Petru Rocca
De Viquipèdia
Petru Rocca (Vico, vora Ajaccio 1887-1966) fou un escriptor i líder nacionalista cors. Va estudiar a Aiacciu, on va treballar d’impresor, i hi col·laborà a la revista de Santu Casanova A Tramuntana el 1913. Lluità a la Primera Guerra Mundial, on fou ferit i condecorat amb la Legió d'Honor. Quan tornà del front es decantà per l'autonomisme cors i fundà la revista A Muvra (1920), que serà l’òrgan del seu Partitu Corsu d’Azione (PCdA), inspirat en el Partit Sard d'Acció, també fundat per excombatents, i lligat amb el Partit Autonomista Bretó i el Heimatbund alsacià. Es relacionà amb Olier Mordrel, l'abat Jean-Marie Gantois i Hermann Bickler, tot col·laborant amb ells a la revista Peuples et Frontières.
El 1927 s’anomenarà Partitu Corsu Autonomistu, i el 1934 proposà l’elaboració d’una constitució corsa i la declaració d’una resistència fiscal vers França. El partit serà prohibit el 1939 acusat de col·laborar amb Benito Mussolini. El 1945 fou condemnat 15 anys de presó sota la acusació de col·laboracionisme, i morí foscament al seu poble.
[edita] Obres
- Les corses devant l’anthropologie, 1913
- Pruverbii, massime è detti corsi, 1921
- A pignatta, cumedia di Plautu, 1924
- Storia populare di Corsica, 1930
- Una Vittoria Autonomista. L'Assemblea di i "Stati Generali di Corsica, 1934
- Quaderni di u Cursismu, 1935
- Parlà d'Aghjacciu, puesii, 1955
- Tempi è tempi, 1963
