Partit Nacional Bretó
De Viquipèdia
El Partit Nacional Bretó (bretó Strollad Broadel Breizh) fou un partit polític bretó de caire obertament nacionalista, que funcionà del 1933 al 1944.
Fou fundat el 1933 per Olier Mordrel amb altres antics militants del Partit Autonomista Bretó. El seu caire era decididament nacionalista, i els continguts corporatius i autoritaris profeixistes es barrejaven amb l’acció directa i l’insurrecionalisme influït pel Sinn Fein irlandès, malgrat haver adoptat la resolució de caire ideològic na ruz na gwenn (“Ni roig ni blanc” en referència a esquerra o dreta), i al qual se li uniren Frañsez Debauvais, Yann Goulet, Yann Bricler, Guiyesse i Celestin Lainé, qui proposaria la creació d’un kardevenu (exèrcit armat), que prendrà el nom de la bandera bretona, Gwenn ha Du (Blanc i Negre) que cometria alguns estralls. També mantenien contactes amb l’organització Ahneherbe de els SS i el cercle de celtòlegs de Munic per via indirecta dels autonomistes alsacians, intensificada del 1938 al 1939.
El 1933 Olier Mordrel aprovaria el programa del partit, Strolladar ar Gelted Adsavet (Per un partit bretó dels celtes reviscolats), on afirmava que el partit aspirava a la construcció d’un estat bretó amb colònies que annexionarien regions limítrofes; també volia excloure dels càrrecs públics als “estrangers i races llatines”, es mostra partidari de la petita i mitjana propietats però alhora vol sociabilitzar la gran propietat (com a via intermitja entre el capitalisme i el socialisme).
El 1941 va patir l'escissió del filonazi Moviment Obrer Social-Nacional Bretó.
