Olier Mordrel

De Viquip??dia

Olier Mordrel, (Par??s, 29 d'abril 1901, 25 d'octubre 1985), de veritable nom Olivier Mordrelle, fou un nacionalista bret?? comprom??s en la col??laboraci?? amb l???Alemanya nazi. ??s tamb?? conegut sota els pseud??nims de Jean de la B??nelais, Er G??dour, Calvez i Olivier Launay. Era fill d'una corsa casada amb el general Joseph Mordrelle (mort el 1942), originari de Bro Sant Malou i que hava fer la seva carrera en les tropes colonials.

Nasqu?? a Par??s on hi pass?? la major part de la seva infantesa. Paradoxalment aprengu?? el bret?? a Par??s. Despr??s dels estudar arquitectura, exerce?? la professi?? durant 10 anys a Quimper. Va tenir un fill Tristan Mordrelle.

[edita] Una joventut bretona

En 1919, s???adher?? grup regionalista Breiz Atao (Bretanya sempre). En 1922, esdevingu?? president de l???Unvaniez Yaouankiz Vreiz (Uni?? de la Joventut de Bretanya). L'any 1925, mentre treballava a Quimper com a arquitecte, va redactar amb Roparz Hemon, el manifest de Gwalarn, en el n??mero de Breiz Atao (n?? 74, febrer 1925) on apareix l???esv??stica, s??mbol escollit pel seu aspecte popular i precristi??. Tamb?? particip?? en el primer congr??s interc??ltic a Dubl??n on la delegaci?? bretona era formada per Fran??ois Jaffrennou (el bard Taldir), Olier Mordrel, Morvan Marchal i Youen Drezen. En 1927, esdev?? co-president del Partit Autonomista Bret?? (PAB), del que ja n???era secretari a la propaganda. Anim?? en els anys trenta, un corrent de joves arquitectes d???esperit nacionalista (posseeix el magasin art D??co Ty Kodaks de\Quimper) i intenda de crear un estil bret?? modern. En 1932, Fran??ois Debeauvais i Olier Mordrel fundaren el PNB 2 (Partit Nacional Bret??), que ser?? dissolt sota el govern d???Edouard Daladier (octubre de 1939) en ra?? del seu comprom??s separatista i de les seves amistats amb altss dignitaris alemanys disposats a afeblir Fran??a per tots els mitjans.

En Breiz Atao (n?? 164, 11 de desembre 1932) declara, signant amb el pseud??nim J. La B /Jean La B??nelais : Jacob?? rima amb Youpp??. (...) " El nostre Jueu " nostre, a Bretanya, ??s doncs sobretot el te??ric de l???Una i Indivisible, abans que Breiz Atao no reprengui l???esv??stica, s??mbol utilitzat igualment pels nazis, el 29 de gener 1933. Public?? a Breiz Atao, en 1933, el programa de govern SAGA (Partit dels Celtes Reviscolats), sota el pseud??nim de T??. Calvez.

En 1934, fund?? la revista Stur (El Tim??), que exhibeix la creu gamada. Repr??n, en aquest peri??dic, les opinions del domini del pensament feixista desenvolupant un nacionalisme celta. Hi publica l'any 1938 una carta de Visi?? de futur (Stur n??12, 01-03/1938, #p??g. 25-26) defensant la brutalitat necess??ria dels pobles mestres - diem si us voleu, els Nordics -, i concloent : Ah ! Aquells d???entre qui tenen mal al ventre en veure matar un pollastre, farien ben b?? d???endurir els nervis tots els matins a l???escorxador municipal : consell d???amic . En 1936, fund?? el Butllet?? de les Minories Nacionals de Fran??a, m??s tard anomeant Pobles i Fronteres, on presenta les reivindicacions en nom de la Bretanya i de les principals minories nacionals europees. Hermann Bickler, encarregat d???articles sobre Als??cia, fou tant obertament lligat al nazisme com Mordrel. En el primer n??mero de Pobles i Fronteres (1er gener 1937, #p??g. 14-16), en Una carta a prop??sit de la Kermesse H??ro??que, el flamenc J. Demeerseman ataca l?????rgan jueu Marianne, declarant No bastar?? d???al??l??gar com a excusa que, potser a Alemanya, la ind??stria del cinema no ??s pas encara totalment alliberada de l???empremta jueva. El 14 de desembre de 1938, Mordrel fou condemnat, amb Fran??ois Debauvais, a un any de pres?? per ?? atemptat contra la unitat de la naci?? ??. De juliol de 1938 a juliol 1939, fou secretari general i redactor de Breiz Atao.

[edita] Segona guerra mundial

[edita] 1939

Abans la declaraci?? de la guerra entre la Fran??a i l'Alemanya, i a fi d???escapar a la detenci?? imminent, marx?? a Alemanya amb la seva dona, Fran??ois Debauvais i Anna Debauvais qui descriv?? els viatje (Mem??ries du chef breton : Fransez Debauvais, tome 3, #p??g. 29-38). Des de B??lgica, marx?? a Berl??n. Publicat a Amsterdam, Mordrel i Debauvais adre??aren un manifest als Bretons, condemnant la guerra empresa per Fran??a el 25 d'octubre 1939.

[edita] 1940

El gener de 1940, els dos fundadors del PNB 2 adre??aren des de l'estranger una "Lettre de Guerre" (Lizer Brezel) a llurs militants afirmant que '"un vrai breton n'a pas le droit de mourir pour la France". Hi afegiren : "Nos ennemis depuis toujours et ceux de maintenant sont les Fran??ais, ce sont eux qui n'ont cess?? de causer du tort ?? la Bretagne".

Fou a Berl??n ?? per intemtar de jugar-hi la carta de la independ??ncia bretona en l'eventualitat probable d'una derrota de la Fran??a ??. El maig de 1940, Fran??ois Debauvais i ell foren jutjats per contum??cia pel un tribunal militar de Rennes per ?? atemptar la seguretat exterior de l'Estat i la integritat del territori, mantenint o reclutant d'un grup dissolt, provocaci?? de militars a la deserci?? i a la tra??ci?? ??. Foren degradats militarment i condemnats a mort. A comen??ament de maig de 1940, va dirigir un pret??s ?? govern bret?? a l???exili ?? (Bretonische Regierung).

No obstant aix?? no fou amb Debauvais figura de caps aliats en exili. La seva pres??ncia correspon a una de les pol??tiques possibles en casos d???invasi?? reeixida pel Reich. Podien circular gr??cies als agents del servei secret que jugaren amb l???opci?? de la independ??ncia bretona, i els f??ren lliurar passaports de "Statenlos", reservats als ap??trides.

[edita] El retorn a Bretanya

L??? 1 de juliol de 1940, retorn?? a Bretanya, aprofitant la invasi?? nazi. Esdevingu?? aleshores director del Partit National Bret?? i del seu diari, L'Heure bretonne. Alhora, al ?? Congr??s ?? de Pontivy, Debeauvais i Mordrel crearen le Comit?? Nacional Bret??. Decid?? aleshores l???edici?? d???un nou diari l???Heure Bretonne (el seu primer redactor fou Morvan Lebesque).

[edita] La direcci?? del partit

El 20 d'octubre de 1940, el PNB fou posat sota la seva direcci??, i dirig?? regularment una campanya contra el govern de Vichy i els seus representants regionals, amb l???acord de l???ocupant per la seva pol??tica de pressi?? sobre Vichy. Els enlla??os amb C??lestin Lain?? s'estenen encara m??s (despr??s de l'oposici?? al Comit?? Nacional Breton), continuaci?? a l'acci?? del seu servei Especial a Gouezec en octubre de 1940.

La seva l??nia pol??tica irrit?? Vichy i no corresponia a les necessitats de Berl??n, qui decid?? recolzar d'ara endavant el govern de Vichy un cop comprov?? l???a??llament relatiu del PNB en la poblaci??; aix?? ser?? a l'origen de "la revoluci?? de palau" del partit de desembre de 1940.

En novembre de 1940, afirma : "La nostra for??a ??s en nosaltres. no ??s ni en els altres ni en les circumst??ncies. no ??s ni en Vichy ni en Berl??n qui retrau al poble bret?? la for??a de car??cter necess??ria per agrupar-se. La nostra sort es juga en les nostres fibres... No esperem res m??s que de nosaltres.". Present?? la seva dimissi??, aix?? com la de director de l'Heure Bretonne el 2 de desembre de 1940. Fou reempla??at en el PNB el 8 de desembre de 1940 per Raymond Delaporte. Aquesta "revoluci?? de palau" hauria estat promoguda pels serveis alemanys, desitjosos de posar en marxa un altre dispositiu. (Cal tanmateix anotar que la nova l??nia pol??tica del PNB portada per Delaporte era molt menys col??laboracionista que la precedent.) Pel que fa a Mordrel, li fou assignada resid??ncia a Alemanya.

[edita] Deportat a Alemanya

Li fou asignada resid??ncia a Alemanya de final de desembre de 1940 a maig de 1941. En principi a Stuttgart, a Berl??n a mitjans de gener 1941. El professor Leo Weisgerber li proposa la pla??a de lector de c??ltic a la Universitat de Bonn. Aquest organitz?? el retorn a Par??s de Mordrel el 6 de maig de 1941. Mordrel obtingu?? acords per sojornar a Mayenne. En aquesta ocasi??, el visitaren alguns dels seus amics com Jean Merrien, Raffig Tullou, Jean Tr??can i Ren??-Yves Creston i consultaren el seu parer sobre un cert nombre de problemes cuturals i pol??tics. Marx?? a Rennes el 16 de setembre de 1941, amb l'autoritzaci?? dels alemanys, despr??s de 10 mesos de deportaci??, fou presentat coma "indesitjable" pels dirigents del PNB, execrat per Vichy, i deixat en la reserva per les autoritats alemanyes.

[edita] Continuaci??

Fou autoritzat i encoratjat a reeditar la seva revista Stur el 1942. En 1943, es reun?? regularment a Rennes amb Louis-Ferdinand C??line, qui col??laborava a R??dio Par??s, la r??dio de propaganda nazi. El 13 d'agost de 1944, a l'arribada dels Aliats, es refugi?? a Alemanya. El 16 de febrer de 1945 se celebraren negociacione entre Jacques Doriot i Mordrel quant al reconeixement d'una independ??ncia bretona en el si d'una federaci?? ?? de tipus su??s ?? . Aix?? fou el Comit?? d'Alliberament franc??s de Jacques Doriot, per?? fou dissolt despr??s de la caiguda d???Alemanya.

[edita] La fuga, le retorn

D???antuvi va fugir a Brasil, a continuaci?? a Argentina, abans de trobar refugi a Espanya. Fou condemnat a mort per contum??cia a l'Alliberament, en juny de 1946. Escriv?? a la revista Ar Vro, sota el pseud??nim de Brython.

Torn?? en Fran??a, en 1972, col??labore a La Bretagne r??elle, sota el pseud??nim d??? Otto Mohr (el seu pseud??nim de 1940...) i edit?? diversos llibres, dels quals destaquen Waffen SS d'Occident. Ha confundat en els anys 80 un cercle nacionalista, el Kelc'h Maksen Wledig (nom de l'Emperador Magenci, "baixat" de Bretanya insulaire en companyia de Conan Meriadec, el primer rei de Bretanya ), amb, entre altres, Yann-Ber Tillenon, artista-pintor, fil??sof figura del nacionalisme bret?? i del federalisme europeu, animador de Ker Vreizh, i qui don?? continu??tat a l`???extrema dreta bretona ; i Georges Pinault, ??lias Goulven Pennaod. En 1981, don?? suport Fran??ois Mitterrand. Milit?? a continuaci?? al GRECE, cercle de reflexi?? animat per Alain de Benoist, sovint denunciat com proper a l???extrema dreta. Mor?? en 1985.

[edita] Publicacions

(J. La Benelais) Pens??e d'un nationaliste Breton, (Breiz Atao 1921-1927). Les nouvelles ??ditions bretonnes 1933)
La Galerie bretonne
traducci?? dels "Chants de l'amour et de la mort du cornette" de Rainer Maria Rilke. kanenn hini Langenau, Kenwerzel Breiz, Rennes
Breiz Atao, histoire et actualit?? du nationalisme breton, Alain Moreau, 1973.
La voie Bretonne, Nature et Bretagne, Quimper, 1975.
L'essence de la Bretagne, Essai. Guipavas, ??d. Kelenn, 1977
Les hommes-dieux, r??cits de mythologie celtique, Paris, Copernic, 1979
L'Id??e Bretonne, ??ditions Albatros, 1981.
Le mythe de l'hexagone, Picollec, 1981.
La Bretagne, Nathan 1983.

[edita] Bibliografia

Le mouvement breton, Alain Deniel, Masp??ro, 1976, ISBN 270716826X,

Categoria: Bretons