Partit Autonomista Bret??
De Viquip??dia
El Partit Autonomista Bret?? (bret?? Strollad Emrenerien Vreizh, SEV) fou un partit nacionalista bret?? que funcion?? del 1927 al 1931. Fou fundat en el congr??s de Breizh Atao a Rosporden per la plana major de l'Unvaniez Yaouankiz Vreiz(UYV : Uni?? del Jovent Bret??) i en formaren el grup directiu Olier Mordrel, Morvan Marchal, i Maurice Duhamel. Aquest grup havia col??laborat d???antuvi amb la Uni?? Regionalista Bretona i la Federaci?? Regionalista de Bretanya, per?? poc despr??s radicalitzarien llurs postures i demandes nacionalistes, i endem??s eren partidaris del la??cisme i de l???avantguardisme, de manera que d???en???? dels anys 30 s???orientarien f??cilment per la dreta radical i autorit??ria.
El secretari general era Yann Bricler. A Quimper, es reuniren en congr??s representants de Bretanya, de l'Als??cia-Lorena i de la C??rsega signaren la carta fundacional del Comit?? Central des Minorit??s Nationales de France. Els convidats foren els autonomistes alsacians Paul Schall i Hermann Bickler, l'autonomista cors Petru Rocca, el flamenc Franz Wielders, i m??s discretament Hans-Otto Wagner, qui assegurar?? les relacions entre el moviment bret?? i l'Abwehr. Publicarien fins el 1939 la revista Peuples et fronti??res, tancada aleshores per ordre del govern central franc??s.
Pel setembre del 1927 se celebraria el Primer congr??s del PAB a Rosporden, patrocinat per Breizh Atao, i que inclouria antics membres del FRB com M. Duhamel i el grup War Zao de Gwengamp, escisi?? esquerrana del SEV. Hi participaren 300 simpatitzants, i els l??ders tenien un gran hiperactivisme pol??tic i intel??lectual (Mordrel, Fransez Debauvais, Duhamel), de manera que intentaren coordinar-se amb mambres d???altres nacionalitats franceses a trev??s del ja esmenat CCMNF. Per aleshores, Maurice Duhamel formularia un federalisme cooperatiu a escala europea, on els unitats b??siques havien de ser les ???nacionalitats naturals???, definides per la llengua i la hist??ria i que estaven per damunt de les fronteres estatals. En el seu llibre La question bretonne dans son cadre europ??en (1929) considerava com a objectiu immediat transformar Fran??a en un estat federal i encadenar-lo a un proc??s d???unitat a escala europea.
En el Programa del Congr??s de Kastellin del 1928, per??, no va fer a penes propostes de caire econ??mic i social per tal d???evitar tensions internes. Per altra banda, l???activisme pol??tic del PAB i el cultural de Gwalarn amb l???augment de les relacions dels bretonistes a nivell internacional no es van veure acompanyades d???un creixement organitzatiu. El simplisme i la incoher??ncia de molts dels seus raonaments pol??tics els va impedir guanyar adeptes en el m??n obrer. D???aquesta manera, la Federation de Travailleurs Bretons nom??s apleg?? un centenar de treballadors de Roazhon, i la secci?? sindical de Breizh Atao nom??s aplegaria una dotzena d???estudiants. Tenien poca base social, i entre els seus fundadors hi havia petits comerciants (20 %), professionals liberals (16 %), escriptors i sacerdots cat??lics (15 %), treballadors qualificats (10 %), funcionaris (12 %), obrers (5 %), pagesos propietaris (4 %), pescadors (1 %) i altres (2 %). Es produeix aix?? una forta descompensaci?? entre el nivell d???elaboraci?? te??rica, les relacions exteriors i la for??a electoral i projecci?? social.
Entre el 18 d'agost del 1928 i el 1929 celebraren el Segon Congr??s a Kastellin, amb convidats delegats irlandesos, gal??lesos, corsos, flamencs i alsacians. Intentaren atraure???s als regionalistes demanant una autonomia pol??tica que no s???opos??s als interesos francesos, alhora que condemnaven el provincialisme, tot i que sense pronunciar-se sobre el separatisme. Tamb?? apostaven pel modernisme i defugien el tradicionalisme, tot i que reclamaven el retorn de Bretanya a la situaci?? pol??tica del 1532.
L???any 1930 el sector federalista i esquerr?? del PAB, dirigit per Yann-Morvan Gefflot, Ren??-Yves Creston i Fa??ch Eli??s Abeozen va promoure una Ligue Federaliste de Bretagne (LFB), per?? va ser un frac??s. La seva projecci?? electoral fou nul??la, ja que a les eleccions parcials fetes a Gwengamp l???abril del 1930 nom??s obtingueren el 0,02 % i l???octubre del 1930, en unes parcials a Roazhon Sud, un 0,49 % (80 vots dels 16.084 en joc).
Aquest frac??s electoral detonaria les divisions dins el moviment. Despr??s del Congr??s de Roazhon de febrer del 1931, per una banda, Duhamel i Morvan Marchal s???escindiren el setembre del mateix any i marxaren amb la LFB, de caire esquerr?? liberal i federalista, per?? elitista i minoritari amb una vida poc activa. D???altres grups d???esquerres escindits foren el Parti Breton National Revolutionnaire (PBNR), escindit l???agost del 1931, proper al diari Ar Falz (La Fal??, 1933-1935) de Yann Sohier, per?? no aconsegu?? que el PAB s???esquerranitz??s ni que el PCF accept??s el bretonisme.
El sector m??s dret??, dirigit per Olier Mordrel, que havia fundat la revista Stur, el 1932 s'aplegar?? en el nou Partit Nacional Bret??
