques invectives, el va fer recloure en l'Hospital de Santa Anna (1579-86). El Duc tenia por que l'obsessi?? religiosa de Tasso, que havia arribat a acusar-se a si mateix d'heretgia, acabara sent perjudicial per a la Casa d'Este. A l'hospital va rebre la visita del fam??s autor franc??s Michel de Montaigne, qui esmenta aquesta visita en els seus Assajos.
L'any 1586, Vincenzo Gonzaga va traslladar el poeta a M??ntua, on aquest va poder treballar a la seua obra amb certa tranquil??litat, tot i que va tenir una recaiguda. A l'octubre de 1587 Tasso se'n va anar a M??dena, despr??s a Bolonya, i, el 1588, va ser hoste dels monjos de Monte Oliveto, a N??pols, on va escriure el primer llibre d'un poema que quedaria inconcl??s, el Monte Oliveto, sobre l'origen d'aquella congregaci??.
En els seus ??ltims anys els seus escr??pols religiosos el van portar a realitzar una revisi?? integral del poema, al qual va donar un nou t??tol: Jerusalem Conquerida (Gerusalemme Conquistata, publicat l'any 1593). Va passar els seus ??ltims dies en Roma, al monestir de Sant Onofre, al Jan??cul, a on havia acudit cridat pel cardenal Aldobrandini, i on va morir el 25 d'abril de 1595, poc abans de la data prevista per a la seua coronaci?? com a poeta pel papa Climent VIII. Va ser sepultat en l'esmentat monestir de Sant Onofre.
[edita] Llegenda
La tempestuosa vida de Tasso va cridar l'atenci?? de nombrosos escriptors i artistes. Ja en 1755, el veneci?? Carlo Goldoni va compondre sobre ell una trag??dia en cinc actes. L'any 1790 l'alemany Johann Wolfgang von Goethe va escriure una obra teatral en cinc actes, Torquato Tasso, sobre la bogeria dels ??ltims anys del poeta. El poeta angl??s Lord Byron va publicar l'any 1817 el poema The lament of Tasso.
L'any 1833, Gaetano Donizetti va compondre una ??pera titulada tamb?? Torquato Tasso, amb llibret de Jacopo Ferretti (1784-1852).
[edita] Obres
[edita] Jerusalem alliberada
La Jerusalem alliberada ??s l'obra m??s famosa de Torquato Tasso. Es tracta d'un poema ??pic en vuitenes reials, estructurades en 20 cants. Tracta el tema de l'assetjament de Jerusalem durant la Primera Croada. El tema -la defensa de la fe cristiana- est?? d'acord amb les preocupacions de la Contrareforma, i manifesta el desig d'uni?? de la Cristiandat davant l'amena??a que representa l'Imperi Otom??.
[edita] Rinaldo
El Rinaldo pot considerar-se un antecedent de la Jerusalem alliberada. ??s un poema ??pic en dotze cants escrit l'any 1562, quan el poeta tenia nom??s 18 anys. Narra les aventures de Rinaldo i el seu amor per la princesa Clarice. En el poema ja es troben elements que reapareixeran en la Jerusalem alliberada (aventures, duels, amors, encantaments, somnis, etc.), per?? sense una intencionalitat religiosa tan marcada.
[edita] Amintes
Amintes (Aminta) ??s un drama pastoral, en cinc actes, escrit en hendecas??l??labs i heptas??l??labs alternats. Es va estrenar en la Cort de Ferrara el 13 de juliol de 1573, amb un immens ??xit. Narra l'amor del pastor Amintes per la nimfa S??lvia, que no li correspon per ser devota de la deessa Diana. Creient la seua estimada morta per un llop, Amintes intenta su??cidar-se llan??ant-se des d'una roca. S??lvia, penedida, cerca a Amintes, a qu?? creu mort, i descobreix que s'ha salvat. L'obra acaba amb els dos amants l'un en bra??os de l'altre. L'obra es desenvolupa en l'ambient id??l??lic propi del g??nere pastoral, amb una marcada influ??ncia d'autors grecs com Te??crit; llatins (Virgili); i italians (Sannazaro, Poliziano o Ariosto).
[edita] Rimes
Tasso va treballar durant tota la seua vida en les Rimes, en variats metres: sonets, can??ons en vuitenes, madrigals, etc. Els temes s??n tamb?? diversos: alguns m??s sincers, com l'amor, l'homenatge a la bellesa de la dona o els elogis dedicats als amics, junt amb altres que podem considerar de circumst??ncies, compostos amb motiu de festes. La tem??tica religiosa tamb?? hi est?? molt present.
El poeta va escriure nombrosos madrigals, alguns dels quals van ser musicats per c??lebres compositors de l'??poca, com ara Claudio Monteverdi.
[edita] Di??legs
Tasso va escriure un total de 23 di??legs, la majoria durant la seua estada a l'Hospital de Santa Anna (1579-86), encara en un d'ells se'n dubta de l'autenticitat.
[edita] Epistolari
Compr??n al voltant de 1700 cartes, des de 1564 fins dates pr??ximes a la seua mort.
[edita] Obres menors
- Les set jornades de la Creaci?? (Le sette giornate del Mondo Creato) ??s un breu poema religi??s, escrit en els seus ??ltims anys, que es narra, amb nombroses digressions d'ordre doctrinal i teol??gic, la creaci?? del m??n.
- Els Discursos sobre el poema heroic (Discorsi del poema eroico, 1567 ??? 1570) i els Discursos sobre l'art po??tica (Discorsi dell'arte poetica, 1594) contenen les seues opinions sobre la creaci?? liter??ria.
- Torrismondo, trag??dia en cinc actes.
