Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Ludovico Ariosto - Viquip??dia

Ludovico Ariosto

De Viquip??dia

Est??tua del poeta a Reggio Emilia.
Est??tua del poeta a Reggio Emilia.
Est??tua commemorativa i parc a Ferrara.
Est??tua commemorativa i parc a Ferrara.

Ludovico Ariosto (8 de setembre de 1474 ??? 6 de juliol de 1533) va ser un poeta itali??, autor del poema ??pic Orlando furioso (1516), "Orlando furi??s".

Va n??ixer a Reggio, Emilia, on son pare Niccol?? Ariosto era comandant de la ciutadella. Ludovico va mostrar des de ben aviat un gran inter??s per la poesia, per?? va ser obligat per son pare a estudiar Dret. Despr??s de cinc anys d'estudis, se li va permetre llegir els cl??ssics sota la tutel??la de Gregorio da Spoleto. Per?? despr??s d'un breu per??ode d'estudi dels millors autors en llat??, i havent d'anar-se'n a Fran??a com a tutor de Francesco Sforza, Gregorio va aconsellar Ariosto que continuara amb el grec, consell que Ariosto va seguir.

Poc despr??s, en morir son pare, va haver de deixar les seues ocupacions liter??ries i fer-se c??rrec de la fam??lia, la situaci?? de la qual era ben prec??ria, i mantenir els seus nou germans i germanes, un dels quals es trobava esguerrat. No obstant, en aquest per??ode va tenir temps d'escriure algunes com??dies en prosa i algunes peces de poesia. Algunes d'aquestes obres van atraure l'atenci?? del cardenal Ippolito d'Este, qui va prendre al jove poeta sota la seua protecci?? i el va nomenar gentilhome de la seua casa. No obstant, aquest pr??ncep era la par??dia d'un vertader mecenes. L'??nica recompensa que va rebre el poeta per l??Orlando Furioso, una pe??a dedicada a ell, va ser la pregunta, ?? D'on heu tret tantes hist??ries, Mestre Ludovico? ?? El mateix poeta va queixar-se de la ingratitud del cardenal i va deplorar el temps passat sota el seu jou, i va afegir que si rebia cap minsa pensi?? no era en recompensa de la seua poesia, sin?? pel seu treball com a missatger que el distreia de la seua vocaci?? principal. Ni tan sols va disfrutar la miserable pitan??a que com a pagament pels seus serveis va rebre del cardenal durant aquells anys.

El cardenal se'n va anar a Hongria l'any 1518, i va demanar a Ariosto que l'acompanyara. El poeta va refusar-hi al??legant problemes de salut, el seu gust per l'estudi, la necessitat de prendre cura dels seus assumptes personals i l'edat de sa mare. Les seues excuses no van ser ben rebudes, i fins i tot li va ser negada una entrevista. Llavors Ariosto va dir directament que si el que sa emin??ncia s'havia pensat era tenir un esclau assignant-li l'escassa pensi?? de setanta-cinc corones, estava equivocat i havia de retirar-li la seua protecci?? - que sembla que va ser el que el cardenal va fer.

El germ?? del cardenal, Alfonso, duc de Ferrara, va prendre des d'aleshores al poeta sota el seu patronatge. Aix?? va ser, per??, un simple acte de just??cia, at??s que Ariosto ja s'havia distingit com a diplom??tic, principalment arran de dues visites a Roma actuant com a ambaixador davant del Papa Juli II. La fatiga d'un d'aquells feixucs viatges li va provocar una malaltia de la que mai no es recuper?? totalment, i en la segona missi?? va estar a punt de ser assassinat per ordre del Papa, en un temps en que aquest s'hi trobava enfrontat al duc de Ferrara.

Arran de la guerra, el seu salari de 84 corones va ser susp??s, i amb la pau li va ser reirat definitivament. Ariosto va demanar al duc que li proporcionara o l'ajudara a aconseguir un c??rrec. aix?? que va ser destinat com a governador de la prov??ncia de Garfagnana, pla??a aleshores vacant. En aquesta prov??ncia situada en els cims dels Apenins va passar tres anys. El treball, no obstant, no era gens f??cil: hi havia faccions i bandits. Ariosto, com a governador, disposava de pocs mitjans per a imposar la seua autoritat, i tampoc no va rebre ajuda del duc. Malgrat tot, se sap que el govern d'Ariosto va satisfer tan el sobir?? com el poble. Fins i tot hi ha una an??cdota que narra el fet que va oc??rrer un dia que Ariosto caminava sol i va ser capturat per un grup de bandits, el cap dels quals, en descobrir que el captiu era l'autor de l??Orlando Furioso, va demanar-li humilment perd?? per no haver-li mostrat immediatament el respecte degut al seu rang.

L'any 1508 va apar??ixer la seua pe??a teatral Cassaria i l'any seg??ent I Suppositi.

El 1516, la primera versi?? de l??Orlando Furioso, en quaranta cants, va ser publicada a P??dua. La tercera i ??ltima versi??, en quaranta-cinc cants, va apar??ixer el 8 de setembre de 1532.

[edita] Enlla??os externs